RECONEGUDA ENTITAT SOCIAL EN DIFICULTATS

L'espai on Sant Roc pot ser el millor barri del món

L'històric Ateneu d'aquest extrem de Badalona fa dècades que lluita per millorar la vida dels seus veïns

Inicien una campanya de socis per assegurar la viabilitat d'un projecte bàsic per a l'equilibri de la comunitat

zentauroepp41315482 badalona 14 12 2017 actividades sociales y educativas en el 171215093906

zentauroepp41315482 badalona 14 12 2017 actividades sociales y educativas en el 171215093906 / ALBERT BERTRAN

4
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El perfil de la comunitat d’aquest referent anomenat Ateneu Sant Roc ha canviat al mateix ritme que el veïnat d’aquest barri de Badalona, un dels més complexos de l’àrea metropolitana. Entre les seves treballadores i voluntàries, moltes veïnes. D’ara i de sempre. Algunes hi van arribar buscant ajuda i avui són elles les que cuiden i acompanyen. «Va ser emocionant deixar de ser la mora del cinquè per passar a ser l’Amina», li va explicar un dia l’Amina Pilar López, coordinadora de l’Ateneu i filla del barri. El canvi es va produir quan l’Amina va començar a treballar com a educadora en el Projecte Laila, que ofereix classes d’alfabetització a 90 dones dividides en vuit grups, en aquest 2017 majoritàriament pakistanesos i marroquins.

Aquestes 90 dones van cada matí a l’Ateneu, a pocs metres del pont de l’autopista, amb els seus fills petits, els que encara no estan en edat escolar. Perquè aquestes dones puguin participar d’aquests cursos –en què moltes vegades el castellà és gairebé l’excusa–, l’espai ofereix un servei de guarderia. 

La Manoli, veïna «de les de tota la vida», ara jubilada, és una de les voluntàries de l’espai. Dijous passat corria per la parròquia darrere dels conills i les gallines a punt per al pessebre vivent per acostar-los als nens. L’ajudava la jove Andrea, que va ser usuària de les activitats de l’Ateneu de petita i ara està fent les pràctiques del cicle formatiu d’animació sociocultural que ha estudiat, dinamitant els prejudicis que recauen sobre la comunitat gitana.   

Un grup de nens juguen a la ludoteca de l'Ateneu Sant Roc / ALBERT BERTRAN

Els nens a qui cuiden l’Andrea i la Manoli mentre les seves mares reben classe no són els únics que corrien dijous darrere de conills, gallines i cabres (al pessebre de Sant Roc no hi falta cap detall). Cada matí comparteixen espais amb l’Espai Familiar Elna, el grup de criança i acompanyament en què atenen mares molt joves. I encara hi ha un tercer grup. L’Ateneu obre la seva espectacular ludoteca a nens d’escoles de tota la ciutat, que hi van d’excursió. «A més de perquè creiem en el poder educatiu del joc, el fet que per a molts nens del centre de Badalona la seva primera imatge de Sant Roc sigui la d’un lloc on tenen la millor ludoteca que han vist mai és un passet endavant en la lluita contra l’estigma», assenyala López. A Sant Roc no hi ha escola pública. N’hi va haver una, però la van tancar.

De ‘pirmis’ a metges

A les tardes és el torn del centre de dia, fill de l’esplai. «Ens vam adonar que amb una tarda a la setmana els nens no en tenien prou. Que passaven massa hores al carrer veient coses que potser seria millor que no veiessin, a part d’assegurar-nos berenars i dutxes», prossegueix López.  «Aquí teníem nens que aspiraven a ser pirmis. La nostra lluita era convèncer-los de la importància d’anar al col·legi. Ara, tenim nenes a qui pressionen perquè estudiïn Medicina. Les famílies pakistaneses han vingut aquí perquè els seus fills siguin metges, i a vegades se’ls ha de fer entendre que si un nen va arribar aquí amb 12 anys sense conèixer la llengua és molt difícil que obtingui la nota d’accés», exemplifica la coordinadora. 

Els desitjos d’aquestes mares queden precisament reflectits en algunes de les arpilleres –tapissos en què reflecteixen les seves històries de vida–, que pengen a les parets de l’Ateneu.

Arpillera que explica el somni d'una mare: que el seu fill sigui pilot / alBERT BERTRAN

Un grup de voluntaris formadíssims –molts professors jubilats– ofereixen suport educatiu a aquests nens. «Ara tenim algun nen que arriba a la universitat», assenyala orgullosa.

Malgrat aquests nous reptes, el seu objectiu segueix sent intentar no deixar ningú al marge. Ja és prou dura la vida a fora. És precisament aquest fora, els seus carrers durs i freqüentment bruts, un altre dels seus llocs de treball. La petitesa dels pisos i la grandària de les famílies fa que a Sant Roc es visqui molt al carrer. Es van adonar que l’espai públic estava dividit. Aquí els romanesos, allà els gitanos de sempre, els marroquins, allà baix. Així que cada dues o tres setmanes el projecte Ateneu al carrer omple una plaça amb una capsa de música i jocs per teixir comunitat: una corda, una xarranca...

Notícies relacionades

 

Una estudiant en pràctiques amb una alumna d'alfabetització / ALBERT BERTRAN

A l’entrada del local, durant aquests dies, uns papers amb un missatge clar: SOS Fundació Ateneu Sant Roc. Acaben d’iniciar una campanya de captació de socis per assegurar la viabilitat dels imprescindibles projectes de l’entitat. L’ofensiva va dirigida principalment a les empreses i als empresaris de la ciutat. Donar-los a conèixer el seu treball i arrencar-los un compromís econòmic. «Encara no hem cobrat la subvenció del 2017 de la Generalitat de Catalunya i en els últims tres anys les aportacions privades han anat disminuint», conclou López. 

Temes:

Solidaritat