Oci i Cultura

CONCERT A APOLO

Hard GZ: "Si només convius amb homes et tornes un cromanyó"

L'atípic raper gallec s'embarca en una gira internacional que divendres recala a Barcelona

El seu nom real és Pedro Ruibal. Va néixer a Galícia fa 22 anys i viu de la seva música des dels 17. Els seus vídeos sumen milions de visites, la seva actual gira va començar a França i acabarà a l’Argentina. Gairebé no queden entrades per al seu concert de divendres a Apolo; concert organitzat des de la seva mateixa empresa, La Utopía del NorteRaper atípic i utòpic, arriba a l’entrevista amb una representant de l’últim projecte de cooperació internacional en què s’ha implicat. El seu objectiu: construir 60 vàters secs a la població de San José de Chamanga, l’Equador. 

–¿Què et fa implicar-te en aquesta mena de projectes solidaris?
–En un gran percentatge de les meves lletres hi ha crítica social. Seria bastant hipòcrita guanyar-me un sou explicant les penes dels altres sense aportar alguna cosa a les penes dels altres. Aquesta gira té patrocini de Canna [empresa d’adobs i fertilitzants] i aquests diners van al projecte de l’Equador. Som autogestionats i intentem que els diners dels patrocinis arribin a on volem.

–¿Quanta gent compon La Utopía del Norte actualment?
–Al voltant de 15 persones. Hi ha rapers i productors, però també hi ha gent que porta la part audiovisual. Tenim una xarxa per tot Espanya que munta concerts per a altres artistes. Intentem fer-ho tot amb gent de La Utopía. Si necessitem algú que condueixi, contactem amb un col·lega, li paguem i així escombrem cap a casa. És molt satisfactori donar feina als teus col·legues. 

–¿Quants vau començar?
–Dos. Jo tenia 16 anys, i el Tata, 28. Ell era representant de monologuistes, li vaig fer gràcia i em va proposar encarregar-se de les meves coses. La Utopía va començar com a canal de Youtube (avui té més de 188.000 subscriptors) i punt de trobada d’artistes. Llavors La Utopía només era una furgoneta per anar de gira.

–¿De qui has heretat la idea de funcionar des de l’autogestió?
–En el rap sempre hi ha la idea de l’«ets un venut». Els rapers creixem amb aquest trauma. Amb 14 anys ja tenia la idea de «no em vendré».

–¿Quin és el teu primer record rap?
–La meva germana gran tenia un cedé amb cent pistes. No podia saber qui cantava perquè només hi posava Pista 1, Pista 2... Però allà hi havia Kase-O, 7 Notas… Jo flipava amb aquella gent dient renecs i escrivia les lletres per memoritzar-les. Amb 13 anys vaig fer el meu primer tema. Era un pastís d’amor que flipes.

–Parla’m d’algun lloc important per a la teva formació com a raper.
–Al barri de Matogrande, a la Corunya, ens reuníem 20 o 30 xavals cada divendres i dissabte a prop de les vies del tren. Fèiem botellon, batalles de galls i la penya grafitejava. Veure tanta gent junta només pel rap era l’hòstia. 

–Al novembre llançaves un tuit en què confessaves que t’avergonyies d’algunes rimes masclistes de les teves cançons.
–El rap amb què vaig créixer era masclista a sac. Es deixava anar «puta» i «meuca» sense pensar. Jo també ho deixo anar en algunes cançons d’adolescent dolgut amb una piba, però ha passat temps i al cantar-les avui no em sento còmode, així que quan arriba aquest vers faig «psssss». M’he adonat que estava influenciat per aquest rotllo i que no tenia motiu per dir aquestes imbecil·litats.

–¿Com l’has fet aquest canvi?
–Passant de ser un xaval de 16 anys a un de 22. També hi influeixen les parelles. Si estàs acostumat a passar mesos de gira amb cinc tios i sense cap dona al teu entorn et tornes un cromanyó. Encens la tele i tot és sexualització de la dona. El sistema et fa ser d’aquesta manera, vol que siguis d’aquesta manera.

–En les batalles de galls gairebé no hi participen dones i per derrotar el contrincant el que és habitual és disparar rimes masclistes.
–Si els rapers parlen d’això, és perquè la societat és així. És un peix que es mossega la cua. S’ha entrat en un cicle en què mola ostentar i utilitzar la dona com un objecte. I això ven. Ara les cançons masclistes ho peten el doble perquè el tema del feminisme està molt fort i tot déu opina sobre aquest tema.

–¿Com revertir aquesta inèrcia?
–Nosaltres, sabent que és molt difícil veure dones al damunt de l’escenari, en aquesta gira volem que els teloners només siguin dones. A Barcelona serà Anier. 

Outbrain