Quan Bokoko va perdre l’arrogància

La connexió amb aquest últim continent té tot el sentit del món si ens atenim als orígens de Bokoko, nascuda el 1974 a València. La seva família procedeix de Guinea Equatorial i és de rigor aturar-se en els ancestres, que de vegades tant expliquen del present. En la tradició bubi, pròpia de la seva ètnia, hi ha dues deïtats que estan casades, Bisila, la part femenina, i Xiva, la masculina. Amb la colonització, el Vaticà va arribar a beneir una verge Bisila. D’aquí ve el seu nom, tot i que en aquella Espanya que veia agonitzar el dictador Franco als seus pares els va costar que l’Església catòlica l’acceptés, singularment sense el preceptiu i previ Maria. La seva besàvia paterna, en uns temps de la colònia dels quals la família guarda «bons records», havia entaulat amistat amb una «germana o cosina» del tirà espanyol. Aquí va estudiar magisteri i, quan va voler comprar-se una casa per passar-hi temporades, com faria tantes vegades al cap dels anys, li van recomanar València perquè «el clima li van dir que era el més semblant al de Guinea».

El pare de la Bisila, fill de qui va arribar a ser inspector cap de la policia a Malabo i Bata, les dues ciutats més grans del país africà, va arribar a Espanya a estudiar el batxillerat a Logronyo, a l’escola dels Escolapis. I després es va llicenciar en Dret a la Universitat de València. «Quan es ficaven amb ell per ser negre, immigrant o simplement diferent, responia que havia arribat a la ciutat amb les claus de casa a la mà». La casa de la besàvia, clar. La mare, filla d’un alt funcionari guineà, es va establir a València amb 14 anys. Va estudiar en una escola de monges de Mislata i després es va fer infermera, professió de la qual es va jubilar fa poc a l’Hospital General. Es van conèixer a València i es van casar tan joves que als 22 anys, amb les carreres encara sense acabar, ja eren pares de la Bisila. Tot i que els primers anys van ser difícils, no els va anar malament. El progenitor va obrir un despatx especialitzat en mercantil. La nostra protagonista es va formar primer en una escola hispanoirlandesa i, després de llicenciar-se en un programa de Dret i Economia, es va llançar, literalment, a aquests mons de Déu. El 2000 va arribar a l’oficina de l’Institut Valencià de l’Exportació (Ivex) a Nova York, on va exercir primer com a becària i després com a ‘marketing manager’. Van ser-hi cinc anys fins a recalar a la cambra hispana als Estats Units, d’on, com ha quedat dit, va sortir en contra de la seva voluntat per afrontar les aventures en què ara està immersa.

Notícies relacionades

La dona que va crear un grup ferroviari des de zero

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

En aquests anys, ha ampliat l’horitzó de la seva consultora, centrada en sectors com la gastronomia, la moda i la cultura amb clients com el Liceu de Barcelona o la firma alimentària Carmencita, per abordar també l’assessorament en diversitat. Com integrar-la, sobretot en corporacions transnacionals. Cita Marathon Oil de Texas, una petroliera que treballa a Guinea i que ajunta empleats africans, americans i europeus i «a la qual hem fet un pla per gestionar aquesta diversitat», apunta abans d’afegir que «com més diversa és una empresa, més diners guanya».

Casada en segones núpcies amb un enginyer alemany, mare d’una filla de 18 anys i un fill de 15 i embrancada a estudiar les religions, la filosofia i la neurociència, Bokoko diu que la pandèmia ha sigut una tortura per a una persona, com ella, que no es pot estar quieta i l’entusiasma viatjar. L’alliberament ja s’entreveu i anuncia que al juny visitarà València. Com que una de les seves passions és la gastronomia –assegura que sap cuinar plats espanyols i africans– s’ha d’advertir a les arrosseries de la ciutat que vagin afegint llenya al foc.