Teresa Guardans, a la recerca d’impacte a l’Àfrica

Convenciment no li falta. I és que no es tracta només d’atraure inversió sinó que aquesta tingui impacte, a més del financer, el social i mediambiental. Guardans atresora més de 25 anys d’experiència en banca d’inversió, gestió de patrimonis i inversió d’impacte a través de SBC Warburg, UBS, Rothschild i Pictet. ¿I el seu objectiu? La transició de les carteres tradicionals basades en el rendiment financer cap a les que aporten un impacte positiu.

Fa uns quatre anys es va incorporar a la plataforma Toniic, que integra persones compromeses i interessades a fomentar les inversions que va molt més enllà de buscar només rendiment financer i que és l’alternativa a què agrupa els inversors institucionals, amb les sigles Giin. Alguns han fet broma amb la possibilitat d’una fusió de les dues plataformes, que rememoraria una barreja que té poc a veure amb el món de la inversió: Giin Toniic. Però el cert és que en aquest negoci cadascú juga el seu rol.

Després d’analitzar com funcionen aquest tipus d’iniciatives, Guardans es va adonar que «faltava sostenibilitat», no només mediambiental sinó temporal, és a dir, perdurabilitat en aquest tipus d’inversions. «A més de la rendibilitat financera és necessària la social i sostenible», diu. De fet seria com es diu algunes vegades: oferir canyes perquè puguin pescar, no regalar peix o menjar.

Després de créixer al Regne Unit i després de graduar-se la seva idea sempre va ser «contribuir». El concepte de filantropia i de tornar a la societat part del que aquesta ens dona està molt arrelat als països anglosaxons. I, amb aquest sentiment i convenciment, se’n va anar a les Nacions Unides a treballar en la part dedicada als refugiats. Però va veure que era necessària més formació financera perquè les inversions tinguessin «més impacte». I va passar per l’IESE i després per la banca d’inversió a Londres.

L’experiència amb refugiats també la va fer veure que és precís que els qui es veuen empesos a emigrar han de poder tenir «una vida digna als seus països d’origen». En resum: «Si volen emigrar, que no sigui per necessitat», afirma. L’experiència demostra que, a més de les guerres, les grans migracions es produeixen per falta de feina o pel canvi climàtic, apunta.

Àfrica, un continent que encara és un gran desconegut per a molts, té un potencial enorme: són 1.300 milions d’habitants amb una edat mitjana de 19,7 anys contra els 43 d’Europa, amb un creixement molt ràpid però molt mal repartit.

El que Guardans té clar és que perquè «hi hagi dividend demogràfic hi ha d’haver educació i ocupació» i, en especial, per a les dones i les nenes . Per aquí van els seus esforços, que estan encaminats a crear un fons de fons, una fórmula amb què molts inversors poden sentir-se temptats de participar, ja que permet diversificar els riscos.

«Hem identificat uns 450 fons a l’Àfrica, dels quals uns 200 serien d’impacte, i ja n’hem entaulat converses amb uns 160». De fet Guardans, que va crear Oryx Impact juntament amb el seu marit, Sebastian Waldburg, i que compta amb un equip de majoria aclaparadora internacional i femenina («som un equip que sembla les Nacions Unides», fa broma), aquests dies tenia previst desplaçar-se al continent africà però l’expansió de la Covid l’hi ha impedit.

Segons explica, els esforços han d’anar dirigits a la creació d’ocupació estable, la mitigació del canvi climàtic i la igualtat de gènere. Són els pilars essencials sobre els quals edificar una societat de la qual no sigui necessari emigrar.

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

Fins ara, han sigut els fons de desenvolupament els que més han invertit a Àfrica, però fa falta capital privat per consolidar un creixement adequat, explica Guardans. És imprescindible que participin els inversors institucionals com a fons d’inversió o de pensions perquè es puguin popularitzar per què «la democratització de la inversió d’impacte és important», diu.

A Oryx comencen amb un enfocament des de dalt i després la feina se centra en els temes en què s’ha d’invertir i com canalitzar aquestes inversions. Segons el parer de Guardans, «la idea d’un fons de fons a l’Àfrica és una manera d’atraure capital». I en això es troba, amb les maletes llestes, com sempre, per tornar a Àfrica quan la Covid l’hi permeti.