Per què discrepen tant les xifres de l'EPA de les de l'atur registrat

El nombre de parats registrats en les oficines dels Serveis Públics d'Ocupació(antic Inem) el mes de setembre és de 4.724.355 desocupats, mentre que el nombre de persones que es declaren desocupades a l'Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre Enquesta de Població Activa (EPA)d'aquest any és de 5.904.700. ¿A què obeeix aquesta diferència de 1.180.345 persones que estan parades segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i desocupades segons el Ministeri d'Ocupació? ¿Per què no coincideixen?

Les discrepàncies es deuen a importants diferències tant metodològiques com conceptuals i als diferents col·lectius considerats per realitzar els càlculs.

Des del punt de vista metodològic, l'EPA, elaborada trimestralment per l'INE, és una enquesta a persones en edat de treballar residents en llars familiars, mentre que l'atur registrat és una estadística administrativa que elaboren els Serveis Públics d'Ocupació a partir dels registres de les oficines públiques d'ocupació.

Des de la perspectiva conceptual i dels col·lectius considerats, l'atur de l'EPA segueix estrictament criteris internacionals definits per l'Organització Internacional del Treball (OIT) així com la normativa de la Unió Europea (UE).

La població parada inclosa en l'EPA comprèn les persones d'entre 16 i 74 anys que compleixen simultàniament els requisits de no tenir feina per compte propi o d'altri la setmana anterior a la de l'enquesta, buscar feina durant les quatre setmanes anteriors a l'entrevista i estar disponible per treballar en el termini de les dues setmanes següents.

L'atur registrat, no obstant, no està subjecte a regles tan estrictes i comprèn el conjunt de persones desocupades que estan inscrites a les oficines públiques d'ocupació en demanda de feina l'últim dia del mes i que no pertanyin a col·lectius exclosos: demandants que sol·liciten expressament una feina de determinades característiques o els que no tenen disponibilitat immediata per treballar.

José Ignacio Pérez Infante,José Ignacio Pérez Infante que va ser director general d'Ocupació i subsecretari d'Afers Socials entre el 1985 i el 1993, considera que, com a conseqüència dels diferents conceptes i col·lectius considerats, es donen quatre raons per les quals les dues xifres són diferents.

Raons de les diferències

La primera i més evident és que no tots els aturats que són considerats com a tals per l'EPA busquen feina a través de les oficines d'ocupació i, en conseqüència, hi estan inscrits. L'explicació que no tots els aturats estan inscrits en una oficina dels Serveis Públics d'Ocupació està en el fet que l'obligatorietat d'aquesta inscripció es limita als casos en què el desocupat té dret de percebre alguna prestació per desocupació o beneficiar-se de les mesures de polítiques actives d'ocupació.

Per tant, l'atur registrat podria baixar actualment en part perquè molts dels desocupats de llarga durada han deixat d'estar registrats al no haver de fer-ho per cobrar la prestació.

La segona raó per la qual l'atur de l'EPA i el registrat pot diferir és l'exclusió per part del Servei Públic d'Ocupació de les xifres de l'atur registrat de persones que, en canvi, declaren a l'EPA que sí que busquen activament feina i estan disponibles per treballar en el termini de dues setmanes. Són aturats per a l'EPA i ocupats per al Ministeri d'Ocupació.

En el tercer cas, que en determinades èpoques ha ocasionat que les xifres de l'EPA siguin inferiors a les de l'atur registrat, les diferències entre les dues estadístiques rau en el fet que no totes les persones desocupades inscrites com a demandants d'ocupació en una oficina pública es classifiquen com a parades a l'EPA. Això pot passar com a conseqüència del canvi de definició de l'atur de l'EPA el 2002. Des d'aleshores es va exigir que, per ser computades com a aturades, les persones havien de declarar en l'entrevista de l'EPA que l'únic mètode de recerca és la inscripció en una oficina pública d'ocupació i que si la inscripció s'ha fet fa més d'un mes, hagi tingut contacte amb l'oficina les últimes quatre setmanes amb la finalitat de trobar feina.

Prejubilats: cobren però no busquen feina

Finalment, la quarta raó que pot explicar la diferència de xifres --aquesta vegada en detriment de l'EPA-- és que no totes les persones que estan registrades a les oficines públiques com a demandants d'ocupació i que estan incloses en les xifres d'atur registrat es computen necessàriament com a parades de l'EPA ja que poden no complir els requisits per a aquesta classificació. Això pot passar quan la inscripció a l'oficina sigui per un motiu diferent de la recerca de feina o que la persona registrada no estigui disponible per treballar en el termini de 15 dies i, malgrat això, el Servei Públic d'Ocupació no l'exclogui de les xifres d'atur registrat. És el cas de persones que s'inscriuen en una oficina amb finalitats diferents de les d'aconseguir feina, com ara robtenir algun benefici per al qual sigui obligatòria la inscripció o prejubilats que ni busquen feina ni estan disponibles per treballar, però hi estan inscrits per ser perceptors d'una prestació de desocupació.

Aquestes quatre raons expliquen, segons Pérez Infante, les diferències entre les dues estadístiques. Si predominen les dues primeres raons, l'atur de l'EPA és superior al registrat, i en canvi, si incideixen més les dues últimes, la xifra superior és la de l'atur registrat. Les dades indiquen que des del 1977 fins al 2004 la xifra d'atur de l'EPA superava la de l'atur registrat, una situació que es va modificar des del 2005 i que s'explica en la pràctica totalitat pels canvis metodològics i de mesurament de les dues estadístiques el 2002 i el 2005.

Esgotats els efectes d'aquests canvis metodològics, progressivament des del segon trimestre del 2008 es torna a la situació anterior al 2005, novament amb unes xifres d'EPA superiors a les de l'atur registrat. Com confirma la comparació entre les dades recents publicades de l'EPA el primer trimestre del 2012 i les xifres corresponents a l'atur registrat d'aquest mes d'abril.

El que compta per a Eurostat

En qualsevol cas, les xifres homologades per la UE són les de l'EPA i són les utilitzades per l'oficina estadística europea Eurostat en les comparatives internacionals harmonitzades. L'EPA és una investigació contínua i de periodicitat trimestral. La mostra inicial és de 65.000 famílies al trimestre, encara que queda reduïda en la pràctica a unes 60.000 famílies entrevistes que equivalen a unes 180.000 persones.

Notícies relacionades

La caiguda de l'atur, tema destacat de la web d'aquest dijous

Més d'1,8 milions de llars segueixen tenint a tots els seus membres a l'atur

Les voluminosíssimes taxes de l'EPA, que situen Espanya com el país amb més índex d'atur de la UE i de bona part del món occidental, han estat qüestionades en nombroses ocasions per experts i representants de la patronal.

El febrer passat, Juan Rosell, president de la CEOE, va posar en dubteCEOE les estadístiques de l'EPA. “No és veritat, no hi ha sis milions d'aturats”. Segons el seu parer, una enquesta a 60.000 famílies és un "mecanisme ineficient" per mesurar el nombre de desocupats, i es va mostrar partidari de fer cas dels guarismes oferts pel Govern central a partir dels aturats inscrits a les oficines d'ocupació. Sigui com sigui, segueix sent molt difícil respondre a les següents dues preguntes: ¿pot resistir un país que un de cada quatre dels ciutadans en edat de treballar estigui completament parat, sense cap ingrés perquè no fa cap feina remunerada? ¿Cap de aquests 6,2 milions d'espanyols participa en la denominada economia submergida?