Tres estils musicals a l'escena de BCN

Èxtasi pop de la mà de Sigur Rós

El quartet islandès va repassar totes les seves èpoques per mostrar l'amplitud del camp sonor

Jónsi, l’home amb veu de sirena.

Jónsi, l’home amb veu de sirena. / ELISENDA PONS

1
Es llegeix en minuts
JUAN MANUEL FREIRE
BARCELONA

Sigur Rós saben fer alguna cosa més a part de balades majestuoses en crescendo cap a finals de bellesa orgiàstica i gravetat zero, com de melodrama còsmic. En l'actuació de dijous al Sant Jordi Club, el quartet islandès va fer un repàs a les seves èpoques per mostrar l'amplitud del seu camp de batalla, o millor, de treva; ells són al món per fer-lo menys brut, lleig i violent.

Sense suport d'orquestra ni secció de corda, l'home amb veu de sirena (Jónsi) i sequaços van ser suficients per muntar un soroll gloriós amb unes ramificacions que són multitud, a quina més absorbent. L'inici va ser sobre segur: Svefn-g-englar, del seu disc de revelació Ágaetis byrjun. Jónsi traient rumor oceànic a la seva guitarra amb l'arc de violoncel, compartint amb els seus aliats afany per fer entrar l'espectador en estat de flotació. Després, la tripartida Ny battery: el soroll, la calma tensa i el clímax rock, amb el bateria Orri a ple rendiment. I d'aquí, a les interseccions d'electricitat amb electrònica de l'àlbum Takk..., amb una formidable Glósóli.

Notícies relacionades

Però, ¿són capaços Sigur Rós del hit pop perfecte? Doncs sí, com van recordar amb Viá spilum endalaust, la cançó gairebé titular del disc que venien a presentar, Meá suá í eyrum viá spilum endalaust, que mostra uns Sigur Rós decidits a escapar-se de la seva antiga era glacial per endinsar-se en territoris de temperatures suaus.

Amb Inní mér syngur vitleysingur reincideixen en la tònica eufòrica, però és amb Gobbledigook quan la seva nova proposta d'èxtasi pop assoleix un grau màxim d'intensitat. Els rutilants teloners For A Minor Reflection, el grup del germà del baixista de Sigur Rós, salten a l'escenari per apujar l'alegria percutiva; el resultat, molt a prop d'Animal Collective, és electritzant. Tan sols podia demanar-se un final definitiu amb Untitled 8, i això va ser el que van voler donar: tres tasses de blava elèctrica emoció. Gegants.