Anàlisi salarial

Advocat laboralista, un perfil en auge

  • El sou mitjà d’aquests lletrats ronda els 47.000 euros a l’any i la seva càrrega de treball va pujar un 20% per la pandèmia

  • L’advocat expert en concursos cobra uns 46.000 euros anuals

Advocat laboralista, un perfil en auge

Pixabay

4
Es llegeix en minuts
Alicia Navarro
Alicia Navarro

Redactora del suplement 'actius'

ver +

El nou entorn laboral sorgit arran de la pandèmia, amb expedients de regulació temporal d’ocupació (ertos), expedients de regulació d’ocupació (eros), acomiadaments, reorganització de la plantilla, etcètera, ha augmentat la demanda d’advocats laboralistes als despatxos.

Segons l’informe ‘Guia Spring Professional del Mercat laboral 2021’ elaborat per Adecco, el 25% dels grans despatxos ha augmentat les seves plantilles en l’àrea laboral en un 10%, mentre que un 25% més dels despatxos ha arribat a incrementar-lo en xifres pròximes al 20%. D’altra banda, el 50% restant ha preferit un perfil més conservador amb contractacions puntuals, compensant el sobreesforç dels seus equips en forma de ‘bonificació’, augments salarials o salari en espècie.

Tant ha sigut el seu auge que s’estima que la càrrega de treball per als advocats laboralistes va augmentar al voltant del 20% el 2020, un auge que els experts creuen es continuarà produint durant tot el 2021. «Aquest lloc ha hagut de digerir a marxes forçades els canvis de normativa produïts per les circumstàncies socials de la pandèmia, assumint l’assessoria dels seus clients i l’alt nivell de les consultes plantejades per aquests degut a les circumstàncies canviants dia a dia», diu Carlos Nieto, responsable de l’àrea Legal a Spring Professional. A més, recorda que juntament amb l’advocat laboralista, l’advocat processalista, el concursalista i el de reestructuracions financeres han sigut els més beneficiats per la seva alta cotització durant i després de la pandèmia. 

!function(){"use strict";window.addEventListener("message",(function(e){if(void 0!==e.data["datawrapper-height"]){var t=document.querySelectorAll("iframe");for(var a in e.data["datawrapper-height"])for(var r=0;r

Així, el sou mitjà de l’advocat especialitzat en mercat de treball és de 47.000 euros bruts a l’any, mentre que el concursalista arriba a percebre de mitjana 46.000 euros anuals; i el processal, 27.300 euros bruts anuals. Tot i que de cara al futur aquestes xifres poden augmentar, ja que, segons Nieto, els despatxos han apostat per incrementar els salaris d’aquests perfils per dos motius: «El primer, a l’hora de retenir el talent que tenen a casa, i el segon, a l’hora de premiar la càrrega de treball que han tingut durant aquest any aquests professionals». No obstant, malgrat la demanda actual, no es preveu que existeixi una falta d’oferta d’aquests professionals en un futur pròxim, ja que segons el Consell General de l’Advocacia Espanyola (CGAE) cada any surten al mercat laboral de 3.500 a 4.000 nous lletrats col·legiats.

En aquest sentit, el rang salarial en què es mouen els professionals de l’advocacia és molt ampli i varia des dels 200.000 euros anuals bruts que pot arribar a percebre un soci amb cartera de clients fins als 17.500 d’un administratiu jurídic. Perfils com el d’assessor fiscal, assessor jurídic o advocat mercantil es troben en la franja de 25.000 a 30.000 euros anuals, mentre que els copistes, administradors de finques i delegat de protecció de dades cobren entre 25.000 i 20.000 euros bruts anuals.

Irromp el ‘legaltech’

Notícies relacionades

Com ha passat en molts altres sectors, la pandèmia també ha impulsat la digitalització en l’àmbit legal. És més, segons els experts la crisi sanitària ha accelerat en 10 anys la transformació digital tant de les firmes com dels departaments legals de les empreses. Un repte que han superat amb èxit, segons Eugenia Navarro, directora dels programes INON de Legaltech i legal Operations d’ESADE, tot i que reconeix que no tots els despatxos ho han fet en la mateixa mesura. «Els bufets més petits han patit per passar d’un dia a l’altre a ser un despatx digital amb accés a tots els expedients i a treball col·laboratiu. Molts d’ells no havien utilitzat mai Teams o Zoom», comenta. No obstant, tot i que existeixin dues velocitats, sembla que el ‘legaltech’ (ús de la tecnologia per oferir serveis jurídics) ha arribat per quedar-se. D’aquesta manera, les ‘legaltech’ estan reforçant la idea de poder utilitzar la tecnologia per «impartir justícia, ser més ràpids, més àgils i abaratir costos en el procés de producció intel·lectual del dret, cosa que garanteix, a més, una societat més justa», diu Nieto. En la mateixa línia de pensament es mou Victoria Ortega, presidenta del CGAE, que confia que aquest desplegament generi un sector més eficient en què dedicar la major part del temps als clients i als seus casos en comptes de temes burocràtics. «El salt més gran que ha d’arribar serà sens dubte l’expedient judicial electrònic», afirma.

Aquesta nova manera de veure el dret també posa sobre la taula la demanda de nous perfils laborals. Des de Lawyer for Proyects asseguren que seran essencials les posicions vinculades a la gestió i a la transformació tecnològica dins del món legal, com per exemple, ‘legal project manager’ o ‘data scientist’. De mitjana, els advocats experts en noves tecnologies cobren 41.500 euros bruts anuals. D’altra banda, Nieto va més enllà i afirma que l’advocat que no estigui familiaritzat amb la vida digital no tindrà cabuda en el mercat a cinc anys vista.

Temes:

Ocupació