TROBALLA ARQUEOLÒGICA

Localitzat a Badalona un tram de la Via Augusta romana que travessava la ciutat

Una part del jaciment s'incorporarà als espais arqueològics de la ciutat romana de Baetulo, gestionats pel Museu de Badalona

A més de la via, s'han documentat diversos edificis que descobreixen l'ocupació d'aquest espai des del segle I aC fins als segles V-VI dC

museu-de-badalona--faana-web

museu-de-badalona--faana-web

1
Es llegeix en minuts
El Periódico

La construcció d’un edifici de vivendes al solar situat entre els carrers de Coll i Pujol, de Sant Ramón i la plaça de l’Alcalde Xifré, ha posat al descobert un tram de la Via Augusta que connectava les principals ciutats romanes, des de Cadis fins a Narbona, on enllaçava amb altres vies que conduïen al centre de l’Imperi. 

La reforma més important, i que li va donar el nom pel qual és coneguda,es va fer sota el mandat d’August en els últims anys del segle I aC, tot i que partia d’una via preexistent coneguda com a Via Heraclea, que havia sigut una infraestructura clau per a la romanització de la península. 

Jaciments circumdants

El tram descobert, situat a 350 metres de la porta occidental de la ciutat, consta d’uns 40 metres de llarg i té una amplada de 5,5 metres. Tot i que encara està en fase d’estudi, la cronologia dels paviments més antics d’aquest tram se situen en la primera meitat del segle I aC, moment en què es va fundar la ciutat de Baetulo.

A més de la via, s’han documentat diversos edificis que marquen una ocupació d’aquest espai des del segle I aC fins als segles V-VI dC, i per tant formen un conjunt molt rellevant per conèixer el ‘suburbium’ occidental de la ciutat de Baetulo i el poblament del seu territori. 

Es tracta d’un edifici destinat a tallers metal·lúrgics de l’època tardorepublicana, un recinte funerari del segle I dC, i finalment un edifici monumental i un mausoleu funerari de finals del segle IV-V.

Incorporació al museu municipal

La intervenció arqueològica que ha permès la troballa de la via i d’algunes construccions datades entre el segle I aC i el VI dC ha sigut assumida per BeCorp, propietària del solar, i ha sigut duta a terme per Global Geomática sota la direcció de l’arqueòleg Mikel Soberón, amb la supervisió del Museu de Badalona i del Servei d’Arqueologia de la Generalitat.

Notícies relacionades

Aquestes restes permeten elaborar un discurs sobre l’ocupació humana del territori des del moment fundacional de Baetulo fins a l’antiguitat tardana, quan la ciutat vivia un moment de decadència. Aquest fet –700 anys d’història ininterrompuda– i la singularitat d’algunes troballes justifiquen que una part del solar (180 m2gràcies a la cessió que farà BeCorp.

Més notícies de Badalona