Opinió

ANÀLISI

Trump té un somni

Cal molt més que discursos de 8 hores per frenar el president i el partit Republicà a Washington

HANDOUT

Impressiona veure Nancy Pelosi exercint l’art del filibusterisme durant més de vuit hores a la Cambra de Representants. El filibusterisme té una llarga història en la tradició parlamentària nord-americana, sobretot al Senat, així que el fet que Pelosi hagi batut el rècord a la Cambra és una altra fita en l’historial d’una de les grans dames progressistes de la política nord-americana, furibundament menyspreada per aquella amalgama de dreta i extrema dreta que ha catapultat Donald Trump a la presidència. Encara que només sigui per això, per llegir i escoltar la irritació amb la qual el partit Republicà i els seus satèl·lits han reaccionat a l’exhibició parlamentària de Pelosi, ja ha valgut la pena. Avui, el progressisme als EUA sobreviu d’aquestes petites satisfaccions, un filibuster de Pelosi, una lectura de Hillary Clinton d’un fragment de Fire and Fury, un WC daurat. Fins que arribin les legislatives del mes de novembre, això és el que hi ha. I llavors, encara s’ha de veure si el partit Republicà en surt malparat.

Pelosi va dissertar durant més de vuit hores en nom dels dreamers, aquells joves que van entrar de manera il·legal als EUA quan eren petits, que durant l’administració Obama van ser reconeguts amb permisos de treball i que ara Trump vol deportar, sense que li importi gaire que, ja adults, aquests joves se sentin tan nord-americans com ell. Amèrica primer, diu Trump, i en el seu somni aberrant d’una Amèrica blanca i masculina s’oblida de moltes coses, entre altres que els Estats Units sempre han sigut un país d’emigrants. Costa posar-se cursi amb el somni americà, el melting pot i l’anhel de prosperar a la terra promesa quan diàriament es poden veure als Estats Units tants exemples que desmenteixen el somni americà, però malgrat que la realitat acostuma a ser tossuda, menyspreable i sovint desagradable, per a milions de persones el somni americà continua existint, encara que només sigui en contraposició amb el malson dels seus llocs d’origen. Malgrat Trump, els Estats Units continuen sent un lloc on prosperar.

Reforma pendent

Els dreamers són només una part del problema migratori dels EUA, un país amb 12 milions de sensepapers i una reforma migratòria pendent des del segle passat. George Bush ho va intentar, Barack Obama també, i van fracassar amb Congressos dominats tant pel partit Republicà com pel partit Demòcrata (en algunes etapes, per cert, Pelosi va ser presidenta de la Cambra de Representants). Ja se sap que destruir és més difícil que construir, i potser per això resulta més fàcil que Trump esborri d’un cop el futur dels dreamers que donar-los un camí legal cap a la ciutadania. Tants somnis de prosperitat i igualtat estan sent derrotats pel somni racista de Trump. Fa falta molt més que discursos de vuit hores per frenar-lo; fa falta un lideratge sense complexos que el partit Demòcrata, i el progressisme en general, no tenen. Potser haurien de llegir Steve Bannon: el que Trump proposa és una guerra en la qual no hi ha terme mitjà.

Outbrain