Neuer també juga al Camp Nou

Allà on sigui Zubizarreta, sigui a Barcelona, Bilbao o a qualsevol altre lloc, ahir a la nit devia esbossar un somriure. Un somriure de complicitat i, sobretot, de tranquil·litat per la feina ben feta. Això sí que és obra seva. Altres coses, també. Però cada vegada que veia Neuer -perdó, Ter Stegen- jugar a 40 metres de la seva porteria amb la fredor d'un centrecampista se li veia una gran cara de felicitat. Com a milers i milers de culers que han descobert, i això que juga poc (només la Champions i la Copa), un porter que és molt més que un porter.

Neuer -perdó, Ter Stegen- va oferir tota una lliçó. El temple del Camp Nou no mira preocupat cap enrere. Si de cas hi ha un motiu d'inquietud, per molt bé que l'oculti, està en el nou. En Suárez, un davanter increïblement estimat malgrat que ha establert una singular enemistat amb el gol. L'u, que són dos (Bravo a la Lliga i Ter Stegen en les altres competicions) ha deixat de significar un problema. Ahir a la nit, i davant la valenta pressió de l'Atlètic, al jove meta alemany (22 anys) no li van tremolar les cames en cap moment.

Superar línies de pressió

No, no era un problema de tenir mans fermes. Amb prou feines va fer una aturada i en xut tan llunyà d'Arda que la pilota rodava lentament cap als seus guants. Va ser l'única ocasió de la primera part en què es va haver d'ajupir Ter Stegen. La resta va estar sempre dret. I, a més a més, amb una autoritat que traspassava la porteria del Barça i arribava fins a l'últim racó de la grada. Se sentia tranquil·la l'afició culer observant l'exquisida precisió en les passades de Ter Stegen, ja fos amb la cama dreta o amb l'esquerra. Allà on volia l'alemany, anava la pilota. I això que Simeone va avançar molta la línia de pressió del seu Atlètic.

Un cos estrany

Com més jugadors el pressionaven, més calmat estava l'alemany. Feia la sensació, igual que Bravo, de tenir anul·lat el sistema nerviós, absolutament aliè a la tensió que es viu en partits tan grans com el d'ahir. Ter Stegen feia la sensació que tota la vida ha jugat amb el Barça. Tot al contrari que Suárez. L'u està més feliç que un nen; el nou, en canvi, està fet un flam.

Sent el que és, un golejador de fama mundial, no n'encerta ni una. No està còmode. Lluita, treballa, corre com ningú, es deixa l'ànima en cada acció, i els seus crits de frustració se senten fins a l'Uruguai. Ter Stegen sembla un més. Suárez sembla un cos estrany. En cada acció del porter, i n'hi va haver moltes, va mantenir la compostura, com en una en què es va disfressar clarament de Neuer, el meta del Bayern Munic, per frenar el contraatac de l'Atlètic rebutjant la pilota amb un ferm i, sobretot, eficaç cop de cap.

Hi ha porters que paren. I hi ha porters, no obstant, que eviten que les ocasions siguin perilloses. Neuer viu tan lluny dels pals que té pinta de ser un futbolista més; només el diferencia el color de la samarreta. A Ter Stegen li passa el mateix.

Tranquil amb les mans, vestit de blau cel, el seu únic tret distintiu respecte als altres 10 companys, espectacular amb els peus i intel·ligent, especialment, en la lectura del joc. Si el Camp Nou tenia algun dubte amb Ter Stegen, ahir va quedar definitivament aclarit. De Suárez també en dubta. Però calla. Intel·ligent també el públic, va entendre que estava en un moment clau quan l'uruguaià, després d'una deliciosa passada de Rakitic, va enviar una pilota als núvols. Era gol o gol. I si és Suárez el que remata, més encara. Llavors l'exdavanter del Liverpool es va desesperar, torturat com està perquè no es reconeix a si mateix. Però aleshores el Camp Nou va oferir una altra entranyable lliçó. Va respondre de manera realment espectacular.

Notícies relacionades

Mitja eliminatòria

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

Suport al 'nou'

Va ser una cosa inusual per espectacular i, sobretot, per inesperada. A qualsevol altre davanter l'haurien massacrat amb una pluja de xiulets; a Suárez, no. Ni de bon tros. De sobte, l'estadi sencer (eren 62.225 persones) es va posar a corejar el nom de l'uruguaià. Havia tornat la pilota dels núvols, seguia el partit i la gent es va posar, de manera metafòrica, és clar, la samarreta del 9 per dir-li ben clarament que li fa costat. «Jo també hauria cridat Suárez, Suárez; li hem de donar suport», va dir Bartomeu.