El somni 'quixotesc' d'un pastisser de Badalona de salvar el pont del Petroli compleix 10 anys

Aquest dijous 13 de maig, la rehabilitació del famós pont del Petroli de Badalona compleix 10 anys. Avui dia és un dels elements arquitectònics més significatius de ciutat, però en el seu moment es va arribar a considerar una antigalla que havia de ser desballestada. 

Va ser gràcies a l’actitud visionària i una mica ‘quixotesca’ de Josep Valls, un pastisser del barri de la Morera, que amb la seva lluita incansable va liderar un petit moviment social per recuperar aquest pantalà emblemàtic ja fa una dècada. Un pont que, en el dia d’avui, és el lloc més fotografiat de tota Badalona.

Més d’un segle d’història

El pont del Petroli ha protagonitzat una infinitat d’anuncis, ha sortit per un munt de mitjans de comunicació, i és visitat diàriament per una multiplicitat de curiosos –autòctons i forans– que volen disfrutar de les boniques vistes marítimes que ofereix aquesta passarel·la de 235 metres mar endins. 

El que molts desconeixen és que aquest pantalà no és l’original. “Almenys n’hi ha hagut quatre al llarg de la història, que s’han anat construint i fent caure i fins i tot han coexistit durant un temps”,afirma Margarida Abras, la directora del Museu de Badalona. 

El primer pont va ser construït el 1879 per la companyia Suari y Canals, amb l’objectiu de descarregar el petroli dels barcos. “Al segle XIX, Badalona es va convertir en un gran focus per a la industrialització. Tenia el ferrocarril, el mar i moltíssim terreny per explotar, i això el va convertir en una zona molt competitiva”, prossegueix Abras. “La dictadura de Primo de Rivera va expropiar l’explotació del petroli i així va ser com la propietat va anar a parar a CAMPSA”, conclou.

No obstant, molts anys després, el 2001, l’antic pantalà de l’empresa va estar a punt de desaparèixer quan es va anunciar la intenció de desmuntar-lo, ja que el 1990 s’havia abandonat tota funció industrial.

Lluita incansable

Però el pont del Petroli s’havia convertit en la principal zona de submarinisme de Badalona, sense necessitat d’embarcacions ni instal·lacions. Als puntals s’hi havia format un ecosistema submarí amb organismes del fons marí, alguns d’adherits a la mateixa estructura i multiplicitat de peixos que buscaven refugi. Ningú ho va tenir en compte. Ningú excepte Josep Valls i un col·lectiu de submarinistes i fotògrafs, que van iniciar una croada per defensar la conservació d’aquesta estructura tan representativa de la zona.

Com el Don Quixot local, el pastisser de la Morera es va manifestar diàriament a la plaça de la Vila per demanar a l’ajuntament que salvés el pont. “Em deien que estava boig”,ha explicat més de mil vegades en molts mitjans de comunicació. Valls fins i tot va arribar donar un cop de mà de pintura al pantalà, “per deixar-lo més bonic”, explica, i seduir una classe política més preocupada pel que costaria salvar la passarel·la que per amor a la filantropia. I ho va fer ell sol, gràcies al patrocini d’una coneguda marca de pintures que suposem que el senyor devia entendrir amb la seva fèrria voluntat.

Finalment, el 2003 el pont va passar a ser propietat de l’Ajuntament de Badalona –durant l’època de l’alcaldessa socialista Maite Arqué– i, després de diferents etapes de restauració, es va obrir al públic el 13 de juny de 2009, habilitat com un espectacular mirador inèdit de la ciutat. 

Notícies relacionades

«Em van apunyalar per ser gai»: l’infern homòfob en un pipicà de Badalona anirà a judici

Un jutjat de Badalona investiga si hi ha delicte a la platja contaminada de Sant Adrià

A la plataforma d’entrada al pont, molt pròxima a la fàbrica d’Anís del Mono, es va inaugurar la divertida escultura del primat que il·lustrava les ampolles d’anís, de Susana Ruiz. I l’ajuntament també va voler homenatjar Josep Valls, amb una placa a l’entrada de la passarel·la. Tot un heroi local que, per cert, també va ser nomenat badaloní de l’any el 2011, per la seva lluita incansable per la ciutat.

Més notícies de Badalona