Els herois oblidats de l'Alabès

Hi ha dates històriques que mai s’obliden, sobretot quan es tracta d’un club humil més acostumat a les penes que a les alegries. El 16 de maig del 2001 va tenir lloc una de les grans gestes del futbol modest. El resultat no va acompanyar, però el perdedor es va sentir vencedor. L’Alabès va caure a Dortmund en la final de la UEFA contra el Liverpool (5-4) amb un gol d’or en la pròrroga. L’equip basc torna dissabte a una gran cita, aquesta vegada a la Copa del Rei. Un altre cop el tòpic de David contra Goliat. El Barça agafa el relleu dels reds.

Pel camí del Westfalenstadion al Calderón han succeït moltes coses, especialment en la vida de l’Alabès, que va arribar a caure a les catacumbes de la Segona B, va saber recuperar-se del nefast pas de Dimitri Piterman i va tornar a l’elit per lluitar amb els millors. Com el 2001, quan va deixar fora Gaziantespor, Lillestrom, Rosenborg, Inter de Milà, Rayo i Kaiserslautern abans de plantar-se a la final. 

L’autogol de Geli

L’afició no ha oblidat aquella gesta finalitzada a Dortmund. La directiva, en canvi, ha perdut la memòria. «M’hauria encantat ser a Madrid amb els meus antics companys. Veure’ns tots en un dinar, fer pinya abans d’una altra final i recordar aquell any tan bonic», explica Javi Moreno en conversa amb aquest diari abans d’afegir amb ràbia: «Lamentablement, el club no ha mogut ni un dit. Nosaltres seguim en contacte en un grup de whatsapp i tots volíem anar junts al Calderón, però no hem rebut ni una simple invitació». 

Javi Moreno (Silla, València, 1974) va marcar dos gols en aquella final i dissabte serà a l’estadi amb els seus germans i dones. «Ens hem hagut de moure cada un pel seu compte. Amb una entrada normaleta per jugador ens hauríem conformat. Un simple detall». La directiva blanc-i-blava, amb Alfonso Fernández de Trocóniz de president i Josean Querejeta com a conseller delegat, ha mirat cap a una altra banda. Un greu oblit.

La nostàlgia embarga l’exdavanter quan recorda aquella gesta. «M’agrada rebobinar i tornar-ho a reviure, encara que passi el mateix. Tant me fa. Sempre ho dic, som guanyadors. No tinc el trofeu a casa, però vam vèncer. Si fins i tot  vam fer un gol més que ells [el gol decisiu el va marcar Delfí Geli en pròpia meta]. Si no ens expulsen dos tios, guanyem», comenta l’exjugador format al Barça.

Una de les anècdotes de la final va ser la seva badada. No sabia que el partit es decidia amb gol d’or. Com al col·legi. «Jo flipava. Vaig començar a veure celebracions, els meus companys abatuts... Hòstia, no ho sabia. Creia que en els quatre minuts que faltaven encara els podíem fer un gol». Aquella UEFA el va portar al Milan de Maldini, Xevtxenko, Pirlo… Atlètic, Bolton, Saragossa, Còrdova, Eivissa i Lucena van ser els seus següents equips. Es va retirar el 2010. Ara viu entre Eivissa i València. El seu últim club com a tècnic va ser l’Alcorcón B, del qual va ser acomiadat al desembre.

La mirada de Mané

El Barça, eliminat pel Liverpool en semifinals de la UEFA del 2001, espera a la final de Copa. «Necessitem que Messi surti sense piles. El petitó és un geni inigualable. És el que tots hem somiat ser des de petits». Javi Moreno compartia habitació amb Téllez i era el 'pitxitxi' del bloc armat per Mané, el senyor baixet i amb bigoti que va entrenar també el Figueres, el Lleida i l’Espanyol. «El míster no era de gaires paraules, ens motivava amb la mirada i deixava molta llibertat». 

L’argentí Martín Herrera, el porter d’aquell equip, segueix vinculat a l’esport com a dirigent a la seva Córdoba natal. A la defensa, Contra i Geli eren els laterals. El romanès entrena el Dinamo de Bucarest, mentre el català presideix amb èxit el Girona, que està a punt de pujar a Primera. El rocker noruec Eggen, el basc Karmona (treballa com a tècnic a l’Athletic) i Téllez eren els centrals. 

D’internacional a maleter

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

El fornit defensa, que va arribar a ser internacional, ara porta maletes a l’aeroport de Barajas. «El nostre vestidor eren rialles, diversió, companyerisme... L’equip de Pellegrino té un sacrifici i una solidaritat similars», reflexiona Téllez. 

En aquell 5-4-1 inicial, el centre del camp era per a Jordi Cruyff (director esportiu actual del Maccabi de Tel Aviv), Tomic (tècnic a Sèrbia), Desio i Astudillo (tots dos entrenen o ho intenten a l’Argentina). A dalt va començar Javi Moreno, a qui aviat va acompanyar Iván Alonso. L’experiquito, de 38 anys, segueix donant guerra al River Plate, en què també va debutar. A l’uruguaià no li va fer cap gràcia la samarreta de la final del 2001. Es va arraconar la rosa de tot el torneig i es va optar per una d’estranya similar a la del Boca Juniors. Dissabte no hi haurà invents. L’Alabès jugarà amb la blanc-i-blava de tota la vida. H