L'ANADA DELS QUARTS DE LA COPA

Mitja eliminatòria

Messi brinda un mínim coixí al Barça per afrontar la nit de patiment que l'espera al Calderón (1-0)

4
Es llegeix en minuts
JOAN DOMÈNECH / BARCELONA

Estava cantat que l’eliminatòria es resoldria al Calderón i així serà. Ni que s’hagués repetit el 3-1 de la Lliga s’hauria decidit res, i per tant els dos equips es van citar per a un nou esforç. L’avantatge del Barça és tan mínim que només li permet assaborir la segona victòria seguida sobre un Atlètic al qual no va poder vèncer en sis partits l’any passat, quan el va eliminar d’Europa i li va pispar la Lliga. El Barça ha canviat per bé i això convida a concebre esperances d’un millor desenllaç però ningú dubta que suarà sang. Les experiències al Calderón, des de fa un temps, auguren una nit d’agonia i patiment.

Molt més que ahir, quan el Barça no va poder lligar la victòria fins al minut 84 i gràcies a un penal que Messi va fallar i després va encertar en el rebuig. El quadro blaugrana no va témer mai per la sort del resultat. Podia no guanyar perquè amb prou feines va disparar tres vegades entre els tres pals; no podia perdre perquè no en va cedir cap a l’Atlètic.

TER STEGEN, UN PASSADOR

El culer va descobrir ahir a la nit Ter Stegen. No com a porter, perquè va tornar els guants nets, sinó com a passador. L’equip es va recolzar en el meta per construir davant la notable pressió blanc-i-vermella i Ter Stegen va fer passades de 30 metres amb la precisió d’un virtuós. Però si les passades del porter cobren pes, és evident que hi ha un problema.

Poca cosa podia canviar el panorama de tan recent que estava l’últim enfrontament, fora que un dels dos entrenadors tinguessin un rampell d’inventor. Luis Enrique creu haver trobat la fórmula i Simeone va modificar la seva. Hi estava obligat per l’última derrota. El blaugrana va repetir l’alineació, amb el mínim canvi a la porteria, mentre que el blanc-i-vermell va alterar la seva (va canviar el marcador de Messi, un central, el migcentre i va moure de lloc tots els centrecampistes) per evitar el mateix marcador. Ho va aconseguir. Hi va haver una gran diferència. I no va ser el joc, el desplegament dels equips, l’estratègia, ni tan sols els dibuixos tàctics.

La diferència va ser que el Barça, a la Lliga, va encertar en les primeres ocasions de gol. Neymar va anotar la seva als 10 minuts i Suárez la va encertar passada la mitja hora. A aquestes altures, ahir a la nit, Neymar havia forçat una gran parada d’Oblak, Messi havia disparat alt i Suárez havia xutat als núvols quan l’havien deixat sol davant el meta blanc-i-vermell. Per això el Barça no es va avançar. Per la falta d’encert. En tots els altres aspectes, va guanyar. També en algunes facetes on l’Atlètic és superior: en la faceta actoral. Busquets va saber reclamar l’atenció de l’àrbitre en el penal, cec en unes mans d’Arda davant els seus nassos.

El Barça va ser tan intens i agressiu com el rival, sense necessitat de cops i faltes, amb un excel·lent posicionament. Sense saber guanyar va saber no perdre; no es va descol·locar en cap moment, tampoc va embogir ni es va precipitar. Alves es va descompondre una mica perquè va començar a aparèixer Arda Turan, exquisit. Com una formigueta, l’onze blaugrana va seguir a la seva, concentrat i convençut que tard o d’hora trobaria el camí. Va conduir el partit al terreny que li va convenir: a la meitat de camp aliè. Va moure la pilota de banda a banda, va buscar les penetracions exteriors i va fer passades interiors malgrat la multitud que es manifestava a l’àrea.

ELS DETALLS

Només van faltar els detalls. Aquell segon, aquell pam que en moments d’igualtat s’endevina decisiu. L’exemple seria Iniesta. Amb la meravellosa tècnica que atresora, va arrencar «ohs» i va dibuixar deliciosos regats; a l’àrea, va voler tornar una paret d’esquena a Oblak quan hauria d’haver encarat el meta (la jugada va ser invalidada) i després va disparar en una posició que convidava a un tret decidit. No obstant, va ser Iniesta qui va connectar després el segon xut entre els tres pals després del descans. El tercer i el quart van ser els de Messi.

El Barça va construir l’edifici sense col·locar els acabats. Xavi va intentar afinar aquests detalls que faltaven, però no va tenir prou temps. Tindrà més minuts per entregar l’obra completa dimecres que ve.

Fitxa tècnica:

1 - Barcelona: Ter Stegen; Dani Alves, Piqué, Mascherano, Jordi Alba, Sergio Busquets, Rakitic (Xavi, min.76), Iniesta (Bartra, min.87), Messi, Neymar i Luis Suárez.

0 - Atlètic: Oblak; Juanfran, Miranda, Godín, Siqueira, Koke, Mario Suárez, Gabi (Raúl Jiménez, min.88), Arda Turan, Griezmann (Raúl García, min.66) i Fernando Torres (Mandzukic, min.46).

Gols: 1-0: Messi, min. 85.

Notícies relacionades

Àrbitre: González González (Comitè castellanolleonès). Targeta groga a Juanfran (min. 45), Luis Suárez (min. 78), Mascherano (min. 80), Raúl García (min. 82), Gabi (min.84) i Godín (min. 90 +1).

Incidències: Partit d'anada dels quarts de final de la Copa del Rei disputat al Camp Nou davant de 62.225 espectadors. Abans del matx, s'ha guardat un minut de silenci per Jaume Descals, soci número 1 del Barcelona mort als 91 anys.