Portada

Actualitat

Esports

Cultura

Extra

Entre tots

Vídeos

Serveis

EL RASTRE DE LA MÚSICA AFROAMERICANA

The Slingshots, taques de funk

Joan Gasto

Més que rendir un homenatge museístic al funk i el soul d’altres temps, The Slingshots es val d’aquests gèneres per transmetre una actitud. «Una cruesa i una energia. Disfrutar i suar a l’escenari forma part de la nostra essència», explica Aleix Sinteman, teclista d’aquesta banda barcelonina que avui presenta a Apolo el seu segon disc, Spread the mud!, (a les 21.00 hores). Obriran The Crabtones.
    

El títol parla d’escampar el fang, jugant amb la voluntat de propagar la música negra i amb la similitud fonètica de fang, en català, i funk. També s’acullen a la idea d’«embrutar», diuen, il·lustrada per aquesta portada que mostra una taca que podria ser de pintura, a l’estil Jackson Pollock, firmada pel cantant, Roger Fullosoul. La seva voluntat ha sigut que el disc, coproduït amb Marc Tena i el nord-americà Mike Mariconda, «sonés porc, com en directe, sense superproducció, i a la vegada amb més matisos i colors que el primer», explica el bateria Edu Neto.
    

Semblen una banda acabada d’estrenar, però el seu debut es va produir l’octubre del 2008, com a teloners d’Osaka Monaurail a Apolo, tocant covers de The Blackbyrds, The Bar-Kays… Les seves fonts primordials venen dels 60: James Brown, The Bar-Keys, The Meters… «També música dels 70 com el blaxploitation», apunta Sinteman. Però no són tan fans de la música negra com «de tota la ­mú­sica».
    

Edu Neto té un passat en el blues, i considera que l’actual recuperació del soul clàssic té a veure amb una evolució d’aquest públic: «Gent que es va adonar que el blues no era una música per ballar i es va moure cap al soul, el funk o el boogaloo». Sinteman afegeix una altra clau retrocedint a bandes dels 80 i 90, com Skatalà. «Moltes cançons jamaicanes són versions de soul, i vam ser molts els que vam fer aquest trànsit».
    

Potser The Slingshots connecten tan bé perquè transmeten una cohesió de clan i un compromís integral amb la seva missió, firmant les composicions en equip i fonent professionalitat i passió. «Tenim una actitud rock’n’roll de posada en escena i de vida. Som dels que es queden a prendre una copa després del bolo fins que els fan fora», explica Sinteman. El directe és el seu lloc. «Molta gent no va a concerts perquè mai ha viscut en un una experiència de veritat», diu Net. «Tu no vas a veure un concert, vas a viure’l», adverteixen a qui vagi avui a Apolo. 

Temes: Sala Apolo · Concerts

Outbrain