Anar al contingut

    Violista i directora de 'Música a l¿abast¿

    Queralt Prats: «La verdadera discapacitat és deixar de tenir oportunitats»

    EVA MARTÍN
    BARCELONA

    Queralt Prats va anar a Brighton per dedicar-se en cos i ànima a estudiar i arribar al més alt com a intèrpret de viola. Fins que un dia va canviar el rumb per dedicar-se a fer arribar la música a tothom, inclosos els que carreguen amb l'etiqueta de la discapacitat. La seva manera de fer-ho es pot veure a l'exposició Els sons visibles, amb imatges d'Ariadna Trias i textos de Màrius Serra.

    -¿Com arriba un canvi tan radical d'objectius professionals?

    -Durant el tercer any dels meus estudis superiors de música vaig començar a tenir molts dubtes socials i musicals. Per exemple, ¿per què al conservatori d'una ciutat com Brighton, amb un gran percentatge de població hindú, aquestes persones no existien?

    -I aquesta desigualtat d'oportunitats, ¿a vostè com l'afectava?

    -Vaig començar a percebre que la verdadera música no estava allà. I al mateix temps, jo assajava sense descans, buscant l'excel·lència, tancada en una institució, entre quatre parets¿ I em preguntava: ¿on és la música? ¿I els músics? ¿On són els turbants? ¿Qui té accés a la música?

    -¿Hi va haver alguna situació concreta que provoqués el canvi?

    -El clic es va produir quan vaig ser convidada a cor què vols durant una setmana a casa d'una amiga. Havia de pagar aquesta estada amb un concert a l'escola d'educació especial on ella treballava. Aquell dia vaig ser una intèrpret diferent. No vaig estar preocupada pels aspectes tècnics. Vaig trobar les respostes que estava buscant a partir de les emocions d'un públic ple de gratitud i plaer. ¡Un dels assistents fins i tot es va fer pipí del gust!

    -¿Què ofereix el seu projecte actual Música a l'abast, que es reflecteix a l'exposició Els sons visibles?

    -Pretenc fer participar de la música, a través d'experiències multisensorials, persones amb paràlisi cerebral, sordceguesa o discapacitat psíquica. Persegueixo la seva inclusió, desenvolupant el seu potencial creatiu a partir de les seves pròpies maneres d'experimentar i participar.

    -¿Quin aprenentatge ha obtingut a partir del treball amb persones amb tantes discapacitats?

    -De discapacitats en tenim tothom en certes coses. Fixem-nos en les capacitats. ¿Sap que existeixen corals de sords que s'expressen amb llengua de signes i que aquesta experiència, visualment, és espectacular? La verdadera discapacitat és deixar de tenir oportunitats.