Diversitat que enriqueix

Des del seu origen, el 1983, «l’objectiu ha sigut demostrar que les persones amb discapacitat intel·lectual poden tenir un lloc en la societat a través de la feina», relata Txema Franco. El 2019 l’empresa va obtenir un resultat abans d’impostos entorn dels 700.000 euros. I el 2020 es va aconseguir capejar sense necessitat d’acomiadaments. Tampoc van ser necessaris en la crisi del 2008. «En general l’economia social aguanta molt millor els embats de les crisis, en termes de defensa de l’ocupació», resumeix. ¿I això per què? «Per la mateixa naturalesa d’aquestes organitzacions, perquè posem les persones en el centre», respon.

És la mateixa resposta que concedeix Albert Riera, director de Comunicació de La Fageda, l’exitosa cooperativa de la Garrotxa (Girona), dedicada a la fabricació de iogurt natural i postres. La Fageda dona ocupació a 473 persones, de les quals al voltant de 300 són amb discapacitat psíquica, joves en risc d’exclusió o aturats de llarga durada, especialment dones. La Fageda es presenta com «un projecte social que té per missió millorar la qualitat de vida i promoure la integració social de persones de col·lectius vulnerables» i ho aconsegueix a partir d’un projecte empresarial que factura uns 24 milions a l’any i aconsegueix un resultat pròxim al milió. «Aquesta cultura més humana de l’empresa la fa més innovadora i creativa, perquè la motivació és molt més gran. Això té una translació clara en el compte de resultats, fa que l’empresa sigui més productiva i sostenible i reforça la seva marca», resumeix Riera. En els últims anys, La Fageda, que va fundar l’aragonès Cristóbal Colón, s’ha convertit en la marca de iogurt natural líder a Catalunya.

Lantegi Batuak i La Fageda formen part de l’univers de l’anomenada economia social, integrada per més de 43.000 empreses entre cooperatives, societats laborals, centres especials d’ocupació i altres que tenen com a principal signe «prioritzar el factor treball sobre el factor capital». Així ho explica el president de la Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social (Cepes), Juan Antonio Pedreño, que remarca la vocació inclusiva de les seves plantilles, on treballen 128.000 persones amb discapacitat o risc d’exclusió social.

Del discurs a l’acció

La diversitat en l’empresa al·ludeix a la inclusió de diferents perfils de persones independentment del seu gènere, orientació sexual, raça, nacionalitat, procedència ètica, religió, creences o edat, amb especial atenció als col·lectius que tenen més difícil el seu accés al món laboral. «És veritat que hi ha empreses que incorporen persones amb discapacitat o dones només per complir determinades ràtios o per donar bona imatge en els seus reports, però cada vegada són més les que comprenen que la diversitat és enriquidora i les fa més rendibles», resol Catalina Parra, presidenta de la Fundació Hazloposible.

Diferents estudis assenyalen que les empreses amb més ràtio de diversitat poden augmentar els seus resultats fins en un 33%, segons sosté la Fundació SERES (Societat i Empresa Responsable), que integra unes 150 empreses que representen el 70% de les companyies de l’Ibex 35 i, aproximadament, el 30% del PIB. El mesurament de l’impacte social en el compte de resultats continua sent, no obstant, un repte encara per resoldre, en el qual estan implicats organitzacions com el World Economic Forum (WEF).

Una mica més de 1.100 empreses espanyoles han firmat el ‘Xàrter de la Diversitat’, una carta europea de 10 principis que inclouen el compromís d’avançar en una plantilla diversa i reconèixer la diversitat als seus clients. Això demostra que, almenys, la inclusió és cada vegada més present en el discurs de les organitzacions. No obstant, «encara queda un llarg camí per recórrer. Només un 33% de les companyies està treballant a impulsar un lideratge inclusiu i els motius pels quals treballen en això és per una demanda social més gran i presència d’aquests temes a l’agenda pública, amb un 24%, i en segon lloc, amb un 18%, per la implicació i el compromís de l’alta direcció. Aquí tenim el repte de demostrar que aquest lideratge inclusiu és una realitat i no alguna cosa que es queda en el discurs, simplement», assenyala Isabel López, cofundadora i directora de la consultora Canvas, que impulsa l’informe anual ‘Approaching the Future’, a partir d’una enquesta a 300 directius.

Dones, grans, LGTBI

Un altre informe, promogut per la Fundació per a la Diversitat, presenta una foto una mica diferent. En aquest estudi –que busca confeccionar un ‘índex d’innodiversitat’ amb el qual mesurar la gestió d’innovació i diversitat en les empreses– han participat gairebé 300 companyies (233 de les quals, cotitzades). I conclou que gairebé el 90% de les empreses aporten accions d’inclusió laboral a favor del col·lectiu femení, per al reclutament i promoció de dones. El 72% refereixen actuacions a favor de persones amb discapacitat. El 65,7%, a favor del col·lectiu ‘sènior’ (amb especial incidència en la promoció d’habilitats digitals i a les tasques de ‘mentoring’) i només el 42,4% aporten accions per al col·lectiu LGTBI (en forma de procediments contra possibles casos de discriminació dins de l’empresa). La diversitat d’experiències culturals només és atesa pel 43% d’aquestes empreses.

«La pandèmia ha mostrat que el valor dels equips diversos ha sigut clau per resoldre l’actual crisi», va afirmar la presidenta de la Fundació per a la Diversitat, María Eugenia Girón, en la presentació de l’informe. «La crisi sanitària inclou la urgència d’aprofundir en la inclusió per evitar una crisi social», va afegir.

‘Efecte Covid’

Notícies relacionades

Descartat per ser sènior

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

El cert és que la pandèmia ha agreujat les dificultats laborals dels col·lectius més vulnerables. Per la Fundació Adecco, «encara estem en una fase molt inicial de canvi de cultura i és difícil trobar exemples clars de bones pràctiques amb resultats tangibles» en l’àmbit de la diversitat laboral. Amb tot, arran de la pandèmia, aquesta fundació aprecia un creixent interès, per part de les empreses, per recolzar l’ocupació de persones vulnerables. Segons Francisco Román, president de SERES i expresident de Vodafone Espanya, «la crisi ha posat sobre de la taula dos reptes fonamentals per a la societat i l’empresa. En primer lloc, reprendre l’activitat econòmica i fer-ho sense deixar ningú enrere. El segon gran desafiament serà explicar amb un lideratge que sàpiga combinar resultats immediats amb una visió a llarg termini guiada pel propòsit i la col·laboració».

Al seu recent informe ‘El paper de l’empresa en el benestar social’, la Fundació SERES incideix en les dificultats que la pandèmia ha afegit en els col·lectius de persones grans i dependents, amb discapacitat, en risc d’exclusió social (per raó d’origen, socioeconòmic, sexe, raça... també, joves i majors de 45 anys) i dones víctimes de violència de gènere i en els diferents tipus d’accions impulsades per les empreses. «Hi ha hagut una onada de creativitat i de solidaritat en les empreses. Hem d’aprofitar aquesta onada de col·laboració per treballar junts», va aprofundir Natalia Peiró, secretària general de Càritas Espanya.