"L'Atlètic viu de l'error aliè"

Jorge Valdano (Las Parejas, Argentina, 1955) és el nostre argentí favorit. Per això segueix entre nosaltres, veient futbol, disfrutant del futbol i anant a Barcelona, és clar, a entrevistar Xavi Hernández per a una televisió mexicana. I en aquest veure futbol, i futbol, Valdano creu: «El partit del Calderón ens permetrà disfrutar del millor del futbol argentí, espero». Perquè Valdano desmenteix que el futbol argentí «estigui més a prop de l'aposta del Cholo Simeone que de la del Tata Martino: nosaltres vam conviure amb César Luis Menotti i Carlos Bilardo».

I, de seguida, Valdano descarta les comparacions Martino-Menotti, Simeone-Bilardo. «El Cholo no és Bilardo ¡ni de bon tros! Simeone no s'ha equivocat ni necessita la pilota, la possessió, per situar-se al capdamunt de la classificació. L'equip del Cholo té una enorme vitalitat, una força anímica brutal i una sofisticació tàctica admirable». Tot i que, això sí, Valdano reconeix que «aquest Barça segueix tenint coses de Menotti, perdó, coses del Barça de sempre, aquell que es construeix a partir de la tècnica col·lectiva dels seus jugadors, de la seva plantilla».

Notícies relacionades

'¡Che, qué bárbaro!'

"Veig el Barça com a Goliat"

Valdano endevina, intueix, desitja un partit ple de matisos, molt interessant, en l'àmbit tàctic, en el col·lectiu i en l'individual. «Aquest Atlètic viu de l'error del rival, a qui treballa perquè en cometi; el Barça segueix vivint alimentant-se dels seus encerts, de les seves virtuts. Són dues formes de vida». Si alguna cosa té clara aquest loquaç tertulià futbolístic, encara tècnic, encara jugador, sempre apassionat pel joc, l'observació, el diagnòstic, és «que l'Atlètic no fa presoners i, en aquest sentit, el Barça no pot permetre's una arrencada, ni quinze minuts, com els que va tenir en el partit de Lliga al camp del Getafe, ja que aquest Atlètic no et concedeix una segona oportunitat».

Valdano elogia la passió que els dos equips estenen sobre el camp. «Els del Cholo, amb la seva tremenda intensitat, del minut u al 95; el Barça, amb la convicció que bolca sobre la gespa per defensar la seva aposta. I, a sobre, amb Messi. El millor, ja que no puc imaginar-me un Leo dolent, impossible». És cert, molt cert, sí.