Opinió

ANÀLISI

Quina sort que té el futbol de Messi

Miguel Lorenzo

Quina sort que té el futbol de l’existència de Messi i Iniesta (¡i de Suárez i Coutinho!) perquè hi ha moltes nits en les quals realment hauríem de desconnectar, posar-nos en mode off i allunyar-nos de tant de soroll de pilotes. Sort dels petits grans déus, que ens van fer sortir de la letargia d’una primera part en què no va esclatar Mestalla malgrat els crits de guerra amb els quals s’anunciava una mascletà avançada al febrer.

Les falles, com sempre, cremaran al març. El ressò de l’a por ellos oé va emmudir ràpid encara que seguirà ressonant en moltes places d’Espanya per gràcia de la Guàrdia Civil.

No, contra el Barça del savi Valverde no es pot. El guió del Txingurri es va reeditar, com havia passat en anteriors partits, amb una primera part de domini espès, anestesiant –amb la curiosa aposta per André Gomes, amb Coutinho a la banqueta–, sense la brillantor que es destapa en la continuació i la rotunditat per resoldre el marcador. 

El somni d'aconseguir el triplet

Aquest equip comença a creure que pot tornar a l’olimp de Guardiola i Luis Enrique, al del triplet. Però encara és massa aviat. El calendari indica febrer, nit del dijous gras, el llindar del Carnaval. Les rues són per a la primavera. Dijous gras, el del salaó i el millor porc (res a veure amb el que va denunciar el Salvados d'Évole al pou d’un escorxador murcià, per descomptat), botifarra d’ou, truita de botifarra i coca de llardons. Menges de pagès per als déus del Barça.

Que és preferible una sèrie a la tele que un mal partit de futbol és possible. Però ahir no tocava. Es va disfrutar amb el primer gol de Coutinho, amb la resistència heroica del lesionat Piqué, amb l’esquerra de Suárez, el debut de Yerri Mina. En la cinquena classificació consecutiva del Barça per a una final de Copa hi va haver temps, fins i tot, per a la broma al veure Messi empaquetat en la seva samarreta per un Coquelín incapaç de frenar els seus regats màgics.  

Outbrain