Estudi de Cotec

Madrid i Navarra, les comunitats que cuiden millor el talent

  • L’estudi elaborat per Cotec i l’Ivie analitza la capacitat de les CCAA per atraure i retenir el talent

  • L’edició 2020 amplia els indicadors per adaptar els resultats al context econòmic i a la conjuntura generada per la pandèmia

Madrid i Navarra, les comunitats que cuiden millor el talent
3
Es llegeix en minuts
El Periódico

La Comunitat de Madrid i la Comunitat Foral de Navarra són les dues comunitats autònomes espanyoles amb més capacitat d’atraure i retenir talent, segons el ‘Mapa del Talent autonòmic’ elaborat per la Fundació Cotec per a la Innovació i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie). 

L’estudi, que forma part de l’Observatori d’Informe Cotec com a part del programa d’anàlisi sobre economia intangible, planteja nous indicadors respecte a l’edició del 2019 per adaptar els resultats a l’actual context econòmic i a la conjuntura generada per la pandèmia. L’informe planteja a més un nou índex, dissenyat a partir de 56 indicadors amb aspectes relacionats amb la salut i el medi ambient, la digitalització i la capacitat de recuperació de la crisi (resiliència).

Aquests nous indicadors s’agrupen entorn dels sis pilars fonamentals que condicionen el talent de cada comunitat autònoma: facilitar, atraure, créixer, retenir, capacitats i vocacions tècniques; a més de coneixement.

Sis comunitats per sobre de la mitjana

Per establir el rànquing s’ha fet una mitjana d’aquests pilars, que oscil·len entre 100 punts com a valor màxim assequible pel territori més ben posicionat i 0 punts com a mínim. L’índex global per a la mitjana nacional se situa en 49 punts. Per sobre d’aquesta xifra se situen Madrid (71,0) i Navarra (66,7). 

A la presentació d’aquests resultats, la presidenta del Govern de Navarra, María Chivite, va qualificar de «magnífiques» les dades que dona l’informe, mentre va insistir que aquesta posició de la Comunitat Foral «no ha de portar-nos a l’autocomplaença». Tal com va assenyalar, bona part de l’èxit d’aquestes dades resideix «en la cogovernança amb els agents socials, l’acció política compartida i la intel·ligència col·lectiva, que són palanques claus de la nostra proposta a la ciutadania i que cobren un significat especial en àmbits com la investigació i el coneixement.»

Per sobre de la mitjana se situen també País Basc (63,6), Catalunya (56,3), Aragó (53,9) i Astúries (53,1). Aquests resultats mostren que la intensitat de talent més gran es localitza a Madrid i el nord-est peninsular. En una posició intermitja s’ubiquen els territoris del nord-oest: Castella i Lleó (49,0), Cantàbria (47,9), Galícia (46), La Rioja (43,4), al costat del País Valencià (43,3) i Illes Balears (36,4). Finalment, a les àrees del centre i sud peninsular i les Canàries es registren els valors més baixos de l’índex.

Relació entre talent i renda

L’informe posa de manifest que existeix una relació entre el talent i la renda per càpita de les regions. És a dir, el nivell de renda determina la capacitat per facilitar, atraure, ampliar i utilitzar el talent i, al seu torn, aquesta capacitat condueix a un nivell de renda més gran.

D’altra banda, l’estudi conclou també que els territoris s’assemblen més en l’esforç que realitzen en facilitar, atraure, desenvolupar i retenir el talent (pilars 1 a 5 de l’Índex), que en l’impacte que produeix el seu ús sobre les capacitats de les empreses, institucions, organismes i recursos humans d’aquestes comunitats (pilar 6 de l’Índex).

Notícies relacionades

La presidenta de Cotec, Cristina Garmendia, va remarcar la importància d’oferir aquest tipus d’anàlisis en les circumstàncies actuals, en les quals a Espanya «s’aguditza el risc de perdre talent en benefici d’altres països, menys afectats per la crisi econòmica o més àgils a l’hora de recuperar-se». Garmendia va destacar que «noves dinàmiques, com el teletreball o la revalorització dels espais oberts davant la massificació urbana, plantegen un camp i unes regles de joc noves en aquesta competició global».

L’aparició de la Covid-19 ha posat de manifest la fragilitat de les economies a l’hora d’enfrontar-se a una crisi sanitària, econòmica i social com l’actual. Per als autors de l’informe, cal una combinació de recursos i nous instruments a la qual no s’havia prestat prou atenció, especialment, en els àmbits sanitari, mediambiental i de capacitat de l’economia per poder fer front a les crisis amb més garanties (digitalització, vulnerabilitat de les empreses i treballadors, etc). La fortalesa en aquests aspectes influeix en l’atractiu per atraure i retenir talent dels territoris.