Dolores Dancausa, l’executiva sincera que lidera el banc més rendible

«Sempre he pensat que per assolir certs càrrecs directius és necessari un elevat nivell d’autoexigència, ser capaç de donar en tot moment el millor de tu mateix. És igualment important envoltar-te d’un bon equip en qui confiïs i en què puguis delegar, marca la diferència. Perquè, a més, a partir d’un determinat nivell dins d’una organització, no ets capaç de fer un salt més enllà d’on ets si no tens un bon equip en el qual recolzar-te. També cal tenir molt clars quins són els teus valors i quins sacrificis estàs disposada a fer per aconseguir una determinada meta. I no només per mantenir una carrera professional, sinó per mantenir un cert equilibri personal. Finalment, cal ser humil quan ets a dalt i lluitador quan ets a baix per tornar a pujar. A mesura que escales més llocs de responsabilitat, més important és ser humil i pròxim, i pensar que ets allà de manera temporal però que això no et fa diferent de la resta», explica a actius.

Nascuda a Burgos el 1959, la vocació de la Mariló –com la coneixen els seus familiars i col·laboradors més pròxims– ha sigut sempre el sector privat (els seus tres fills la comparteixen), malgrat tenir diversos polítics en el seu entorn pròxim: el seu pare, Fernando; la seva germana, Concepción; i el seu marit, José Enrique García-Romeu. La cinquena de set germans, la família es va traslladar el 1973 a Madrid, on la futura banquera es va llicenciar en Dret al Col·legi Universitari San Pablo CEU, formació que posteriorment va completar a les escoles de negocis Harvard, INSEAD i Institut Universitari Euroforum.

Després d’exercir durant tres anys com a advocada, va fer el salt al sector financer en una destinació inusual que sempre ha afirmat que va ser una experiència enriquidora: va treballar durant any i mig en una oficina de canvi de divises del Banc Exterior a l’aeroport de Barajas. D’allà va passar a l’Assessoria Jurídica de l’entitat com a lletrada, per després incorporar-se a la mateixa àrea de Bankinter el 1990. El 1994, va participar com a secretària general en el llançament de la seva filial asseguradora, Línia Directa, de la qual el 2008 va ser nomenada consellera delegada. Fins que el 2010 el principal accionista del grup, Jaime Botín, la va pujar al màxim nivell executiu en la matriu.

Aquestes són les dades, però probablement resulti molt més revelador preguntar-li com es defineix com a persona: «Dinàmica, amb alt sentit de la urgència i de l’eficiència. Amb sensibilitat cap a les relacions familiars i personals. Directa, assignant un gran valor als vincles de lleialtat». I també com a executiva. «Reconec que soc exigent i poc tolerant a l’espera i les indecisions. Però això sí, no m’agrada gens l’estil autoritari. Soc una persona amb esperit conciliador. Segons el meu parer, la funció del directiu ha de ser, sobretot, coordinar el talent individual de cada persona perquè l’empresa funcioni com un tot. Finalment, crec que un bon directiu ha de saber molt bé els assoliments a què vol arribar i comunicar aquestes metes amb il·lusió i determinació», afirma.

De cara a l’exterior, el que més la caracteritza és la sinceritat amb què expressa les seves opinions en públic, una cosa molt poc habitual en les empreses. «La sinceritat i l’espontaneïtat a certes preguntes que solen exigir respostes políticament correctes solen produir estranyesa i sorpresa, en què no falten dosis de retrets. Però és l’eterna història de posar-se una vegada vermell o cent, groc. És millor sempre donar respostes sinceres, tot i que no siguin del grat de gaires dels que les senten. I per descomptat, si les afirmacions expressades de manera tan directa acaben provant-se errònies, s’ha també de tenir la valentia per reconèixer l’error i presentar les disculpes oportunes», diu.

Notícies relacionades

Línia Directa s’estrena a la borsa

La banca reduirà més de 17.000 llocs de treball en la seva retallada més destacada en vuit anys

Un exemple: no té problema a afirmar que la mala imatge de la banca en «capes molt àmplies de la societat» ha sigut «esperonada des de diferents instàncies amb l’objectiu de situar-la com l’origen de tots els mals» durant l’anterior crisi.

S’han comès, admet, «males pràctiques que han de ser sancionades i corregides immediatament», però també considera «molt injust fer una ‘causa general’ contra l’activitat financera, ja que és essencial per al funcionament» de qualsevol societat moderna. «Crec que la professió bancària és molt lloable, que la desenvolupen persones que, en la seva immensa majoria, tenen una integritat irreprotxable, i que hauríem entre tots de fer un esforç per explicar i posar en relleu la seva aportació», diu.