Teresa Llàcer, en la llum estival dels gira-sols

Teresa Llàcer, persona vital i pintora enamorada del color com a manifestació de la llum en què sempre voldria estar immersa, presenta fins al pròxim dia 18, a la sala Agora 3 de Sitges (passeig de la Ribera, cantonada carrer Nou), una exposició sobre temàtica gairebé monogràfica de gira-sols.

El gira-sol és una flor que reprodueix la forma pictòrica del sol amb la seva gran corol·la intensament torrada i els seus pètals grocs, i que gira com una brúixola a la recerca del seu nord que és el sol. Com Teresa Llàcer, colorista i deixebla als seus inicis de Ramon Sanvisens, que aviat va saber manifestar-se amb accent propi sense renunciar per això, tant en la seva recerca personal com en el magisteri, a l’escola en què es va formar i en la qual va trobar un ampli camí per manifestar el gran potencial que porta dins.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

El nu femení com a manifestació de les qualitats íntimes de la dona com a organitzadora de la societat humana; els interiors de la casa com el regne en què gairebé sempre afirmen la seva presència els animals domèstics; el paisatge com a expressió del que s’ha d’aconseguir, i les flors, així com les fruites, tant als horts com als jardins, per manifestar la voluntat de participació en tot el que té de positiu l’existència malgrat que mai és fàcil mantenir l’entusiasme per l’activitat diària. I enmig de tot això, els gira-sols, que no són una temàtica exclusiva de la pintora però que capten la seva atenció a l’estiu.

AIXECAR L’ÀNIM / En aquesta ocasió va ser la galerista, Maria Àngels Pi, qui va suggerir a Teresa Llàcer la temàtica dels gira-sols. A totes dues els agraden i potser al subconscient hi flotava el desig de buscar la sortida cap a la llum en uns moments en què les circumstàncies generals –la crisi, ja ho sabeu– no són favorables per a l’art, guinda o adorn que molts suprimeixen quan la tònica és l’austeritat. I com que als quadros de la pintora el color sempre és positiu i s’ordena harmoniosament, és possible que ara serveixin per aixecar l’ànim dels que tenen afició a visitar exposicions i dels que, a més a més, col·leccionen art. Així ho desitjo, perquè l’exposició que comento ofereix obres de notable interès i representa un període d’àmplia creativitat de Teresa Llàcer.