"SOVINT ES VEUEN DONES PLORANT, PERQUÈ SE'LS EN VA EL FILL AL FRONT"

"Qui ho hauria de dir que avui, 19 de juliol del 1936, hi hagués aquesta revolució? Ningú. ... Però es diu que no durarà gaire".

"Ja ens ho esperàvem, per la primera cosa per a la qual es fa cua és per a les patates. És la primera cua que faig en els dotze anys de vida que tinc. Ens llevem a les sis, el meu germà i jo, per agafar tanda".

"Arriba el dia d'anar a l'escola, però es retarda uns quants dies. ... En falten moltes, de 44 que érem a la classe, sols n'hem vingut 26".

"...on més a la vora cauen les bombes és a Badalona, Poble Nou, el Masnou i altres pobles. Per ara encara no he pogut sentir el soroll d'una explosió. Potser és més horrible del que penso!"

"...sento diverses explosions seguides. Els minuts em semblen anys. ... Miro per una finestra. Està tot fosc; solament de tant en tant es veu una resplendor que surt de Montjuïc. ... Vaig a casa l'àvia a veure si els ha passat res, però per sort estan tots vius".

"És avorrit anar a l'escola, totes van marxant menys jo. Ara es ve a acomiadar la Mercè Roig; ... Jo penso que potser allà on va hi trobarà la mort; així em consolo".

"Per fi, com tothom desitjava, es raciona el pa, els ous, la carn, el carbó i les patates. Ens lliuren un carnet amb les cinc targes corresponents. La falta de menjar augmenta, i allà on hi ha un tros de terreny per llogar l'agafen uns quants i hi planten. ... Estic llepant el plat amb la llengua. He acabat de menjar una truita i ja no tinc més pa. És horrorós haver de menjar sense quasi gens de pa. ... L'assumpte del sabó es posa pèssim. A la galeria tenim el cubell ple de roba bruta; fa dues setmanes que no rentem".

"Criden les quintes del 37. De bon matí em desperta la veu: 'Un...! Dos...!' Són els homes que fan la instrucció militar. Tot sovint es veuen dones plorant, perquè se'ls en va el fill al front o perquè no saben notícies d'ell".

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

"Vaig pujant l'escala de casa mentre penso què hi haurà avui per sopar. Farinetes? Ja no tenim farina. Sopa? Ni pensar-ho ... més amunt veig una cosa. Pujo de pressa i l'agafo. Quina decepció. Em pensava que era una avellana, però és una closca".

"La meva opinió és que l'oncle va morir. ... Un company diu que el va veure morir, ara ens diuen que el van ferir, durant aquest temps no ens en retornen cap carta, ni ens comuniquen si és mort o desaparegut".