El Maig va ser a l'octubre

Se'ns ha escolat el maig per l'aigüera dels grans embassaments i hi ha qui es pregunta si algú sap de veritat què va passar a Catalunya el mateix mes de fa 40 anys. I no es refereix precisament a esbrinar si va ploure tant com aquest 2008, si no a revisar de quina manera van arribar a aquestes terres els agitats vents de París. Alguns intel.lectuals que encara sobreviuen van dir fa poc a la tele que aquí no es va percebre el maig francès.

O callen el que saben perquè estan convençuts que no serveix de res remoure la història o són uns pocavergonyes que prefereixen que ningú els recordi el seu qüestionable passat. És més fàcil girar la cara quan ensopeguen amb aquell antic camarada i negar-ho tot en un debat televisat. D'aquells temps a penes hi ha documentació (no podien deixar empremtes, s'havia de cremar tot), però queda la paraula, cada vegada més fràgil.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

El maig francès va arribar a Barcelona entrada la tardor. Va tenir per escenari les facultats d'Econòmiques i Lletres de la Universitat central. Els líders estudiantils van ser diversos, però els que de veritat van voler desmuntar l'estructura d'una institució rància, corrupta i nepotista van ser els que van crear Bandera Roja i la plataforma de la Unió d'Estudiants Revolucionaris (UER). Queden pocs testimonis del que va succeir la tarda que es va assaltar el rectorat. Alguns han desaparegut. Altres són partidaris de la lobotomia generalitzada i els molesten les preguntes incòmodes que puguin arribar als seus elegantíssims despatxos. Com he dit, rebutgen que algú els refresqui el passat. Una llàstima.

Aquells individus de vint anys que van mobilitzar la universitat són avui un filòsof amb columna de prestigi, un banquer que mira més enllà de l'Atlàntic, un editor savi, un cantautor independentista fins i tot de si mateix, un exiliat a Barcelona que va passar pels refugis de París i Rio de Janeiro, que estima l'art i es va inventar l'economia poètica, un empresari que es va casar amb una rica hereva amb terres al Maresme, un periodista romàntic instal.lat a Mèxic DF i pocs més. Que bo que seria reunir-los perquè expliquessin què va passar en realitat en aquell maig que va arribar a l'octubre.