POP
Bart Davenport torna de visita amb el seu estil fresc i romàntic
El cantant té un discret i entusiasta cercle d'amics del seu tendre cançoner
L'elegant pop de Jeremy Jay també està guanyant adeptes en els petits clubs
Bart Davenport, dominador dels recursos del pop dolç i net. /
Una de les petites injustícies que s’estan cometent en el pop actual té com a víctima el nord-americà Bart Davenport. Qualsevol que tingui la sort d’escoltar el seu disc Palaces (2008) es farà nombroses preguntes: ¿Com és possible que mai n’hagi sentit parlar? ¿Per què no sona a totes les cadenes? ¿Com li surten cançons tan boniques i senzilles? ¿Té nòvia?
Anem per parts. Bart Davenport va néixer a Califòrnia, planter del pop dolç i net, i domina amb naturalitat soprenent els recursos que permeten cuinar amb soul, funk i altres ingredients dels anys 70 sense entregar productes indigestos. Game preserve (2003) i Maroon cocoon (2005) es van publicar al seu dia a Espanya. Però no Palaces, que té diverses dianes infal·libles. Tan fresques i lleugeres li surten ja les cançons que encara que les gravi amb banda i les adorni amb clàssics arranjaments instrumentals, després surt de gira sol amb la guitarra acústica i li sonen igual de bé.
El seu cançoner enamora a la primera, però a més té un irresistible encant com a intèrpret de distàncies curtes. Vaja, que canta bé i cau encara millor, així que cada dos per tres li truquen perquè actuï a Espanya. Aquests dies anava per Europa telonejant el duo Kings Of Convenience i s’ha muntat una gira de sis concerts (quatre d’ells a Galícia) que conclou demà al bar Heliogàbal de Gràcia. Ja, hauria de tenir milions de fans, però encara són només centenars.
UN ALTRE NOI PRIM AMB SERRELL / Jeremy Jay també va néixer a Califòrnia, també porta serrell, també és de complexió prima i, passant a dades més rellevants, també té una habilitat innata per tallar melodies de tacte fresc i perfil romàntic. El seu debut, A place where we could go (2008), va destapar un altre il·lustrat artesà de la cançó, encara que Jeremy beu més del pop esquelètic i melòdic de grups dels anys 80 com The Go-Betweens i The Smiths. És més jove i les seves influències són més recents. Ja li truquen per a festivals i en el seu segon disc, Slow dance (2009), ha optat pels sintetitzadors de l’estil dels anys 80. Jay va una mica més llançat, sí, però encara és un d’aquells autors de gran altura que es van movent per petites sales.
Bart Davenport
Heliogàbal • Divendres 16 • 21.30 h • 6 €
- Va visitar Salamanca, Valladolid, Lleó i Galícia L’estiu del Papa per Espanya a bord d’una furgoneta: així va recórrer Prevost Espanya amb una tenda de campanya
- Oriol Pujol inicia un nou projecte empresarial
- Protecció al consumidor El Govern espanyol endureix l’atac contra les conegudes com a trucades ‘spam’
- Apunt ‘Ajo y agua’
- Urbanisme L’avinguda de Roma renaixerà el 2027 com a bulevard per passejar