CRISI DE LA VIVENDA

Desnonada una família de Badalona sense alternativa habitacional en plena pandèmia

Veïns i entitats socials han mirat d'ajornar-lo sense èxit i expliquen que una de les inquilines és sospitosa de Covid-19

«La vivenda que ocupava és actualment propietat d'un privat, cosa que ha impossibilitat que poguessin fer res», defensen des de l'ajuntament

whatsapp-image-2020-07-30-at-184655

whatsapp-image-2020-07-30-at-184655

4
Es llegeix en minuts
Àlex Rebollo
Àlex Rebollo

Periodista

ver +

Karla Ávila espera al costat d’un grapat de maletes i bosses de mà davant un portal ubicat en el número 1 del carrer Huelva de Badalona, al barri de Sant Roc. Aquest dijous 30 de juliol ha sigut desnonada amb la seva germana i la seva cunyada i explica que no tenen on anar i que tampoc tenen recursos perquè des del confinament no han pogut treballar.

A més, la Karla assevera que feia dos dies que la seva cunyada estava aïllada en una habitació del domicili perquè tenia febre, però que no ha arribat a fer-se la prova de la Covid-19 perquè al no tenir papers ni targeta sanitària havia de pagar pel test. «Ara tampoc podem anar a l’hospital, no sabem què fer amb les coses, no les podem deixar aquí», lamenta la Karla.

Segons expliquen des de la Plataforma d’Afectats per la Crisi (PAC) de Badalona i la mateixa Karla, tenien «un contracte verbal» amb els propietaris i pagaven mensualment el lloguer –primer de 400 i després de 500 euros– des que es va empadronar el març del 2017. «Sembla ser que els propietaris, particulars, no pagaven la hipoteca i que, després de mediar amb el BBVA, van acordar denunciar les inquilines perquè el propietari pogués recuperar el pis i saldar el deute a través de la dació en pagament», afirma Luis Ros, membre de la PAC Badalona.

Tot i que aquest diari ha preguntat per aquests fets a una de les propietàries de l’immoble, aquesta ha preferit no fer declaracions al respecte.

Desnonament executat

Al desnonament han acudit membres de diferents plataformes socials, de Guanyem Badalona En Comú i veïns del barri, però no han pogut aturar-lo. «La vivenda que ocupava és actualment propietat d’un privat, cosa que ha impossibilitat que el seu advocat i ella poguessin fer res davant el desnonament», defensen des del consistori badaloní.

Des de les entitats socials expliquen que han mirat de negociar amb el jutjat per ajornar el desnonament a l’espera que la persona sospitosa de coronavirus pogués fer-se la prova, però no ha sigut possible.

Alberto Lobera, del Sindicat de Llogaters de Badalona, denuncia que es produeixin desnonaments en un municipi que el 2011 va censar prop de 9.000 pisos buits i «més ara, que la gent que desnonen es queda sense opció a confinar-se i això comporta un risc per a la salut pública». El mateix alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, assenyalava fa uns dies que el barri de Sant Roc era un dels que més contagis havia registrat.

Sense lloc on anar

Des de l’Ajuntament diuen que Karla Ávila, de nacionalitat hondurenya, va ser atesa per primera vegada pels serveis socials el gener del 2019 i que llavors «es va constatar que estava ocupant la vivenda on s’havia empadronat», una situació que deriva del lloguer irregular per falta de contracte escrit. Així, assenyalen que l’executiu local no té constància que hagi fet cap petició d’asil ni de refugiada.

També indiquen que la Karla va aportar per primera vegada les diligències judicials del desnonament a Serveis Socials «aquest dimarts 28 de juliol del 2020» i destaquen que no «s’ha pogut constatar en cap moment el seu nivell d’ingressos ni l’activitat que realitza perquè no ha assistit a les cites que s’han concertat amb els Serveis Socials de l’ajuntament».

La Karla ho nega i afirma que tan sols va faltar a la cita que tenia el passat 21 de juliol. «Vaig estar ingressada per una hemorràgia i vaig trucar a l’assistenta social per dir-l’hi. Fa dos dies vaig portar els comprovants i em van dir que em trucarien, però no es van posar en contacte ni amb el meu advocat», defensa Karla Ávila.

«Els desnonaments sense alternativa habitacional no haurien de ser legals, però a la pràctica ho són. Suposadament, les persones desnonades han de passar a la Taula d’Emergència, però fa anys que ajuntament i Generalitat no fan res», manifesta Lobera. «Tampoc ha acudit ningú de Serveis Socials al desnonament, una cosa que ocorre amb freqüència», afegeix.

Notícies relacionades

Des de la PAC afirmen que no han volgut derivar-les al Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) o algun altre centre perquè encara desconeixen si una de les dones desnonades té o no Covid-19. «Si l’administració no respon i es confirma que no tenen coronavirus, buscarem com reallotjar-les, però com que han d’estar en quarantena... ens trobem amb les mans lligades», lamenta Luís Ros.

Més notícies de Badalona a l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA