Un any dels atemptats a Catalunya

Interior manté aïllats i sota "vigilància extrema" els presos del 17-A

Els aplica el règim de 'Banda Armada', són en presons diferents i no se'ls permet contacte amb altres reclusos

Mohamed Houli Chemlal es mostra col·laborador amb la investigació i Driss Oukabir ha demanat quatre vegades la seva llibertat provisional

tres-presos-atentados-17-a

tres-presos-atentados-17-a

6
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

La secretaria general d’Institucions Penitenciàries, dependent del Ministeri d’Interior, manté sota mesures de màxima seguretat, apartats d’altres presos i en presons diferents els tres principals inculpats dels atemptats de Barcelona i Cambrils.

Tots tres ocupen cel·les en solitari en mòduls especials de les seves presons. Mohamed Houli Chemlal, de Melilla de 22 anys, membre de la cèl·lula terrorista i supervivent de l’explosió del xalet d’Alcanar, al Centre Penitenciari Castelló II, a Albocàsser (Castelló). Driss Oukabir, al nom del qual es va llogar la furgoneta de la Rambla, a la presó de Soto del Real (Madrid). I a la de Morón (Sevilla), Said Ben Iazza, que va aportar el seu document d’identitat i una furgoneta en la compra d’ingredients per fabricar explosius.

Tots tres estan classificats com FIES 3 Banda Armada. El Fitxer d’Interns d’Especial Seguiment (FIES) té cinc categories: la 1 és la dels violents inadaptats; la 2, agrupa mafiosos; la 4, policies i guàrdies empresonats, i la 5, la resta de vigilables especials.

"Surt una hora al pati al matí i una altra a la tarda, sempre sol, i es posa a fer voltes", expliquen fonts penitenciàries no oficials sobre Houli. El seu règim, com el dels altres presos del 17-A, és el que Presons anomena "preventius article 10" –de la llei penitenciària– i "es caracteritza per una limitació de les activitats en comú i un control més gran i vigilància", diuen fonts oficials. Les no oficials ho resumeixen en "vigilància extrema".

La gran part del temps el passa Houli mirant la televisió. Quan surt al pati no fa esport. Alguna vegada demana una pilota i s’entreté botant-la contra la paret. Quan resa, ho fa sol a la seva cel·la.

Centre penitenciari Castelló II, a Albocàsser. / I.P.

El pres no ha rebut visites de familiars, ni demana cites amb advocats. La seva defensa d’ofici ha demanat, en va, la seva llibertat provisional. No és en cap programa de reinserció ni ha demanat participar en res.

Houli ja ha estat a les presons d’Alcalá-Meco, Villena i Albocàsser. Les fonts consultades expliquen els seus trasllats "per necessitats de la seguretat de l’Estat", sense més detalls.

El supervivent d’Alcanar va passar de mentir a col·laborar. Després de ser rescatat de la runa, va explicar que, quan el xalet va volar pels aires, estava recollint els plats d’un sopar al jardí, i que si els seus amics tenien "sacs de pólvora" era per fabricar petards i vendre’ls. Però es va sincerar en interrogatoris successius. Per ell, saben els Mossos que la cèl·lula planejava volar la Sagrada Família, entre altres edificis de Barcelona.

El 4 de juliol passat va acceptar col·laborar de nou amb la investigació. Des de la presó de Villena, per videoconferència, va parlar amb el jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu.

Molta televisió

A Soto del Real, Driss Oukabir "menja sol, passeja sol, juga sol", resumeixen fonts pròximes a l’empresonat.

Oukabir va ser detingut a la comissaria dels Mossos de Ripoll al capvespre del 17 d’agost, quan anava cap allà "després de veure la seva foto a la televisió", segons relat propi en el sumari dels atemptats.

En el mòdul d’Oukabir els seus inquilins surten alternativament al pati per no coincidir. Allà hi ha també Antonio Ángel Ortiz, el pederasta de Ciudad Lineal.

A Institucions Penitenciàries matisen que aquests presos no estan "en aïllament", tot i que visquin, de facto, aïllats. Les fonts pròximes a Oukabir consideren el seu apartament "millor per a la seva seguretat. L’aïllament no sempre és càstig, és també protecció".

Oukabir no resa sovint ni ha demanat res especial relacionat amb les seves creences. Quan pot segueix el programa televisiu ‘Sálvame’; no mira els telenotícies. Per ratxes "reclama molt la seva defensa", expliquen les mateixes fonts. Ha demanat cinc visites de la seva advocada d’ofici i quatre vegades l’ha instat que demani la seva llibertat provisional.

Presó de Soto del Real, a Madrid. / JOSÉ LUIS ROCA

A la presó, Oukabir continua insistint en la seva innocència, però no que desconegués el camí sectari del seu germà Moussa, abatut pels Mossos a Cambrils. Al cap de poc de ser detingut, va explicar als Mosos que el 16 d’agost del 2017 el seu germà es va acomiadar d’ell "abraçant-lo tres vegades, i li va dir: ‘Cuida’t molt, t’estimo molt i cuida la teva mare’". Moussa li havia dit "que els musulmans havien de fer la Gihad, però la Gihad que implica guerra".

Driss Oukabir s’ha descrit com algú aliè a la cèl·lula terrorista, que mai va ser a Alcanar, i que va prestar enganyat la seva documentació per llogar la furgoneta de la Rambla. Però dos testimonis l’acosten a la trama de l’atemptat. Un cambrer assegura que el va veure parlant llargament amb Younes Abouyaqoub el 16 d’agost. I un veí d’Alcanar assegura que el va saludar diverses vegades allà.

Oukabir manté entre reixes la nerviosa estupefacció que tenia quan el van detenir. A la comissaria de Ripoll, quan se li va informar que el seu germà havia mort, "es va posar a plorar, va tenir un atac d’ansietat", expliquen a EL PERIÓDICO testimonis del moment.

El pres no s’ha negat a declarar en cap moment. En la seva primera compareixença davant els Mossos, voluntàriament els va donar el seu telèfon mòbil, el seu pin i la seva clau: “Allahwakbar”.

Oukabir no rep visites. El 29 de març passat va ser condemnat a sis mesos de presó per pegar la seva nòvia, Sara, el juny del 17. La va agafar dels cabells i la va arrossegar per les escales de la seva vivenda. La condemna li prohibeix acostar-se a ella, que al seu dia no el va voler denunciar.

El juliol passat, revisant el seu mòbil, els Mossos van trobar les amenaces que Oukabir dirigia a Sara per missatges de veu:  "T’arrenco el cap", o "Tu al cementiri i jo a la presó; és el camí que ens queda".

Aïllament controlat

El règim dels presos del 17-A es revisa cada tres mesos. Aviat li toca a Said Ben Iazza, el veí de Vinaròs (Castelló) detingut un mes després dels atemptats. En un informe del sumari, la Guàrdia Civil creu que "cedir la seva documentació i el seu vehicle va ser un fet de vital importància" per al "pla inicial de la cèl·lula terrorista".

Interior l’ha mogut a la presó Sevilla II, on fonts no oficials qualifiquen el seu règim de vida d’"aïllament controlat", entre altres raons per evitar que s’autolesioni. Com els altres, no ha demanat activitats, tot i que sí llibres i revistes en àrab i castellà.

Centre penitenciari Sevilla II, a Morón de la Frontera. / I.P.

Als seus 24 anys, Ben Iazza torna a veure’s tancat. Ve venir a Espanya el 2010, amb 16 anys, amagat als baixos d’un camió que, a Tànger, va agafar el ferri d’Algesires. Va passar tres anys en tres centres d’acolliment de Barcelona fins que, el 2014, se’n va anar a treballar a Vinaròs, a la carnisseria Afoulki, d’un oncle seu, set dies per setmana i de vuit del matí a deu de la nit.

En aquesta carnisseria, el març del 2017 va conèixer Younes Abouyaqoub, autor de la matança de la Rambla, i Mohamed Hichamy, que hi anaven dues vegades al mes a comprar. Ben Iazza sosté a la Guàrdia Civil que els va deixar el seu document d’identitat i la furgoneta del seu oncle perquè confiava en Younes. Però els guàrdies no es creuen que algú deixi tan fàcilment els seus papers i cotxe a un desconegut.

Notícies relacionades

Segons fonts penitenciàries, entre reixes troba a faltar navegar per xarxes socials i escoltar la seva música preferida, la dels cantants pop marroquins Chab Rachid i Chab Sonia.

Cap dels tres presos del 17-A té bon horitzó judicial. Si la investigació no creix més, en el judici seran els únics ocupants d’una banqueta d’11 acusats, dels quals vuit són morts.