PRESENTACIÓ

La filla de Juanito Valderrama i Dolores Abril debuta en la 'copla'

Juana Dolores Valderrama, arqueòloga de 40 anys, publica 'Al compás del corazón'

2
Es llegeix en minuts
NÚRIA MARTORELL
BARCELONA

Ser filla d'una parella mítica del flamenc com Juanito Valderrama i Dolores Abril marca qualsevol persona. I si a sobre neixes amb una veu prodigiosa, sembla que ja tinguis el destí escrit. La història de Juana Dolores Valderrama, però, és una mica més complicada. De fet, ha trigat 40 anys --l'edat que té ara-- a animar-se a sortir a la palestra. La seva vocació anava per altres camins: es va llicenciar en Geografia i Història i es va especialitzar en Arqueologia. "Però al final, per més que vulguis escapolir- te'n, d'algunes coses a la vida no te'n pots escapar", diu la nova veu revelació de lacopla, que acaba de debutar amb el discAl compás del corazón.

"A casa he tingut una pressió enorme, però la por del públic era més forta", recorda la filla petita del matrimoni, amb qui "fins als 4 anys" va recórrer mig món amb les seves gires. Als 6, va gravar amb ells la nadalaLlévame a Belén. "Després, em vaig dedicar a enfocar la meva vida allunyada de la música. Em vaig casar, vaig tenir fills, em vaig divorciar, i el meu germà que també canta professionalment va ser el que em va animar a gravar els cors del seu àlbum i anar-me'n de gira amb ell. Em va enredar dient-me que així m'animaria; que em trauria un sou, i el procés va ser gradual".

REPERTORI

Això sí, no va ser fins al 2004, quan va morir el seu pare --cantaorsens igual d'ulls ametllats i un barret enganxat, a més de descobridor d'importants artistes--, que es va plantejar fer aquest salt en solitari. Va necessitar tot aquest temps per veure "com encarrilava l'assumpte", perquè, diu, també li agrada molt "el jazz i la cançó melòdica". Influències que, finalment, treuen el nas en aquest treball de debut, ja sigui per la manera d'abordar algunes estrofes o en els arranjaments.

Notícies relacionades

Valderrama s'atreveix a versionar peces del seu pare (Pena mora, El ruiseñoriAngustias cuando te miro), La Paquera de Jerez (Tientos del quereriMaldigo tus ojos verdes), Imperio Argentina (Antonio Vargas Heredia) i Olga Guillot (Soy lo prohibido). "He triat el que m'ha vingut de gust, com que la discogràfica és del meu germà, la llibertat creativa ha sigut absoluta", admet. ¿IEl emigrante, que el seu pare va cantar davant Franco en persona? "El meu germà Juan ja la va incloure aTatuaje 2, i vaig preferir rescatar-ne d'altres no tan conegudes".

¿Però com els relatava ell aquest episodi amb el dictador? "La lletra la va escriure en una època anterior a la immigració dels anys 60. És clar que tractava de l'emigració política. I quan Franco li va dir que l'havia d'anar a veure i cantar-se-la, va sentir por. Després li va demanar que la repetís, i va escoltar molt atent el text, fins que li va etzibar: 'Molt patriòtica, Juan; molt patriòtica'".