La Generalitat se suma al clamor perquè l'oenagé de Ferrer guanyi el premi Nobel

Serà tard per a aquest any, ja que el termini per presentar candidatures va expirar l’1 de febrer, però la llunyania del 2010 no impedeix que la bola de neu plena de peticions perquè la Fundació Vicente Ferrer obtingui el premi Nobel de la pau es faci cada dia més gran. Ahir s’hi van sumar la Generalitat, per una banda, i CiU, per l’altra.

Un dia després de rebre crítiques per no enviar cap conseller al funeral del filantrop a l’Índia, el Govern va acordar, a petició del president, José Montilla, recolzar «totes les accions i iniciatives que tinguin com a propòsit aconseguir que la Fundació Vicente Ferrer sigui guardonada» amb el premi més prestigiós del món. CiU va passar a l’acció al presentar al Senat una moció que, entre altres mesures, insta la Cambra a «impulsar la candidatura de la Fundació Vicente Ferrer al premi Nobel de la pau».

Les iniciatives van ser secundades pel president del Congrés, José Bono, que es va desplaçar fins i tot a Anantapur per al sepeli de Ferrer. «Estic a favor del que crec que és bo, ho proposi qui ho proposi», va dir Bono a Rac1. A més, seran membres del Parlament o del Govern espanyol els que hauran d’elevar el clamor popular a una nominació oficial davant el comitè noruec, ja que aquest no reconeix el Parlament ni el Govern catalans per poder presentar candidatures.

El mateix Ferrer no hi podrà ser presentat com a candidat perquè el Nobel no s’atorga a títol pòstum. La nominada seria llavors la fundació, ja que el guanyador del Nobel no és necessàriament una persona. En 19 ocasions ja s’ha donat el premi a una organització, entre aquestes les Nacions Unides, Metges sense Fronteres, Amnistia Internacional i la Creu Roja.

ABSÈNCIA DE CAROD / En la roda de premsa posterior a la reunió del Govern, la portaveu de l’Executiu català, Aurora Masip, va evitar pronunciar-se sobre per què no va assistir al funeral a l’Índia el mateix conseller d’Afers Exteriors i Cooperació, Josep-Lluís Carod-Rovira. En lloc seu va viatjar a Anantapur la viceconsellera Rosa Clavell, que segons el Govern era «la persona oportuna».

El suport del Govern català a la candidatura de Vicente Ferrer se suma a la que ja va expressar, a l’abril, l’Ajuntament de Barcelona, ciutat on el cooperant i exjesuïta va néixer el 1920. També EL PERIÓDICO, els lectors del qual van elegir Ferrer com a Català de l’Any 2008, està adherit a la iniciativa popular. La moció de CiU, per la seva part, recull l’acord del 19 de juny del Ple de l’Ajuntament de Calella, on Ferrer va passar la seva joventut.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

La campanya popular va néixer a l’abril a internet, a la xarxa social de Facebook, a iniciativa del valencià Miguel Ángel Sánchez Alemany.Ferrer. Aquest auditor financer va impulsar la iniciativa després que el filantrop català caigués al març greument malalt a causa d’una embòlia cerebral, de la qual finalment no es recuperaria. Sánchez va visitar el campus de Ferrer a Anantapur l’any passat i, com molts altres visitants, va quedar impressionat per la tasca humanitària allà realitzada.

PÀGINA A INTERNET / Després de la mort defather Ferrer s’ha disparat l’interès per aquesta iniciativa. Si divendres passat la causa al Facebook tenia 13.200 suports, ahir ja havia superat els 23.500. No obstant, ni ciutadans corrents ni aquest tipus de xarxes socials o campanyes per internet poden presentar una nominació davant el comitè noruec del Nobel de la pau. Serà, per això, algun parlamentari, un membre del Govern espanyol o indi, un professor universitari o un antic guanyador del premi, sigui del país que sigui, qui proposi la fundació.