Opinió

ANÀLISI

Anna Montañana sí que és portaveu

De la retirada de les paraigüeres de la F-1 a l'ensopegada lingüística d'Irene Montero

Ballesteros

Primer  va ser la decisió de la formula 1 de retirar les seves paraigüeres del pàdoc àmpliament discutida en mitjans i fòrums. Abans el ciclisme ja havia donat exemple obligat. Dones contra altres dones defensant la seva llibertat de treballar com a objecte decoratiu. Després van venir els premis Goya més masculins que mai i el patapam de Leticia Dolera als presentadors (homes) de la gala. Li va seguir l’aberració lingüística d’Irene Montero dient-li portavoza a la seva portaveu en un presumpte intent de donar visibilitat a les dones.

I quan la setmana només donava per posar-se a plorar, va aparèixer ella, Anna Muzitxuk a les pàgines d’ELPERIÓDICO, per tornar a creure en les dones que fan, que renuncien, que avancen, perquè altres dones, qui sap, algun dia, puguin ser al mateix esglaó que els homes.

Anna, una ucraïnesa de Lviv campiona del món d’escacs ràpids i llampecs, explica com va renunciar a defensar el títol a Riad, perquè a Aràbia Saudita les dones són «criatures de segona». Va deixar de percebre una sucosa quantitat que equival al que reuneix en els tornejos de dotze mesos. Uns 150.000 euros. Molts diners davant de molta dignitat.

El seu gest és incomparable, valent i efectiu.

La meitat de companys que havien de participar en el torneig masculí setmanes després van seguir la ucraïnesa i tampoc van viatjar a Riad. Convé recordar, per exemple, que a Aràbia Saudita s’ha aixecat només fa uns mesos la prohibició a les dones per accedir als estadis de futbol, i fins al pròxim mes de juny no podran conduir vehicles.

A Espanya les fites les estan marcant les esportistes. Igual que una altra Anna. El Montakit Fuenlabrada participa per primera vegada com a cap de sèrie a la Copa del Rei que es disputa la setmana que ve a Gran Canària. I juntament amb el seu entrenador, l’argentí Néstor García, hi haurà Anna Montañana, ex jugadora internacional espanyola que es converteix en la primera entrenadora (ajudant) de la Lliga Endesa. 

Esport igual per a homes i dones

Anna té gran experiència com a ex jugadora d’alt nivell, va ser bronze al Mundial, plata i bronze dues vegades a l’Europeu, més diploma olímpic. El València Basket la tenia en la seva estructura. La seva incorporació com a entrenadora m’ha fet recordar una frase que li he sentit aquesta mateixa setmana al gran Lucas Mondelo: «Soc entrenador de bàsquet, no entrenador de bàsquet femení. El bàsquet és el mateix per a homes i dones».

Citaré el seleccionador la pròxima vegada que em cridin per a una tertúlia de «dones periodistes esportives femenines». Perquè algun segueix trucant, sí. ¡Com si en el periodisme esportiu hi hagués categories per gènere! Les dones necessitem menys portavozas i més portaveus com Anna que actuïn, que facin passos per a la igualtat real, salarial i no de màrqueting.

Com Carrie Gracie, que va mostrar al món la discriminació salarial masclista de la BBC renunciant a la seva corresponsalia a la Xina. Renunciar per avançar, estimades paraigüeres. 

Outbrain