ESTRENA

Broggi explora la «irònica melancolia» de Hamlet

«Per mi no és un heroi romàntic. L'he desposseït de la grandiloqüència»

El director porta a la Biblioteca de Catalunya el clàssic de Shakespeare

Julio Manrique, en una de les escenes de Hamlet, que arriba dilluns a la Biblioteca de Catalunya.

Julio Manrique, en una de les escenes de Hamlet, que arriba dilluns a la Biblioteca de Catalunya. / BITO CELS

2
Es llegeix en minuts
IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA

Un Hamlet més humà i terrenal, desposseït de la grandiloqüència i de l’ampul·lositat que l’acostumen a acompanyar i molt pròxim al públic. Així és la versió que sobre el dubitatiu príncep de Dinamarca shakespearià presenta Oriol Broggi a partir de dilluns vinent a sala de la Biblioteca de Catalunya. Deprés de la seva aplaudida revisió d’El rei Lear,el director es torna a enfrontar amb el bard per explicar els desvariejaments –simulats o reals– d’un «irònic melancòlic». Tres hores d’exuberància verbal que, assegura, «passen molt ràpides».

L’actor i director Julio Manrique es fica a la pell d’aquest «torrent de paraules i emocions» i el converteix en un «jove d’avui a qui se li ensorra el món; un mirall en què tots ens podem mirar i que desprèn empatia», explica Manrique, que, com Broggi, defensa l’«enorme brillantor i intel·ligència» del torturat personatge. «És un pesat, parla molt, però l’acabes estimant perquè és molt lúcid, agut, revelador i diu coses sorprenents».

Carles Martínez, Carme Pla, Jordi Rico, Marc Rodríguez, Ramon Vila i Aida de la Cruz completen el limitat repartiment que s’ha de multiplicar fins a assumir els 25 de personatges que requereix l’obra més llarga de l’universal dramaturg. Van vestits actuals, amb americanes, camises i abrics llargs –especialment vistós el que cobreix l’espectre, el fantasma del difunt rei que, en les seves aparicions, li demana al seu fill que mati el seu assassí, el seu oncle Claudi–.

Broggi ha optat pel metateatre i fa sortir a escena un grup de comediants que expliquen la tragèdia de Hamlet: les venjances i dolors d’un fill que flirteja amb la bogeria després de la desaparició del seu pare. «Jo no el veig com un heroi romàntic; és un jove que té problemes i ho expressa d’una manera excelsa. La gent s’hi pot identificar», addueix Broggi, que destaca la violència que emana del seu interior. «Quan surt, resulta molt perillosa. El problema és que no acaba d’estimar-se a si mateix». ¿Boig o enraonat? La intriga shakespeariana ha donat per a moltes anàlisis i psiconàlisis, encara que el director no hi ha volgut entrar. El text explora la traïció, l’incest, la corrupció moral... I, resumeix l’actor Carles Martínez, «com la venjança ho hipoteca tot». «Parla de la mort per parlar de la vida», postil·la Manrique.

Notícies relacionades

DUNES PER ALS MORTS / El director, que ha potenciat les bromes –a càrrec dels enterradors–, ha condicionat la sala oposada a la que va acollirEl rei Lear instal·lant grades a tres bandes. Sota la pètria volta, la sorra escampada sobre el terra, «amb petites dunes per a les tombes», i un frontal decorat amb un cel blau conformen un espai idoni «que ajuda molt l’obra, treballada d’una manera molt artesanal».

Després d’aquest espectacle, que estarà a la Biblioteca fins al 17 de juliol, Broggi abordarà amb la seva productora, Lapera29, dues comèdies del napolità Eduardo de Filippo:Natale in casa Cupiello, amb Pep Cruz i Bruno Oro en el repartiment, iQuesti fantasmi, en coproducció amb el Centro Dramático Nacional i amb un elenc d’actors italians i catalans. Entre totes dues, el director d’Antígonatornarà als clàssics: a l’Electrade Sòfocles.