Revés judicial a Albiol: obligat a reallotjar dues famílies que va deixar al carrer

El jutjat contenciós administratiu número 6 de Barcelona ha ordenat a l’Ajuntament de Badalona (Barcelonès) reallotjar dues de les sis famílies del passatge de la Torre núm. 16 que fa un any van perdre la seva casa després de la demolició del bloc en on vivien, que presentava problemes estructurals. En la resolució s’incideix que alguns dels afectats són menors, per la qual cosa el seu interès ha de ser «especialment protegit», i accepta les mesures cautelars sol·licitades.

En la petició de les mesures es va incloure la família d’Abdelouhab i Nadia, que tenen tres fills: una filla major d’edat i dos menors, i a la de Sfia, que també té dos fills, però tots dos ja majors d’edat. L’advocat de les famílies explica que al presentar la sol·licitud va plantejar que la situació de Sfia pogués tenir «una resolució independent» al no tenir menors a càrrec, però que finalment «la jutge ha dictat una resolució global». Després de comunicar la resolució aquest dimecres 4 de novembre, la magistrada va obrir un període de tres dies al consistori badaloní perquè presenti al·legacions.

«La part bona és que resol sobre una família que era propietària (Sfia) i una família que era arrendatària (Abdelouhab i Nadia), aquesta amb menors i l’altra sense; i no es fan distincions», defensa Carles Sagués, portaveu de la Plataforma Sant Roc Som Badalona, que reclama també que l’Ajuntament «es deixi ja de tonteries», que reallotgi les famílies i que «es posi a treballar seriosament per trobar una solució».

Sostre provisional

Gairebé un any després de perdre casa seva i moltes de les seves pertinences per la demolició del bloc, l’Ajuntament va anunciar al setembre que deixava de pagar els respectius allotjaments on s’havien mantingut fins aleshores les sis famílies. Malgrat les protestes de les entitats socials i dels mateixos afectats, finalment, el passat 1 d’octubre es van quedar al carrer i sense lloc on anar. L’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, va argumentar llavors que hi ha famílies de la ciutat «en pitjor situació» a les quals «també s’ha de donar resposta» i que «més d’un any d’ajuts és excessiu».

Actualment, la majoria dels afectats es troben en un equipament del carrer Víctor Balaguer –d’altres han buscat ajuda a través de familiars i coneguts–, un edifici propietat de la Generalitat que es va cedir al consistori en l’última operació Fred i que des de fa mesos es troba en desús. «És una cosa totalment provisional i no hi ha cap cessió feta per part de cap administració», assenyala Sagués.

A més, fa dues nits, les famílies van col·locar dues tendes de campanya, on dormen alguns dels homes perjudicats, davant l’edifici del Viver perquè «ens feia por que es pensés que això ja estava solucionat i volíem mantenir el problema sobre la taula», afegeix el portaveu de Sant Roc Som Badalona.

Sense alternativa

Aquesta no és la primera vegada que algunes de les famílies dormen al ras. Després de quedar-se al carrer a l’octubre, els afectats es van mantenir durant més d’una setmana acampats al carrer a l’espera que el govern local els oferís una alternativa habitacional. Finalment, Albiol va pactar amb l’oposició allotjar-los en una casa de colònies propietat de la Fundació Pere Tarrés durant dues setmanes, temps en què al principi els serveis tècnics de l’Ajuntament de Badalona i la Generalitat de Catalunya anaven a treballar per «donar una solució definitiva a les famílies afectades». No obstant, van passar els dies i, complert ja el termini, els damnificats continuen sense rebre una alternativa habitacional.

Va ser llavors quan es van sol·licitar les primeres mesures cautelars i, paral·lelament, des de la Plataforma Sant Roc Som Badalona es van adonar que l’equipament de Víctor Balaguer estava obert i sense utilitzar, i va ser quan, després de netejar i desinfectar l’espai, les famílies van abandonar la casa de colònies, ubicada a Sant Fost de Campcentelles (Vallès Oriental), i van tornar a Badalona.

A Víctor Balaguer també s’hi va instal·lar Sfia. En el seu cas no va arribar a anar a la casa de colònies perquè l’acord només incloïa les famílies amb menors a càrrec i va acabar en un hostal que va ajudar a pagar la Xarxa Solidària de Badalona, fins que no van poder assumir més el cost.

Dificultats per accedir a un lloguer

Les famílies manifesten des de setembre la impossibilitat de trobar una vivenda al mercat privat per la relació entre el preu i els seus ingressos i també per les condicions que les immobiliàries exigeixen. També es queixen de la «falta d’acompanyament real» de l’administració pública per poder superar aquests inconvenients.

En el cas dels que són propietaris, a més, han de fer front al cost de la demolició que es va fer fa un any i que l’Ajuntament va assumir de manera subsidiària, quan governaven el PSC i els comuns, i que ascendeix 482.000 euros.

Notícies relacionades

«Em van apunyalar per ser gai»: l’infern homòfob en un pipicà de Badalona anirà a judici

Un jutjat de Badalona investiga si hi ha delicte a la platja contaminada de Sant Adrià

«La idea és que l’Ajuntament els ajudi a accedir un contracte de lloguer i, a partir d’aquí, les famílies ja podran accedir i sol·licitar els ajuts previstos, però per a aquestes es requereix un contracte previ», explica Carles Sagués.

Més notícies de Badalona a l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA