Clam monumental per Messi

«No te’n vagis, Lio». La súplica, «de genolls», com ha suggerit Carlos Bilardo, s’escampa per una Argentina perplexa. ¿Què ha de fer per convèncer Messi perquè rectifiqui? La pregunta se la formula tothom, des del president, Mauricio Macri, que va demanar veure’l, fins a l’últim ciutadà corrent, que promet sumar-se a la manifestació de dissabte.

    Mentrestant, el cap de Govern, Horacio Rodríguez Larreta, va inaugurar una estàtua inèdita: l’homenatge a un home en vida, el mateix que va decidir retirar-se de la selecció albiceleste després de convertir-se en el seu màxim golejador, amb 55 dianes.

A ROSARIO

D’entrada, Leo va viatjar a Rosario, la seva ciutat natal, i es va deixar fotografiar en més d’una oportunitat amb el xandall blau i blanc del conjunt nacional, gest que vol interpretar-se com una possibilitat que estaria revisant la seva renúncia. Els intents de convèncer el millor jugador del món són múltiples a aquestes hores. Maxi Rodríguez, també de Rosario i amic de Leo, excompany a les seleccions que van disputar els Mundials del 2006, 2010 i 2014, va expressar el seu desig que canviï la postura anunciada després de la derrota per penals davant Xile a la final de la Copa Amèrica. Però fa una crida als mediadors a no pressionarlo. «Cal deixar-lo, que es prengui el seu temps».

    Futbolistes, dirigents i empresaris intueixen que tornarà. Esteban Schmidt, al diari La Nación, ho dóna per segur: l’astre és «obedient a les marques, al seu club, a la distància de la barrera, a la seva mare i al seu pare; i també segueix tendències: la barba ornamental, tan de moda, tan de pròfug». Però la seva renúncia, diu el columnista amb cert cinisme, és tot just un «happening» que abraça a manera de joc «el somni argentí de deixar les coses sense acabar». No obstant, «ja ho sabem» per endavant que això no és possible. «Jugarà a Rússia el 2018 empès per la força imperial dels patrocinadors i el consell de les seves persones de confiança. A més a més, ¿qui es quedarà a casa podent jugar un Mundial?».

CRISI A L’AFA

La renúncia de Messi té lloc enmig d’una crisi de l’Associació del Futbol Argentí (AFA) que sembla terminal. Els equips grans volen crear una Superlliga a l’espanyola per treure-la del pou financer. No està garantida la continuïtat de Martino. Per a Clarín, l’AFA li ha de «demostrar» a Leo que «l’afecte de la majoria dels seguidors no va canviar pel penal que va tirar als núvols». I si cal demanar-l’hi en nom de Thiago i Mateo, els seus fills, «es farà».

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

    Una vegada es resolguin els seus problemes interns, els dirigents que comanden l’atrotinada federació han d’explicar-li «que ell és la principal font de diners de la selecció». No es recapta el mateix per publicitat i drets televisius si el millor del món està absent. L’AFA, a més a més, ha de renegociar el seu contracte amb Adidas. «Messi és la cara d’Adidas i si no juga a la selecció, la marca alemanya haurà de suportar que les imatges de Messi siguin amb la indumentària del Barça, que vesteix Nike».

L’1 DE SETEMBRE

Però, ¿és tan fàcil que Leo s’oblidi del que va dir en la seva nit trista? L’escriptor Martín Caparrós no està tan segur que això passi: «Tots suposem que és una cosa dita en calent, que volia que l’hi demanéssim: ho vam pensar com un argentí. El més estrany és que Messi sembla una mica estrany: potser perquè va viure tan poc a la pàtria de la qual es reclama. Amb gairebé qualsevol altre, un estaria segur que tornarà; amb Messi és més difícil. El perill seria que no fos prou argentí: que cregués que ha de complir la seva paraula». L’1 de setembre, l’Argentina s’enfronta a l’Uruguai.