El cercle virtuós del camp i la ciutat

L’any següent les dues joves sòcies van fundar Rusticae. «No ho vam fer pensant ‘donarem una nova vida al món rural’. Encara no n’érem conscients. Ho vam fer perquè vam veure una oportunitat de negoci en una cosa que ens encantava». I la van encertar. Rusticae és avui un selecte club amb 350 establiments a Europa i Llatinoamèrica, una bona part al medi rural, un model que s’estudia a les escoles de negoci.

El 2015, Carlota Mateos va ser reconeguda com a ‘Young Global Leader’ pel World Economic Forum (WEF). Havia començat, sense acabar, les carreres de Dret i d’Empresarials. El seu reconeixement com a ‘Young Global Leader’ després li va obrir la porta a cursos de lideratge a les universitats de Harvard i Stanford, que sí que va acabar. Carlota Mateos té en el seu historial nombrosos premis, és mentora a Wayra (Telefónica) i Lanzadera, de Juan Roig i coautora del llibre ‘Pioneras: La historia de Rusticae o la pasión por emprender’.

«Amb el pas del temps sí que vam començar a ser conscients del que estàvem fent des de Rusticae, contribuint a canviar el paradigma del turisme espanyol i de l’economia rural. Ens en vam adonar sobre la marxa», continua explicant qui ara ha incorporat el compromís amb la revitalització dels pobles i la sostenibilitat mediambiental en el més genuí del seu «propòsit vital».

«Vam veure que apostar per una hoteleria de qualitat versus quantitat, d’interior versus costa, donava una oportunitat econòmica incomparable al medi rural». Van comprovar que a l’obrir un hotel a qualsevol lloc perdut es generava ràpidament a la comarca un ecosistema de restaurants, botigues d’artesania, activitats d’oci, guies turístics... «Ens vam adonar que érem un agent dinamitzador». I aquest gran descobriment ha acompanyat les dues sòcies al llarg del quart de segle que aquest any fa Rusticae.

Fa cinc anys, la Carlota va redoblar el seu compromís. Va conèixer Juan Vila, un empresari d’èxit ja retirat –que havia fundat Meta4 i Bodegas Aalto–, propietari d’un dels hotels del club Rusticae i obsessionat per l’agricultura ecològica. I els dos socis van posar en marxa l’empresa PlenEat, un projecte de menjar 100% ecològic per a menjadors d’empresa i càtering d’esdeveniments. «És un projecte campciutat», descriu Mateos. «D’una banda tenim la ciutat, que és on generem la demanda d’aquest menjar ecològic i la proveïm. I d’altra banda, hi ha el camp, que és on es produeixen els aliments», explica.

Triple impacte

Notícies relacionades

Algoritmes verds: el futur sostenible de la Intel·ligència Artificial

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

De moment, compten amb una extensió de 60 hectàrees de producció ecològica però aviat es llançarà un projecte a la comarca de La Manchuela, a Conca, en coordinació amb agricultors i ramaders locals. «Aquest projecte ens dona l’oportunitat d’un triple impacte: amb la salut de qui menja, fixant la població rural a Espanya i contribuint al medi ambient» amb una producció neta de químics que estalvia contaminació a les terres i els aqüífers. I tot això –segons Carlota Mateos– en un sector d’èxit, el del consum ecològic, que fa tres anys que creix a un ritme del 24%. El 2019, l’empresa va facturar tres milions d’euros.

Però la pandèmia està atacant fort els dos negocis (hoteleria i menjadors d’empresa) cofundats per aquesta emprenedora. «Estem aguantant gràcies als ‘icos’», diu, en al·lusió als crèdits avalats per l’Institut de Crèdit Oficial (ICO). No obstant, el model sostenible dels seus negocis és apreciat pels inversors i, en plena pandèmia, PlenEat ha aconseguit formalitzar una potent aliança amb Sodexo (el principal proveïdor mundial de col·lectivitats) gràcies al seu caràcter 100% ecològic; també en plena pandèmia PlenEat ha aconseguit tancar una ampliació de capital amb nous inversors. «La pandèmia ens ha demostrat que la salut, el medi rural i el planeta importen. Ara veiem molt més sentit al que ja fèiem», afirma convençuda aquesta urbanita.