Coronavirus | «Pujo. Vull tothom confinat menys el malalt»

Durant aquestes setmanes de carrers buits i silenciosos, les sirenes recorden cada pocs minuts el motiu del confinament. Les ambulàncies acudeixen a socórrer desenes de persones amb problemes per respirar que poden acabar en parada cardíaca. La manera de treballar d’aquests sanitaris d’urgències ha canviat de manera radical per la pandèmia. Pugen al vehicle i parteixen cap al domicili amb les primeres indicacions que els ha donat el seu centre coordinador, que executa amb celeritat: «Dona, 49 anys, inconscient», es llegeix a la tauleta. En alguns casos va acompanyat d’un codi vermell de «covid» (perquè el pacient ja ha sigut diagnosticat i està passant la malaltia a casa) o bé amb el missatge «sospita de covid», però, en molts altres casos, no.

En ocasions l’ambulància es posa en marxa sense saber què es trobarà. Si aquesta inconsciència és a causa d’una parada cardiorespiratòria pel Covid o d’un infart. «Quan el familiar ha demanat l’ambulància, de vegades, està tan nerviós que el centre coordinador no ha pogut esbrinar si és sospitós de Covid o no. No ha pogut aclarir si tenia febre o tos els dies anteriors», explica Raquel Merlo, del Sistema d’Urgència Mèdica de la Comunitat de Madrid (Summa 112) i membre de la Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències (SEMES). «Cal entendre-ho, la persona està nerviosa, vol que hi vagi algú ja a atendre el seu familiar i es pensa que, quan el metge li fa tantes preguntes, l’ambulància no està activada. Però nosaltres ja hi estem anant. Les preguntes serveixen perquè ens anem preparant i saber com actuar i, en aquesta pandèmia, saber si he de posar-me l’equip de protecció individual (EPI) o no», afegeix, didàctica.

Minuts eterns

A l’arribar, el que tres setmanes enrere es feia en tot just un minut, porta molt més temps. Ara Merlo truca a l’intèrfon i fa un «segon triatge» en cas de considerar que no té prou informació per saber si perd el temps a col·locar-se l’EPI.  

Primer pregunta si el malalt ha tingut febre i tos. També demana si a la casa hi ha un termòmetre i un tensímetre que funcionin bé. «He de tenir clar si és necessari l’equip complet; si no, em protegeixo sempre bé la cara amb ulleres, em poso una bata i guants dobles», explica la doctora. ¿Per què demana termòmetre i tensímetre? «Perquè prefereixo utilitzar el que tinguin a la casa per després no haver de desinfectar-ho i demano que vagin prenent la temperatura mentre pujo».

Si és necessari utilitzar l’EPI, en principi només se’l posen la doctora i l’infermer, que seran les dues persones que entraran a la vivenda. Els dos tècnics sanitaris que completen l’UVI mòbil fan de «mirall» i s’asseguren que tot està ben col·locat. Un d’ells en cap cas entrarà a la casa ni es col·locarà el vestit especial, perquè ha de mantenir-se «net» de virus i ha de poder mantenir el contacte amb el centre coordinador i l’hospital, obrir i tancar l’ambulància i ajudar els seus companys a treure’s l’EPI, un moment molt delicat per evitar els contagis.

Quan la doctora està vestida, torna a trucar a l’intèrfon i avisa: «Pujaré, vull tothom confinat en una habitació menys el malalt». «És molt difícil moure’s i treballar amb el vestit i, com que no saps com estan els familiars, no pots arriscar-te que estiguin tossint al teu voltant. La nostra protecció és molt important per poder continuar treballant contra el virus. I a nosaltres ens emprenya més que a ningú l’alentiment del procés», afegeix. «Penses: ’Estic tardant massa i pot ser un infart!’ Això ens fa mal», confessa.

L’encaix de la realitat

«És duríssim. Tot es deshumanitza. No et veuen», explica Yolanda Barrios, infermera també del Summa 112 i afiliada de la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF). «però, malgrat ser així, els familiars et respecten. Ho entenen, perquè no t’aclaparen i són molt respectuosos amb el que els demanem», afirma abans de sospirar: «Ens estan donant una lliçó en aquesta crisi».

Barrios creu que, per la por d’anar als hospitals, els malalts «estan aguantant massa a casa» i, quan els serveis arriben, de vegades, és tard. «El Covid desencadena crisis de manera sorprenent i es posen malalts molt ràpid», es lamenta recordant les últimes guàrdies. Si la persona ja ha mort, ara, amb la pandèmia, no s’avisa el forense ni la policia. S’expedeix directament el certificat. «És terrible. Te’n vas de la casa deixant la família destrossada i demanant-los a sobre que no s’acostin», continua.

Llum en el túnel

Notícies relacionades

El dilema ètic més insuportable del coronavirus

Interior reforça per a sanitaris i dones amenaçades la seva app AlertCops

Merlo va acabar la guàrdia de diumenge passat creient que la situació ja comença a estar controlada. «No ha tingut res a veure al que vaig viure el cap de setmana del 14 i 15 de març. Allà les trucades d’ictus, infarts, les emergències que normalment són les que atenem, es van quedar penjades als telèfons col·lapsats. Va ser així de trist», lamenta. Ara, amb els reforços del Summa 112, amb un número de telèfon especial (900-102-112) per a les consultes sobre el coronavirus, s’han alliberat les línies i els serveis, explica la doctora, i «es filtren millor», de manera que els casos de més urgència no es queden sense atendre. En tot cas, demana no abaixar la guàrdia pel risc d’una segona onada de contagis. 

Al final de cada servei, els EPIs acaben en una bossa amb doble volta, les botes ruixades amb un esprai d’aigua i lleixiu i l’ambulància, desinfectada. «Acabem infinitament més cansats pel tragí dels vestits, però, sobretot, per la càrrega emocional de treballar en aquestes circumstàncies», s’acomiada Barrios.