Crònica
Alanis Morissette, la rockera espiritual
La cantant canadenca va alternar gestos rockers i estrofes místiques en un caldejat Espai Movistar
Tot i que 30 milions d'unitats venudes d'un disc, Jagged little pill (1995), aclaparen qualsevol, Alanis Morissette se les ha empescat per sobreviure a l'èxit i pilotar una trajectòria amb cara i ulls a la lliga del rock comercial. La seva nova obra, Flavors of entanglement, crescuda a l'ombra de la seva ruptura sentimental amb l'actor Ryan Reynolds, busca la quadratura del cercle: rock d'autor intimista per a la radiofórmula. Diumenge, a l'Espai Movistar, Morissette va fondre aquestes tenebres adultes amb vents huracanats de rock guitarrer i una bona quota de hits.
Sala amb entrades esgotades, tot i que amb un centenar d'absències d'última hora: segons l'organització, alguns assistents amb localitat adquirida van decidir que aquella nit tenien un pla millor (l'equació integrada pels conceptes sofà, televisió i Eurocopa). Però el cep futbolístic no va impedir que Morissette sortís gairebé a collibè del recinte, aclamada per uns fans amb fam acumulada: l'artista no actuava a Barcelona des dels temps en què Razzmatazz es deia Zeleste; en concret, des del 1996.
La Morissette actual (34 anys) no és el cavall desbocat d'aquella nit llunyana, sinó una triomfadora que desitja transmetre saviesa i serenitat, i que fa compatibles els riffs rockers amb els mitjos temps filosòfics. Va aparèixer entre els acords de piano de Uninvited i, d'aquí, al rock defermat d'All I really want i 8 Easy steps. En aquesta, es va penjar una guitarra elèctrica que la va acompanyar la major part del recital. Entre els temes nous va sonar Citizen of the planet, una declaració de principis: "Sóc una ciutadana del planeta / El meu president és Kwan Yin / La meva frontera està en un avió / Les meves presons són casals de rehabilitació".
Notícies relacionadesFORÇA I MISTICISME
Va ser un xou d'equilibris mesurats; d'energia i espiritualitat en proporcions meditades. Amb un recés rítmic a l'equador (That particular time i Hand in my pocket) i un desenllaç sostingut pel seu primer èxit, You oughta know, i també una cançó nova, Tapes. En el temps afegit vam poder veure Morissette cantant Underneath amb base de piano, i entonant els himnes You live, you learn i Ironic. I una conclusió mística suspesa en l'aire: Thank you. "Gràcies, Índia / Gràcies, providència / Gràcies, desil.lusió / Gràcies, silenci...". ¿Silenci? Impossible. A aquelles hores, una nova equació vencia la lona de l'Espai Movistar: carrer, estrèpit, Eurocopa.
- Sondeig El PSC es referma i Junts passa davant d’Esquerra
- Investigació judicial Hisenda va maniobrar per evitar la imputació del PP en el cas Bárcenas
- GUARDONS Els Laureus coronen Aitana Bonmatí i la selecció espanyola
- Caiguda de la producció Freixenet planteja un erto per a 615 persones per la sequera
- EDUCACIÓ Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota
- El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya
- Vaclav Smil: "És criminal que es malgasti el 40% dels aliments"
- La meitat dels nous contractats indefinits no arriben a complir un any
- El Banc d’Espanya calcula que falten 225.000 pisos nous per al 2024 i 2025
- Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez