La sèrie La Cua de Palla reviu amb l'auge de la novel·la negra

La novel·la negra gaudeix de bona salut. El llibre de butxaca, també. Dos fenòmens propis de moments de crisi que s’han combinat per gestar la recuperació de la històrica col·lecció de novel·la criminal en català La Cua de Palla, que va popularitzar el gènere entre el 1963 i el 1997 amb 170 títols publicats. La col·lecció ressuscitarà com una sèrie de 12 clàssics de la novel·la negra nord-americana, amb l’estètica pròpia que la va caracteritzar i preus de 7 a 9 euros, en el segell de butxaca del Grup 62, Labutxaca. Els primers quatre títols (El carter sempre truca dues vegades, de James M. Cain,La clau de vidre,de Dashiel Hammett,La bella dorment, de Ross McDonald, iLa dama del llac, de Raymond Chandler) arribaran a les llibreries el 14 de maig.

Segons l’editora, Eugènia Broggi, la sèrie es tancarà amb 12 títols, encara que no descarta una ampliació si l’experiència funciona. El que no es planteja és que la novel·la negra d’actualitat s’integri en aquesta sèrie –seguirà normalitzadaen els diferents segells de narrativa del Grup 62– encara que, reconeix Broggi, «aquesta literatura es llegeix al metro, és especialment adequada per a aquest format portable i de preus ajustats».

La Cua de Palla va néixer el 1963, ja en el segon any d’activitat d’Edicions 62, amb la intenció de traduir al català títols de la novel·la criminal en anglès i francès molts dels quals en aquell moment encara no estaven traduïts al castellà per fer que la renascuda edició en català comencés a arribar al gran públic. El director d’aquesta col·lecció que, a més a més dels seus propòsits de militància lingüística va establir les bases per consolidar el gènere negre a Catalunya, juntament amb iniciatives com les de l’editorial Bruguera, va ser Manuel de Pedrolo, que també va traduir diversos títols i va acabar escrivint-ne d’altres.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

La col·lecció va tancar per problemes econòmics el 1970 després de publicar 71 títols i va renéixer en circumstàncies més favorables el 1981, centrada en els grans clàssics nord-americans. En aquesta segona etapa, amb Xavier Coma com a director, es va arribar al número 164, amb un apèndix de vuit llibres més a la sèrie de butxaca El Cangur. El 1997 es va abaixar el teló: no eren temps de novel·la negra ni de llibres de butxaca. Cosa que, evidentment, ha canviat. Un primer intent de recuperació, el 2006, amb un format més luxós, es va frustrar sense arribar al tercer exemplar. Però ara arriba un nou intent just quan editorials com RBA i Bruguera aposten perquè la novel·la negra torni als seus orígenspulp, amb edicions populars.

EL PERQUÈ DEL COLOR / Els llibres de La Cua de Palla no només van ser un fenomen literari, sinó que van marcar una fita en el disseny gràfic del país, amb les portades dissenyades per Jordi Fornas. La combinació de negre i groc no era, encara que ho semblés, un homenatge a l’estètica urbana dels taxis de Barcelona sinó que buscaven un impacte publicitari a més de combinar l’ADN de les grans sèries de novel·la criminal a Europa:I libri gialli(Els llibres grocs), la col·lecció iniciada el 1929 per Mondadori i de la qual es deriva la denominació degialloper a aquest gènere a Itàlia, i la Série Noire (Sèrie Negra) que va posar en marxa la francesa Gallimard el 1945.