La repressió del règim soviètic

Orlando Figes recupera la veu dels supervivents de l'estalinisme

'Los que susurran' revela, amb entrevistes, fotos i diaris, com la por va tenallar el poble rus

L'autor britànic atribueix a pressions polítiques la cancel·lació de la publicació del llibre a Rússia

jmdiaz7542129 nd exit libros gulag de kolima 1934200920143047

jmdiaz7542129 nd exit libros gulag de kolima 1934200920143047

1
Es llegeix en minuts
ANNA ABELLA / DMITRI POLIKÀRPOV
BARCELONA / MOSCOU

“Ens van ensenyar a mantenir la boca tancada. ‘La teva llengua et donarà problemes’, ens deien quan érem petits. (...) qualsevol altra persona era un informant», recorda una dona filla d’un home arrestat el 1936 a la Rússia de Stalin. Aquest és un dels testimonis recollits pel professor britànic Orlando Figes aLos que susurran(Edhasa), un macrovolum que, a través de testimonis orals acompanyats de centenars de cartes, diaris, documents personals, memòries, fotos i retrats, revela, com escriu l’autor, «les històries ocultes de moltes famílies» en una «nació que va haver d’aprendre a parlar amb murmuris» per por de la repressió del terror estalinista (1928-1953), que va afectar més de 25 milions de persones.

La censura té llargs tentacles i, ja sigui política o econòmica, l’obra de Figes no se n’ha salvat. Fa només una setmana, aThe Guardian, l’autor denunciava pressions polítiques darrere de la decisió de l’editorial Atticus de cancel·lar la publicació del llibre a Rússia i recordava la batuda, al desembre, en l’organització de drets humans Memorial en què la policia de Sant Petersburg va confiscar tots els arxius utilitzats per Figes aLos que susurran.

Notícies relacionades

CENSURA / El periodista i investigador rus Vitali Xentalinski, més prudent, s’inclina per la «censura econòmica». Segons l’autor de la trilogia sobre els arxius del KGB sobre escriptors represaliats per Stalin, que va ser publicada a Espanya per Galaxia Gutenberg –el primer títol,Esclavos de la libertad, sortirà aquest mes al seu país–, «aquests llibres tenen un mercat molt petit a Rússia. La gent no vol saber res de les víctimes de Stalin. És una verdadera traïció als nostres pares i avis que van morir als camps».

Figes incideix en les vides privades de víctimes –deportats, arrestats, perseguits...– i botxins –informadors, agents de la NKVD (antiga KGB), administradors del gulag...–, de diferents classes socials, professions i procedència. Per l’autor d’Una historia cultural de Rusia,la principal conseqüència de la dictadura de Stalin va ser una «població silenciosa i conformista».