Sergi Roberto: "Estava mort, però la fe..."

Kovacic, que havia de ser l’amo de la caixa forta defensiva del Madrid després de suplir l’indultat Casemiro, va animar de manera irresponsable a pressionar el Barça en una sacada de banda. No sabia que estava firmant la condemna blanca, per molt lluny que estigués llavors la pilota de la meta de Keylor Navas. Era al costat del banderí de córner dret de Ter Stegen. O sigui, pràcticament als antípodes del Bernabéu. Però  va treure Sergi Roberto amb la mà i es va iniciar un tsunami, que va arrossegar el Madrid després que el Barça firmés una obra pràcticament perfecta. Un prodigi de contraatac, que va tenir de tot.

    

Toc i paciència per eliminar el desordenat Kovacic i el tímid Marco Asensio en un triangle perfecte entre Sergi Roberto, l’heroi novament, Piqué, tranquil i delicat amb una passada arriscada, i Busquets, el tercer home tan necessari per desorganitzar l’immadur equip de Zidane («ens va faltar cap», va confessar el tècnic) en el pròleg d’una cavalcada inoblidable. «Estava mort, però la fe...», va dir després el lateral, preguntant-se a si mateix d’on havia tret les forces en l’últim instant (ni un minut quedava de joc) d’un clàssic agònic.

    

Estava mort, però va començar a córrer com si no existís un demà per a Sergi Roberto. De fora cap a dins, traçant una diagonal en què anava eliminant jugadors del Madrid com si fossin peces de dòmino (Modric va voler fer-lo caure, però no hi va arribar a temps; Marcelo va tenir temps per tombar-lo, però no ho va fer), mentre Messi, el verdader protagonista de la jugada, es mantenia amagat. Sergi Roberto corria desplegant-se des de la dreta cap al centre del camp aixafant l’herba del Bernabéu com si fos un d’aquests poderosos interiors alemanys o anglesos d’altres temps.

 

"És una acció bestial de Sergi en el minut 92 amb un poder físic i una qualitat extraordinaris" (Luis Enrique)

«És una acció bestial de Sergi en el minut 92 amb un poder físic i una qualitat tècnica extraordinaris», va revelar admirat Luis Enrique per la dimensió com a futbolista que ha adquirit el 'seu fill'. El tècnic marxarà d’aquí un mes del Barça, però com a gran llegat, més enllà dels títols i de l’indòmit esperit d’un equip que no es rendeix, hi haurà la figura de Sergi Roberto, que va recórrer més de 12 quilòmetres en el clàssic, convertint-se així gairebé més en un maratonià que en un lateral dret, ocupat com estava de Marcelo. Mentre Sergi corria desencadenant la marabunta blaugrana, Jordi Alba envaïa el carril esquerre de punta a punta i Piqué, un culer disfressat de central, anava d’àrea a àrea.

 

"Jo assumeixo la culpa. Si aturo Sergi Roberto en aquella contra potser no ens fan gol" (Marcelo)

   ¿Messi? No hi era en la jugada. Tampoc se l’esperava. Ni tan sols esprintava esbojarradament com els seus companys. En lloc d’acostar-se a la pilota, Leo se n’allunyava, fent-se el despistat. Fins i tot va semblar absent d’aquell contraatac. ¡Mentida! Marcelo, acostumat que el persegueixin sempre, no hi arribava. «Jo assumeixo la culpa», va reconèixer després. «Si aturo Sergi Roberto en aquella contra potser no ens fan gol. Però així és el futbol», va afegir el lateral madridista, transformat, molt a desgrat seu, en un simple espectador d’aquella meravellosa carrera del lateral blaugrana. Marcelo va dubtar (i va fracassar), i seguia amb la mirada Sergi Roberto. I aquest, fins i tot en un parell d’ocasions i mentre corria, va girar els ulls cap a la banda dreta demanant permís per donar-la a Messi. Però no era el moment. Encara no.

 

PULMONS I BLOQUEIG

Així, amb tres fletxes (i cap era del trident), es va instal·lar el Barcelona al balcó de l’àrea madridista en una jugada que va tenir els pulmons de Sergi Roberto, «les passades d’André Gomes», com va recordar Luis Enrique, en l’antepenúltima estació d’una acció que no oblidaran mai milions de culers. Gràcies, a més, a la profunditat inacabable del veloç Jordi Alba eixamplant al màxim el camp. ¿Messi? Ni rastre. Seguia encara amb la samarreta posada. Estava a punt de treure-se-la, amb Piqué al costat de Keylor Navas, mentre Sergi Roberto intentava, així que va deixar anar la pilota, trobar oxigen.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

   

"¡Feu-li falta, feu-li falta!" (Cristiano Ronaldo)

 Prou feina havia tingut a transportar la pilota de punta a punta, satisfet com estava, a més, d’haver complert la missió que li va encomanar Unzué. «Juan Carlos em va dir que marqués Ramos en els córners». I ho va fer. Set córners va tirar el Madrid, cap va rematar el central blanc. Encara li quedava una última feina a Sergi Roberto. Quan Messi va córrer de veritat, abans semblava trotar, el lateral blaugrana va sortir del seu horitzó visual, Suárez bloquejava amb el cos Nacho perquè no molestés el tir del seu amic. La resta ja és història del futbol. Cristiano, ple d’ira, amb la cara desencaixada («¡feu-li falta, feu-li falta!», va cridar) i Messi va córrer per ensenyar al món la seva samarreta. Ni va somriure.