Barça, sense defensa no hi ha paradís

No és la defensa, és, en realitat, l’estructura defensiva. Poc importa que el Barça jugui amb tres homes al darrere (Luis Enrique va recórrer a l’atrevit 3-4-3 contra el Juventus) o amb quatre (davant el Màlaga va fer servir el més conservador 4-3-3, igual que contra la Reial Societat). No hi ha manera de trobar una solució a aquest drama. En tres partits, els blaugranes han encaixat set gols i ara estan obligats a ajustar totes les peces per mantenir l’esperança d’eliminar un expert Juventus. Sense defensa, pressionant ordenadament des de la sortida de la pilota italiana fins al balcó de l’àrea de Ter Stegen, no hi haurà cap paradís per al Barcelona.

El tècnic necessita aturar l’hemorràgia defensiva que ha sacsejat el seu equip l’última setmana, tant lluny del Camp Nou (cinc gols en 180 minuts) com a casa (dos gols en 90). No hi ha manera que Luis Enrique trobi la tecla per mantenir l’estabilitat d’un Barça que s’ha anat descomponent fins a ser extremadament fràgil. Abans, solia defensar-se amb la pilota als peus. Però, a poc a poc, ha anat perdent el govern de la bimba, i ha reculat de tal manera en l’àrea que cada vegada ha defensat pitjor.

GOLS DE TOTA MENA

No és, per tant, gens casual que en aquests set últims gols que ha rebut Ter Stegen quedin resumits els seriosos problemes estructurals. Com més a prop està del porter alemany, més feble es veu l’equip. Han sigut dianes de tota mena (tres de contraatac, amb la defensa desordenada després d’una sortida errònia, dues en atac estàtic, una de córner, la de Chiellini, i una altra en el rebuig), demostren la magnitud del problema. Tampoc és casual que amuntegar defenses blaugranes a la pròpia àrea, com es va veure en l’1-0 de Dybala en què se’n van reunir fins a nou, inclòs Ter Stegen, no sigui garantia de res. Més aviat al contrari.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Des de la remuntada davant el París SG, el Barça només ha aconseguit deixar la porteria a zero en un partit (3-0 al Sevilla) dels vuit últims que ha disputat, prova que cada vegada és més vulnerable al darrere. Tots miren a la defensa i a Ter Stegen quan aquest recull enfadat la pilota del fons de la seva xarxa, sobretot a Europa. El Barça no va saber detectar les arribades des del darrere de Dybala, que apareixia totalment lliure de marca, per equilibrar aquests desajustos. Però Luis Enrique i, és clar, els jugadors saben que és una tasca col·lectiva.

21-1 A EUROPA

Curiosament, aquesta mala tendència dels últims 10 dies no es correspon amb la resposta defensiva del Barça a casa quan juga la Champions. El parcial és tan demolidor (21 gols a favor i un en contra) que qualsevol dels resultats aconseguits (7-0 al Celtic, 4-0 al City, 4-0 al Borussia i el 6-1 al París SG) li servirien per anar a semifinals. A més, l’únic gol, obra de Cavani, va arribar després d’una falta frontal. Situació a evitar demà.