Entre Andrés i Leo

No el coneixia personalment. Però aquella dura tardor Suárez va rebre un missatge inesperat al mòbil d'un telèfon que no coneixia. «¡Molts ànims! Aquí em tens si necessites qualsevol cosa», li va escriure Andrés Iniesta al davanter uruguaià. Eren aquells convulsos dies (octubre del 2011) en què tot Anglaterra l'acusava de racista pels insults que va dirigir a Evra en un Liverpool-Manchester United a Anfield. A través de Pere Guardiola, agent i amic de tots dos, i Joel Borrás, que gestiona la seva imatge i també amic de tots dos, el missatge va arribar a Suárez i el va impressionar.

Va impressionar perquè li va fer costat en un dels seus moments més durs en què la paraula d'Evra va guanyar, malgrat que ningú va poder demostrar res i l'uruguaià va acabar sent sancionat amb vuit partits. Iniesta, sí Iniesta, havia pensat en ell, sense saber que el destí els reuniria tres anys més tard a la ciutat esportiva del Barça. Després dels missatges, es van conèixer personalment, en un d'aquells viatges, llavors privats i anònims que aleshores Suárez acostumava a fer a Castelldefels per estar amb la família de Sofía, la seva dona. Un parell de partits amb l'Uruguai, les salutacions protocol·làries, i una excel·lent sintonia com a pròleg a un suau aterratge al Camp Nou. Suau perquè Iniesta li va obrir el vestidor de la ciutat esportiva, guiant-lo amb calma.

La connexió amb Xavi

Suárez no es va desenganxar d'Andrés. I, de cop i volta, va connectar amb Messi, a més a més de rebre el suport de Xavi, el capità a qui va conèixer, a través de Gabri (company de Suárez a l'Ajax, ara ajudant d'Eu-sebio en el filial) una nit que la plantilla de l'equip holandès va passar a Barcelona amb els diners de les multes que va abonar en una temporada. Un partit de Champions i un sopar amb Xavi. I si ets amb Leo, ets, és clar, amb Mascherano. On abans hi havia Pinto, Leo i el Jefecito, ara hi conviuen Suárez, Leo i Masche units argentins i uruguaià per una cultura comuna, la del futbol sud-americà, separats, això sí, pel Rio de la Plata i milers de coses més.

Amb el nou del Barça enganxat a una canya de mate, aquella infusió feta amb fulles d'herba mate, una planta originària de les conques del riu Paraná i el riu Uruguai. Suárez va amb aquest mate per Sant Joan Despí com si fos a Montevideo o al barri Cerro, de Salto, la ciutat que va abandonar amb 7 anys, allà on el seu avi Atasildo li deia Salta o Cheo. Aquesta canya de mate l'uneix cada segon a les seves arrels.

Arribada en silenci

Notícies relacionades

Un Barça de Champions però amb rotacions

Barça-Inter: dos mètodes oposats per anar a Múnic

Guiat per la discreció d'Iniesta, abans un nen anònim de Fuentealbilla, ara segon capità i llegenda del Barça, Suárez va entrar en silenci. A poc a poc, va conèixer «un grup humil», com ell mateix el va definir després, sorprès perquè la seva arribada al paradís -Nacional, Groningen, Ajax i Liverpool no li van donar el que ell desitja, títols grans, glòria col·lectiva més enllà dels gols- fos tan senzilla. Messi, a més, el va fer seure al seu costat. Sense coincidir al camp, es porten molt bé. No han jugat junts mai. Potser és avui al Bernabéu l'estrena. Però abans, la seva complicitat és màxima.

Els Messi, Leo, Antonella, la seva dona, i Tiago, el seu fill, van anar, per exemple, a la primera festa d'aniversari de Benjamín, el segon fill de Suárez a finals de setembre a Castell-defels. També hi eren, entre altres jugadors i famílies, Mascherano i Busquets. I Suárez, orfe de la pilota, va teixir de seguida noves i poderoses relacions socials. Neymar s'està acostant també a aquest trio, que ha conviscut molt més fora del camp que amb la pilota als peus. Entre Andrés i Leo, s'hi ha instal·lat Luis.