La nit dels Reis de Copa

Vejam, seria millor que no ens enganyéssim. O, almenys, que no ens enganyéssim gaire. Que no ens féssim trampes. Era l’equip del poble, ple de bascos, o gairebé, el club que té 60 milions d’euros a la caixa i no sap, ni pot, gastar-se’ls perquè no té on triar. El club de 114 milions d’euros de pressupost i, sí, sí, l’estadi més bonic del món, conegut com la catedral, contra el més que un club dels 700 milions, de Leo Messi i companyia, que va acabar jugant contra nou durant més de 10 minuts i que no va saber com, ni per on, ni de quina manera, ni tan sols  quan empatar, remuntar, guanyar. ¡Compte!, perquè el Barça va deixar el fabulós San Mamés, ¡han de venir a veure’l!, perdent 2-1 i fent la sensació que jugant així, no guanyarà cap títol.

Era la nit de Reis. Es diria que la nit dels Reis de Copa, ja que el guanyador de 24 trofeus rebia el líder de copes, amb 28. I ho feia en un estadi meravellós, amb 45.772 apassionats espectadors, que, abans de començar el partit, van celebrar que Yeray, el seu noi malalt, se  salvarà perquè ni tan sols necessitarà radioteràpia ni quimioteràpia. I nomes això ja val una copa. I tots, inclosos els barcelonistes, que ahir a la nit van sortir de color cafè amb llet, destenyits (si Rafinha, Gomes i Denis Suárez haguessin fet el partit de Rakitic, Busquets i Iniesta, els estaríem empaitant per la Rambla per apallissar-los), van dur samarretes d’ànim al company.

I, a partir d’alla, els reis van començar a mastegots amb un Fernández Borbalán tan covard com Mateo Lahoz al Bernabéu. Tan mediatitzador com el pitjor dels àrbitres. I és que l’Athletic, que tal com van sortir va fer tremolar el Barça milionari (¿què seria capaç de fer el valent d’Ernesto Valverde si un dia el posessin al capdvant del dream team?, segur que és més valent que Luis Enrique), es va quedar amb nou per expulsions absurdes, tontes, idiotes de Raúl García, el de sempre, i Iturraspe. Però és que, en el minut 36 ja haurien hagut d’expulsar Aduriz per un mastegot a Umtiti i també xiular un penal d’Etxeita a Ney.

L’Athletic, que va jugar contra el Barça i contra ells mateixos, va plantar cara a un Barça, que se’n va anar al descans protestant i mirant-se el melic, sabent que el que li estava passant (2-0, camí del 4-0) podia empitjorar amb un Aduriz rejovenit (ha marcat més gols dels 30 als 35 anys, que dels 20 als 25) i un Iñaki Williams que va afusellar, tal qual, Ter Stegen, porter titular ¡evidentment!, perquè Lucho és atrevit, però no tant per alinear Masip.

Algú va avisar l’àrbitre

S’hauria de pagar diners (potser el marit de Shakira ens ho explica un dia a Twitter) per conèixer la conversa que Busquets i Piqué van mantenir, el minut 36 amb 50 segons, quan es tapaven la boca i remugaven o del joc, o de l’estratègia, o de l’actitud, o del desastre, o del possible 4-0 temut.

Notícies relacionades

El Barça viu una altra tempesta a Bilbao

La broma de Neymar a Piqué, a Bilbao

Però algú devia trucar a Fernández Corbalán en el descans. Algú li va dir que Aduriz jugava de propina i que havia sigut penal a Neymar. I, només engegar la segona part, va començar a ensenyar targetes als locals. I el Barça va fer veure que s’embalava. Però no. Va ser un miratge. És clar que gràcies a la prejubilació d’Iraizoz, Messi va ficar la seva i va deixar el partit llest per al Camp Nou.

Després, els nois de Valverde van perdre les formes i San Mamés va començar a cantar «¡així, així, així guanya el Madrid!». Però el cert és que l’equip del poble va tenir contra les cordes l’equip dels 700 milions i no el va rematar. Però, insisteixo, repeteixo, no ens enganyem, així no guanyen un títol. Ni un.