Espanya cau tres llocs en el rànquing de pau mundial per la crisi catalana

Espanya ha caigut tres posicions en el rànquing anual que mesura els nivells de pau al món a causa de la crisi de Catalunya, segons l’informe divulgat aquest divendres a Londres pel centre d’estudis Institut d’Economia i Pau.

L’Índex de Pau Global 2019 (GPI, per les seves sigles en anglès) atribueix al "deteriorament de l’indicador de probabilitat de manifestacions violentes" aquest descens del país al 32è lloc de la llista.

El document al·ludeix a "les tensions entre el moviment a favor de la independència a Catalunya i el Govern" per les quals, precisa, "no es poden descartar els enfrontaments entre manifestants i agents de la llei".

No obstant, l’índex, que analitza 163 països, va registrar aquest any per primera vegada en un lustre una millora, del 0,09%, a la mitjana de pau mundial.

Aquest lleuger avenç contrasta amb la tendència a la baixa dels últims 10 anys, en els quals el percentatge es va deteriorar un 3,78%, la qual cosa es deu a "la reducció en la gravetat de diversos conflictes, que van portar a un menor nombre de morts i a una disminució de l’impacte del terrorisme".

El president de l’Institut, Steve Killelea, es va endinsar en declaracions a Efe en la "barreja" de tendències positives i negatives en aquesta edició de l’informe, elaborat per 13è any consecutiu.

"Mentre que els conflictes que han dominat en els últims 10 anys, com els de l’Iraq i Síria, han començat a disminuir, d’altres s’han agreujat al Iemen, Turquia i Nicaragua", va dir.

El país centreamericà ha experimentat la caiguda més forta de l’any, 54 llocs respecte a l’any passat, i se situa en el número 120, a causa de la greu crisi sociopolítica que passa des de l’abril del 2018 i que, segons la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), ha causat fins ara 325 morts.

Dels països sud-americans tan sols l’Uruguai, Colòmbia i Xile van escalar posicions, tres, dues i una, respectivament, mentre que vuit van empitjorar.

El cas Veneçuela

Veneçuela és el país menys segur de la zona, al lloc 144è del món, i el Brasil va experimentar el cinquè descensmés gran, un total de 10 llocs.

Per la seva part, Europa va millorar lleument el seu nivell de pau l’any passat i es va mantenir com la regió del món més pacífica, amb 22 de 36 països avançant en la llista.

Islàndia va tornar a ocupar, per desè any, el primer escalafó del rànquing, i es corona com el país més pacífic del món, seguit de Nova Zelanda, Àustria, Portugal i Dinamarca.

A l’altra cara de la moneda es van situar l’Afganistan, que va passar a ocupar l’últim lloc de la llista en substitució de Síria, que va escalar al penúltim lloc, seguit del Sudan del Sud, el Iemen i l’Iraq.

El Iemen, en el seu pitjor moment

Es tracta de la primera vegada que el Iemen ocupa un dels cinc pitjors llocs des que va començar a fer-se el GPI, a causa de l’empitjorament de la contesa armada a certes zones del país.

El conflicte iemenita, que va esclatar el desembre del 2014, quan els rebels van ocupar Sanà i altres províncies del país i van desallotjar del poder el president Abd Rabbuh Mansur Hadi, ha generat la crisi humanitària més gran del món.

Killelea va assenyalar, com un altre dels punts clau de la investigació, la reducció de l’impacte econòmic de la violència per primera vegada des del 2012, amb una quantitat de 14,1 bilions de dòlars, cosa que equival a un descens del 3,3%.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

El document mostra que els països amb alts nivells de pau tenen, de mitjana, un creixement del seu producte interior brut (PIB) tres vegades més gran que els menys pacífics.

L’anàlisi també revela l’impacte del canvi climàtic en matèria de seguretat, amb una estimació de 971 milions de persones que viuen en zones amb alta exposició a les amenaces d’aquest fenomen, de les quals 400 milions resideixen en països amb un baix índex de pau.