Victòria de regal

Un error de Jurado que aprofita Suárez encarrila el triomf del Barça, que segueix invicte a Cornellà-el Prat

marcosl38237452 cornella el prat     29 04 2017       deportes     luis suar170429232509

marcosl38237452 cornella el prat 29 04 2017 deportes luis suar170429232509 / JORDI COTRINA

3
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Amb la bona primera meitat que havia fet. Amb els detalls que havia deixat... Jurado, el pobre Jurado, mai oblidarà el seu primer derbi com a local amb l’Espanyol. Va fer un regal al Barça imperdonable, amb una mala cessió enrere que va aprofitar Luis Suárez, assedegat i necessitat de gols, que va col·locar els fonaments del triomf barcelonista. Els blaugranes van golejar (0-3) en una segona part d’encert que va deixar per a l’historial un resultat molt cruel per als mèrits de l’onze de Quique Sánchez Flores, condemnat per errors puntuals.  

    L’última victòria de l’Espanyol sobre el Barça data del 2009 i va ser al Camp Nou. Deu anys es van complir de l’última vegada que els periquitos haurien pogut celebrar el triomf a casa, amb la seva gent. I va ser a Montjuïc. Cap disgust s’han endut els culers en les visites a Cornellà-el Prat, sempre fructíferes. Sobretot, quan hi intercedeixen facilitats.

MOLTS REGALS  / I facilitats, aquella facilitat, amb l’error clar i greu, de Jurado, va guiar l’habitual victòria del Barça perquè va decantar decisivament la balança, encara que després Rakitic reblés el clau i Aarón, més tard, cometés un altre error igual de groller i evident que va trobar el mateix beneficiari. A Suárez li van caure dues pilotes del cel, tan cares que anaven –l’hi podrien dir Messi i Neymar, que es van cansar de córrer i de xutar– i va tancar la seva mala ratxa firmant un doblet.

    Amb dues rematades connectades en el primer temps, cap de les quals va haver de ser avortada per Diego López, era gairebé quimèric que el Barça s’emportés el triomf de costum i que li exigia el Madrid a la Lliga. Va ser tan breu la producció ofensiva dels eterns enemics que els rematadors no van servir per crear ni una llista: Jurado va xutar fora, a Rakitic li va desviar un defensa un xut llunyà i Sergi Roberto va rematar de cap al lateral de la xarxa.

UN ESPANYOL SÒLID / El panorama era més crític des de l’òptica culer, més pressionat per la necessitat, però va topar amb un rival ferm. L’Espanyol no es va poder estirar gaire, però es va replegar molt bé. Els tres davanters del Barça es van trobar sempre amb un mínim de cinc adversaris, cosa que va multiplicar la dificultat perquè combinessin en l’última passada. Javi Fuego i Víctor Sánchez, els dos mitjos centre de l’Espanyol, van estar sempre darrere de la pilota.

    Ja se sap que el Barça no és un model de verticalitat i que peca a vegades de recrear-se, sobretot quan creu que té prou temps, però poc després que s’iniciés la segona meitat es va alliberar de l’incipient estat d’ansietat que apuntava a prop del descans. El rocós Espanyol es va ensorrar amb una rapidesa sorprenent, insòlita, impensable, i el Barça va començar a trobar passadissos de penetració.

Notícies relacionades

LA INSEGURETAT LOCAL / Messi jugava davant de Busquets, lluny de la banda, per a tranquil·litat del jove Aarón, i a través del geni el Barça va fonamentar la seva superioritat. A l’Espanyol el va envair la inseguretat al comprovar que un dels seus jugadors més tècnics s’havia equivocat i va témer que Messi i Neymar es posessin les botes.

    El duel es va encaminar amb el gol de Suárez cap a un final anticipat, amb el Barça embalat i un Espanyol tan cansat pel desgast físic com condicionat en l’ànim, així que els gols van anar caient del mateix costat i el públic va anar marxant. 

Espanyol, 0 - Barcelona, 3

Espectadors:  31.708