Atenes, Munic, ¿París?

París va ser la primera sortida del Barça de Luis Enrique a la Champions. El fiasco es va tornar anècdota amb el pas de les setmanes en un equip que va acabar aixecant la Copa d’Europa a Berlín. París serà l’última sortida del Barça de Luis Enrique a la Champions. Qui sap si per sempre, amb l’entrenador pensant si renova o no el seu contracte, que s’acaba el pròxim 30 de juny.

El 4-0 sempre suggereix un final de cicle. Ho va ser el 4-0 d’Atenes el 1994, amb la clausura simbòlica del cruyffisme, encara que el tècnic durés dos anys més, i ho va ser el 4-0 contra el Bayern (2013) que va tancar el guardiolisme, per més que aquella golejada se la mengés Tito Vilanova. Les conseqüències del bany de París encara es desconeixen, però pot adquirir proporcions similars a la clausura d’una època pel mal lloc en què van quedar diverses figures emblemàtiques d’aquest equip. Començant per Luis Enrique, l’autor d’aquest Barça més versàtil i més capaç que aquells, que es va fondre d’una manera sorprenent.

QUATRE MÉS, PERÒ PITJORS

No és el primer 4-0 que ha d’assumir Luis Enrique. L’Athletic n’hi va endossar un la temporada passada que va comportar la pèrdua de la Supercopa d’Espanya. El Celta n’hi ha clavat dos a la Lliga, que es van diluir en una competició de nou mesos. El d’ahir li feia dir adeu virtualment a la Champions, i el deixa en molt més mal lloc.

La coartada de les rotacions aquell mes d’agost, tan prematur, no va camuflar ni va disculpar res. L’equip arribava a la cita concentrat i preparat amb les rotacions perfectament mesurades. Fins i tot reapareixia Iniesta, com si fos un senyal que el Barça anava amb tot per accentuar encara més els complexos del PSG –eliminat sempre pels blaugranes– i els d’Unai Emery, que només havia guanyat un dels 24 enfrontaments (6 empats i 16 derrotes) amb tots els equips. El triomf amb el Sevilla de l’any passat (2-1) va ser l’antesala de la gran venjança consumada a Europa.

LA MOTIVACIÓ

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

«Vivim cada moment com una oportunitat i vivim amb la intensitat que requereix cada partit. Jugar contra el Barça en els vuitens de la Champions era una motivació molt gran», va explicar Emery, que es va confessar «caut» per a la tornada. Emery va córrer la banda com un boig, feliç com no ho havia sigut mai. Pel resultat, sobretot, i per la manera com el va aconseguir, amb una descomunal lliçó tàctica a Luis Enrique. «Han fet un plantejament tàctic millor que el nostre. Han sigut millors i ens han superat físicament», va admetre Sergio Busquets sobre la gespa, insinuant la falta de preparació barcelonista. Una observació que després no va agradar gens a Luis Enrique, molt irritat.

Ter Stegen havia aparegut fa dos anys encaixant tres gols, i amb una clara responsabilitat en dos; ahir a la nit en va rebre quatre i va evitar un resultat més vergonyós. Del setembre del 2014 al febrer del 2017, el PSG ha evolucionat i el Barça ha experimentat un greu retrocés. Com si es necessités una profunda reparació.