Un llibre i una exposició fixen les imatges clàssiques de Català-Roca

El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) va commemorar fa dos anys el 10è aniversari de la mort del fotògraf Francesc Català-Roca acollint el seu arxiu de 200.000 negatius, cedit pels seus fills, Martí i Andreu. Aleshores ja va exposar-ne una mostra. Però allò només va ser el principi: un triple projecte (llibre, exposició i documental) ha extret de l’arxiu Català-Roca les imatges que han de passar al cànon de la història de la fotografia espanyola, incloent-hi una trentena d’inèdits, material documental innovador i un panorama geogràfic que no es limita a les molt conegudes imatges de Barcelona i Madrid. Han estat seleccionades fins a 300 fotografies per al llibreCatalà-Roca. Obras maestras,publicat per La Fábrica i que arriba aquesta setmana a les llibreries, el doble de les que es podran veure a partir de dijous a la Fundació Pedro Barrié de la Maza de Vigo, coproductora del projecte.

A diferència d’altres fotògrafs de la seva generació, amb Català-Roca el que no falta és obra publicada. A partir del seu treball es van editar prop de 60 llibres, des de guies de Barcelona, Madrid i Conca fins a volums sobre artesania popular o monografies sobre Miró o l’obra de Gaudí. En el seu cas, el que no existia erael llibrede referència sobre el fotògraf.

«He seleccionat el que personalment crec que és el més representatiu i important i el que més aporta a la fotografia espanyola, de manera que es va avançar sense saber-ho a les teories de Cartier-Bresson: el fotògraf ocult que ordena amb la vista, aplica una mirada substractiva a la realitat i escull el moment precís», explica el comissari de l’exposició i editor gràfic del llibre, Chema Conesa, que excepte una mínima mostra ha optat per la fotografia documental en blanc i negre dels anys 50 i 60, abans que Català-Roca s’anés decantant cap al color (i que el 1969 una malaltia ocular minvés les seves facultats). «La resta –retrats d’artistes, arquitectura, reproduccions d’obres d’art, fotografia publicitària...– està molt bé però no són el treball pel qual l’hem de considerar un clàssic de la història de la fotografia», afegeix.

ELS TEXTOS / «Hi ha un treball molt interessant de textos», valora el fill gran del fotògraf, Martí Català Pedersen. Al llibre hi escriuen Chema Conesa, Joan Fontcuberta, Carlos Sentís, Hans-Michael Koetzle i Martí Català, mentre que en el documental, que, de moment, només es podrà veure a l’exposició de Vigo, hi participen persones tan pròximes al fotògraf com els seus fills i els del ceramista Llorenç Artigas, Colita, La Chunga, Ramon Masats, Oriol Maspons i Jaume Orpinell.

«Cada generació ha de donar la seva visió, i em sap greu el silenci dels últims anys, encara que el problema no és tant la generació del meu pare sinó l’oblit de les tres o quatre que hi va haver abans. Aquí no sabem ni fer els relleus ni donar continuïtat», critica Martí Català. Segons el seu parer, mentre que ara s’ha primat «el paisatge humà», l’exposició que va donar una visió més antològica sobre el treball del seu pare, incloent-hi totes les etapes, temes i tècniques, va ser la que va acollir la Fundació Miró dos anys després de la seva mort. Però del catàleg només se’n van editar 1.500 exemplars.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

ELS ENQUADRAMENTS / Conesa ha optat per mostrar els enquadraments originals de Català-Roca, sovint el format quadrat (6x6) que permetia convertir en una foto horitzontal o vertical en funció de les necessitats, i no el tall que va establir l’autor per a la publicació. «Alguns –diu– es pregunten: ¿com hem de reinterpretar Català-Roca? Però redescobrim aquests enquadraments originals i veiem que eren igual de bons. I qüestionar-lo és precisament el contrari del que ell feia». «No era dogmàtic amb els enquadraments. No eren iguals si sabia que una fotografia aniria petita o gran en un llibre», confirma Martí Català.

L’INÈDIT FINAL / La selecció s’ha fet amb voluntat canònica, però tot i així part del material és inèdit. Però al marge d’aquest (inesgotable en un arxiu de 200.000 negatius del qual el fotògraf ja va expurgar el material superflu), l’arxiu del COAC alberga sorpreses que encara trigaran a conèixer-se. Entre el 1987 i el 1991, Català-Roca va treballar en un llibre sobre Nova York que va deixar maquetat. La seva intenció era no publicar-lo fins a l’any 2020, quan hagués passat prou temps perquè les imatges es poguessin llegir amb la mateixa distància que avui donen valor a les seves fotografies clàssiques de l’Espanya dels anys 50 i 60. En la cronologia que tanca el volum editat per La Fábrica, i de moment només allà, es mostren, discretament, una dotzena de fotografies de gratacels retallats en un cel blau i taxis grocs sota la llum ataronjada dels fanals.