Portada

Actualitat

Esports

Cultura

Extra

Entre tots

Vídeos

Serveis

Un model social amenaçat

Menys drets, més inseguretat

Retrocedir o limitar garanties ciutadanes ja adquirides lapida els avanços de la societat democràtica

Manifestants davant el Congrés, ahir a la nit, amb un mocador a la boca per protestar contra la llei mordassa. / DANI POZO (AFP)

A l’Espanya actual assistim a la interpretació més restringida de drets individuals i col·lectius que hem viscut en molt temps. Algunes d’aquestes interpretacions arriben fins i tot a vulnerar les garanties i llibertats de persones i col·lectius. Així ho defensen grups progressistes de juristes, advocats i fiscals, i així ho entenem molts. Retrocedir en les garanties de drets individuals i col·lectius no és només assumpte de penalistes i encausats ni afecta solament l’àmbit pròpiament jurídic, sinó que també afecta un altre àmbit que potser preocupa polítics més conservadors: el de la seguretat.

Sí, des de fa almenys dues dècades, el concepte de seguretat s’ha ampliat i ja no s’aplica només a la seguretat física, institucions o estats, sinó també a altres àmbits. Així ho recull el paradigma de la seguretat humana que defensen l’ONU, la UE i Espanya. En efecte, Espanya també recull aquesta definició àmplia de la seguretat –almenys sobre el paper– i reconeix la necessitat de protegir àmbits com la seguretat política, comunitària o individual. Hi ha molts interessos pel mig i, si bé la seguretat alimentària implicaria que tots els nens del país tinguessin una dieta bàsica amb garanties, els mecanismes públics no sempre arriben fins on seria necessari.

Tampoc sembla el nostre fort la seguretat econòmica, ja que constantment depenem de llistats d’empreses estrangeres sobre primes de risc que no entenem i ens enfonsem davant d’una crisi econòmica global sense tenir assegurats uns mínims en tots els sectors productius. Ja ho veuen, protegir –o assegurar, en llenguatge de l’àmbit de la seguretat– totes les dimensions de la vida humana que han sigut reconegudes com a importants no és una tasca senzilla ni d’interès de tots. Ara bé, si totes aquestes arestes de la seguretat són importants, les que afecten els drets i les garanties individuals potser  ho són una mica més encara, ja que l’individu queda en una situació de vulnerabilitat enorme i no sempre visible socialment.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar en l'edició impresa i a la web

Retrocedir o limitar els drets i les garanties ja adquirits lapida tot allò en què s’ha avançat com a societat democràtica, allò que s’ha assegurat perquè passi al costat de l’intocable, fet que no dependrà del color del Govern a la Moncloa.
Jutjar i condemnar rapers, tuits la majoria d’un mateix color polític, expressions polítiques no violentes o fins i tot obres d’art ens fa pitjors com a societat i ens posa en situació vulnerable, menys forts, menys segurs. Com que la seguretat sembla moure mons avui dia, potser faríem bé a entendre que no és només el fet d’estar lliures d’atacs. 

Temes: Drets humans

Outbrain