Koeman; "Si dubtes en els penals, falles"

Hi va haver un temps en què els culers celebraven els penals abans que es xutessin. Al Camp Nou només li faltava cantar gol mentre Ronald Koeman s’acostava a plantar la pilota, de la mateixa manera que va començar a fer palmes per primera vegada quan es disposava a llançar una falta. Des de l’Algarve, on passa uns dies de vacances aprofitant l’aturada a la Premier, l’heroi de Wembley explica els seus secrets des dels 11 metres, l’únic punt feble d’un trident per al qual només té paraules d’admiració,

–Els penals s’estan convertint en un 'problema' per al Barça. Messi, Neymar i Suárez, tots tres, han fallat. ¿És normal?

–Sí, ho he vist. Però si el gran problema és aquest, amb tot el que després fan... Sorprèn perquè estem parlant dels tres millors jugadors del món i fan coses increïbles. Però és que ser un gran futbolista no vol dir que hagis de ser un gran llançador de penals. És una especialitat. Hi ha hagut grans jugadors que mai han tirat penals o molt pocs. Cruyff, per exemple. A l’Ajax, a Holanda i al Barça els tirava Neeskens, sempre xutant fort.

–¿Per què els va començar a tirar?

–Sempre m’ha agradat, des de molt petit. I, és clar, vas practicant i com més en tires, més confiança tens. Recordo que quan vaig debutar amb el Groningen amb 17 anys, de seguida els vaig picar jo i a l’equip hi havia veterans de 30 anys. Mai vaig tenir por. Crec que aquesta és una de les claus. La confiança. La tècnica, evidentment, influeix, però també és molt mental.  

–Un dels més importants de la seva carrera va ser en la final de la Copa d’Europa (1988) que va guanyar amb el PSV. Va ser el primer a xutar. 

–Sí, aquí sí que notes més pressió. És normal. Quan va acabar el partit, abans de la tanda, hi havia jugadors que ja s’havien posat el xandall. No volien tirar-los. I es pot entendre perquè si no hi estàs acostumat, en aquestes circumstàncies, és fàcil que et tremoli tot. Quan vas caminant et passen moltes coses pel cap però has de fer el mateix de sempre. Mai has de tenir por de fallar.

–Però a vegades és inevitable.

–Si, suposo que sí. Però si dubtes, falles. Jo pensava que podia ser el jugador decisiu, el que ajudava a guanyar l’equip, no que podia fallar. Hi ha una cosa clara: només falla el que el pica. Tothom vol tirar un penal amb 3-0, però la cosa canvia molt quan vas 0-0 o perdent. Llavors, ja no hi ha tantes ganes de tirar-lo.   

–¿I què s’ha de fer? 

–Has de decidir on el tiraràs. Jo sempre ho feia. Penses cap a quin costat i no has de canviar. Només si veia algun moviment del porter, potser canviava, però poques vegades. També intentava mirar poc la pilota, córrer mirant el porter i concentrar-me a xutar on tenia pensat, sempre amb l’interior i normalment fort. És una qüestió de sensacions.

–Una altra opció és tirar-lo com Cruyff i com Messi l’altre dia.

–Sí, sí ho vaig veure. Em va fer gràcia perquè el penal de Cruyff és una d’aquestes imatges que et queden gravades. I a Holanda i a l’Ajax, encara més.

– Aquí hi ha qui diu que és una falta de respecte.

–¿De debò? ¿Per què? No ho entenc. És una manera de tirar-los. És legal i no passa res.

–Sembla que li encanta la Premier. 

–Estic disfrutant molt. És el que et dóna aquesta Lliga, molta energia. L’ambient és espectacular juguis on juguis, els estadis sempre són plens, la gent no para d’animar. I en tots els partits pots guanyar i pots perdre, contra el primer o contra l’últim. Hi ha molta intensitat, des del primer minut fins a l’últim, i aquí es guanyen i es perden molts partits més enllà del minut 90. Mira el Leicester l’altre dia.

–¿I el Southampton? Van sisens.

–Estem bé. Estic content i la gent també. Ara estem en una bona ratxa. Des que hem recuperat el porter (Fraser Froster, un gegant de 2,01), no hem encaixat ni un gol en els últims sis partits. Vam guanyar el United de Van Gaal a Old Trafford i estem a un punt d’ells. Amb tots els diners que s’han gastat i de futbol, ben poc.

–L’any que ve hi serà Guardiola.

–És una alegria que vingui el Pep. Em fa il·lusió, el podré veure més sovint. Disfrutarà molt. Aquí és futbol, només futbol, i com a entrenador és el que t’agrada. I saps que tots els partits els viurà amb una gran intensitat.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

–Així que no ens hem d’amoïnar amb els penals del trident...

–Ja m’agradaria que aquesta fos la meva gran preocupació. Són els tres millors del món. Si els poses al Southampton podríem guanyar la Premier, i així amb gairebé tots els equips. És espectacular. Pots jugar millor o pitjor, però ells sempre acaben marcant la diferència. ¡És que són tres!