Bartomeu se sotmet a judici

El Barça celebra l'assemblea de compromissaris en què es demanarà la ratificació de la gestió de la directiva

jtio33103040 deportes maqueta virtual nou camp nou el jurado del espai ba161028212519

jtio33103040 deportes maqueta virtual nou camp nou el jurado del espai ba161028212519 / SANTIAGO GARC S VILLANUEVA

8
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

4.494 socis estan convocats (10.30 hores) a l'Assemblea ordinària anual del Barça. D'ordinària no té res aquesta vegada. Josep Maria Bartomeu i la seva junta promouen tres votacions: una, amb el 'cas Neymar' camuflat, busca ratificar la seva gestió. 

'CAS NEYMAR'

La culpabilitat del club, a judici del soci

El setè punt de l’ordre del dia diu així: «Presentació i aprovació, si correspon, de l’informe de gestió de la junta directiva». El presentarà Josep Maria Bartomeu, el president, que abans haurà exposat un altre informe. El tradicional, el que inaugura cada Assemblea de Compromissaris. Però aquell setè punt amaga en l’enunciat que els socis hauran de ratificar que el club accepti la culpabilitat de dos delictes en el cas Neymar.

Bartomeu i la seva junta van aprovar al juny un acord de conformitat amb el Ministeri Fiscal i l’Advocacia de l’Estat pel qual el Barça assumia la condemna d’haver comès dos delictes contra la Hisenda pública per impagament d’impostos els anys 2011 i 2013 cor-responents al fitxatge de Neymar, cosa que suposava, a més d’imposar la culpabilitat del club,  el pagament d’una multa de 5,5 milions.

L'acord amb la fiscalia L'acord amb la fiscalia implica l'assumpció de dos delictes i una multa de 5,5 milions, més l'exculpació de Rosell i Bartomeu

El pacte incloïa el «sobreseïment» dels processos penals contraEl pacte incloïa el «sobreseïment» dels processos penals contra Sandro Rosell i Bartomeu. Els dos presidents quedaven alliberats de responsabilitat i de la possibilitat de ser condemnats en un futur judici. La fiscalia reclamava per a Rosell set anys i sis mesos de presó i una multa de 25 milions i per a Bartomeu, dos anys i tres mesos de presó i una multa de 3,8 milions.

L’exoneració de tots dos (el club també eludia el risc de 23 milions de multa en cas de ser declarat culpable en el judici) va generar controvèrsia precisament perquè la directiva aprovava la culpabilitat del club en una operació que ha descobert pagaments molt més alts que els comunicats per Rosell, de 57 milions, el 2013.

La junta inclou aquella decisió, que aixeca una clara divisió entre els socis, en un referèndum a tota la gestió, que destaca pels èxits esportius, per diluir el possible resultat negatiu de la votació, cosa que comportaria la seva immediata dimissió.

EL PATROCINI

Un any més amb Qatar per guanyar temps

Qatar Airways ha tornat a la samar-reta del Barça. En realitat, mai se n’havia anat. Amb prou feines se’n va absentar un parell de mesos, a l’estiu, quan els socis blaugrana van poder comprar les noves samarretes sense el polèmic emblema. Quan va començar la competició oficial, va reaparèixer la mateixa firma.

L’aliança amb el país àrab va acabar el 30 de juny del 2016 i, en teoria, la directiva de Bartomeu tenia diverses ofertes sobre la taula per substituir el controvertit patrocinador principal, segons va exposar en la campanya electoral de l’any anterior, que va saldar amb una aclaparadora majoria. 

Els compromissaris  han de ratificar la pròrroga d'un any per l'absència d'un patrocinador millor

 Aquelles ofertes es van anar diluint amb el pas dels mesos, fins que la junta es va trobar, un altre cop, en mans del mateix patrocinador, amb el contracte esgotat i demanant una renovació per a aquesta campanya. L’objectiu era guanyar temps per seguir buscant fins a trobar un anunciant que pagués al voltant dels 65 milions anuals que pretenia aconseguir el Barça per la seva samarreta. El que obtenia el Manchester United.

Però Qatar Sports Investments, la firma patrocinadora, representada primer per Qatar Foundation i després per Qatar Airways, no va arribar a tant. Ni de bon tros. Les avantatjoses condicions econòmiques del 2010, data del contracte original, no es van repetir. El regne qatarià es va avenir a pagar més o menys el mateix (una mica més de 35 milions) per l’any prorrogat.

En l’última assemblea del 2015, els compromissaris havien de votar la «irrebutjable» oferta que presentaria Qatar i que eliminaria les reticències del soci. Transcorregut un any, es limitaran a «ratificar si és procedent» la renovació d’un any que va negociar el vicepresident Manel Arroyo. Si no fos procedent, i el «no» guanyés la votació, el club hauria de tornar els milions cobrats.

L'ECONOMIA

Els números sempre són verds

Els ingressos del club han experimentat un substancial augment en les dues últimes temporades. Els 530 milions cobrats en la campanya 2013-14 han anat escalant als 608 (2014-15) i 679 (2015-16), amb una previsió que arribin als 695 aquesta campanya. Si es confirma la tendència, es trencarà la bar-rera dels 700 milions d’ingressos. El pressupost el defensarà Òscar Grau, el nou director general. El Madrid, en la seva última assemblea, va declarar haver obtingut 620 milions. Florentino Pérez, el president blanc, va presentar un pressupost per a aquesta campa-nya de 631.

La directiva de Bartomeu ha seguit batent rècords i perpetua la tradició de presentar números verds. Els necessita, entre moltes altres raons, per alleugerir el deute (fins als 200 milions, com es va autoimposar) que li permeti abordar les obres del Espai Barça. Encara que les quotes de socis es mantenen iguals, amb un lleuger retrocés per l’actualització del cens, han ascendit els ingressos que genera l’estadi, entre partits i altres esdeveniments, els de televisió, i els de patrocini (un 19%) amb l’entrada de nous espònsors internacionals. 

Les despeses també experimenten un increment notable. Especialment en dues partides: la dels salaris esportius (17 milions), que inclouen les renovacions que s’han tancat fins ara (Mascherano, Busquets, Neymar...) i les que es preveuen concretar amb Rakitic, Suárez i, sobretot Leo Messi, el primer contracte important que s’acaba (2018). Susana Monje, la vicepresidenta econòmica, va destacar que la massa salarial esportiva està per sota del 70%, que és el límit recomanat per la Lliga de Futbol Professional.

L’altre augment substancial de les despeses és el de la gestió per l’obertura de les oficines de Nova York i Hong Kong per trobar nous patrocinadors que elevin el compte d’ingressos. Les despeses totals del Barça també han pujat (de 472 el 2104 a 581 i 630 el 2016) en els últims exercicis.

EL PACTE AMB NIKE

La votació del contracte del segle

El recel que produeix Qatar contrasta amb l’acceptació que produeix Nike, l’altre gran patrocinador. L’altre gran contracte que se sotmet a la votació dels compromissaris. La renovació de l’acord sí que ha seguit les vies més o menys normals: abans que vencés la seva vigència (2018) i per unes quantitats superiors a les actuals. Molt superiors. Bartomeu i Arroyo van firmar al maig el contracte del segle, fins que el transcurs del temps (durarà fins al 2028) el converteixi en convencional i, potser, desfasat.

    El contrast entre Qatar i Nike s’estén a les xifres que aporten ara a les arques del Camp Nou. El Barça es convertirà gràcies a l’acord en el club lucrativament més equipat del món, amb 105 milions anuals nets més 50 més per la gestió del marxandatge. L’augment de les quantitats serà efectiu en les dues pròximes campanyes (de 60 a 80 milions) encara que el nou compromís entrarà en vigor el 2018. Fruit d’aquest acord, el club recuperarà la gestió de les botigues i la concessió de llicències amb la marca Barça.

El nou compromís,  el més lucratiu del món, reportarà 155 milions anuals a partir del 2018

La pretensió del club blaugrana de superar el Manchester United, el model referent en el món del futbol en ingressos i gestió de màrqueting, s’ha aconseguit amb Nike. El Barça i els 155 milions que obtindrà el convertiran en l’equip més ben pagat amb molta diferència sobre el club anglès (96 milions). Adidas reparteix les seves inversions entre el United, el Bayern Munic (80) i el Madrid, que en percep 40 i està renegociant millors condicions econòmiques. Un estudi de màrqueting va arribar a la conclusió que la samarreta de Messi és la més venuda del món i que la de Neymar és la cinquena. Per clubs, el Barça (3,6 milions de samarretes) va ser el líder de l’exercici 2015-16 per davant del Bayern (3,3 milions).

ESPAI BARÇA

Endarreriments per la falta de permisos

El projecte capital de la directiva de Bartomeu en el seu mandat és la remodelació del Camp Nou: l’anomenat Espai Barça, que afecta totes les instal·lacions blaugranes. Fins i tot la ciutat esportiva de Sant Joan Despí, que serà ampliada i acollirà el futur Miniestadi.

Els retards en les obres –en realitat, pels permisos que han de concedir les institucions– amenacen amb l’incompliment del calendari aprovat en la presentació del projecte i el referèndum entre la massa social que el va aprovar el 5 d’abril del 2014.

Han transcorregut més de dos anys, i l’acció més visible ha sigut que s’han enderrocat les instal·lacions del Tenis El Forn. També s’han presentat els equips guanyadors i les maquetes dels tres recintes afectats (Miniestadi, Palau Blaugrana i Camp Nou), els pressupostos i el calendari. 

El solar on s'erigirà el El solar on s'erigirà el nou Miniestadi i ha d'inaugurar-se en la campanya 2017-18 no mostra activitat

Notícies relacionades

Els treballs al Camp Nou havien de començar el 2017 i el club encara no ha solucionat tots els tràmits burocràtics perquè puguin iniciar-se els treballs. El Barça va presentar al mes de juliol la seva proposta de la reordenació de la zona de les Corts on estan les seves instal·lacions dins del Pla General Metropolità. Encara no ha passat ni tan sols pel ple de l’Ajuntament barceloní, embrancat en altres preocupacions. 

Les obres del nou Miniestadi, la primera actuació, semblen parades. Havien de començar el mes de gener, però les excavadores i els camions no van entrar al Forn fins al març. Una vegada demolit, s’ha reinstaurat el silenci. Des d’aleshores, el solar és buit, sense cap indici d’activitat. El Barça pretenia inaugurar l’estadi, amb un pressupost de 12 milions d’euros, que s’eleva a 40 amb la reurbanització de la zona i la reforma de la ciutat esportiva, la temporada 2017-18. És a dir, la temporada que ve.