Tres vides té un mòbil

Les iniciatives que busquen compaginar una finestra al món compactada en un dispositiu tecnològic que cap en una butxaca i una cura responsable del medi ambient no són noves. Com a mostra, Fairphone, una marca fundada a Amsterdam el 2013 i que es dedica a fabricar mòbils de comerç just. Vigilen que les condicions laborals de totes les persones que intervenen en la seva cadena de producció siguin dignes i intenten dissenyar telèfons que durin més temps que les marques més condicionals. El setembre del 2020 van treure a la venda el seu tercer model.

Un altre projecte amb voluntat de minimitzar els impactes ecològics és Teracube, un fabricant d’origen nord-americà que ofereix quatre anys de garantia pels seus terminals. Cosa que incentiva la seva reparació i l’allargament de la seva vida útil. En aquest sentit, l’alemanya Shift explota un model similar. Han creat un dispositiu ‘modular’, és a dir, en què totes les peces són fàcilment substituïbles i les reparacions barates. El desavantatge competitiu a curt termini d’aquests tres models és el seu cost, cap baixa dels 400 euros.

Aquí entra a competir el negoci dels mòbils reconvertibles, que per un import d’entre el 30% i el 50% més barat ofereix terminals amb menys empremta ecològica. «Recondicionar un mòbil genera uns 8 quilos de CO2, mentre que un de nou en genera uns 60. A més dels 56 quilos de matèria primera que es necessita extreure per fabricar-lo», diuen des de l’empresa d’origen francès Smaaart. 

Una segona vida després de l’ero

Aquesta firma va ser fundada originalment al sud de França fa més de 35 anys, tot i que el 2011 adquireix una ‘segona vida’. La direcció va decidir tancar el servei de postvenda de mòbils i fer fora els treballadors que hi havia. Solució: alguns dels directius despatxats van ajuntar les indemnitzacions i van crear aquesta marca, ara especialitzada en el recondicionament de mòbils. El 2019 el van tancar amb una facturació de 10,5 milions d’euros, el 2020 en van facturar 20,5 i aquest 2021 esperen tancar-lo amb 25. La seva quota de mercat, a poc a poc, creix, com la de part de la seva competència, segons reconeixen. 

L’empresa opera al sud de França i ara està començant a estendre’s per Espanya i una part de Bèlgica, seguint una filosofia de proximitat. El transport dels productes i les matèries primeres és un dels focus de més contaminació. Actualment, la indústria de la telefonia mòbil generalista es basa en una cadena triangular. A l’Àfrica subsahariana, principalment, s’extreu el liti per a les bateries. Aquest es desplaça al sud-est asiàtic per a la fabricació del terminal i després el producte viatja a Europa o els EUA, on passa finalment a la butxaca del client. 

‘Software’, pendent

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

«Tot el que sigui intentar reutilitzar materials ja extrets és positiu, especialment en un territori com la Unió Europea, que és dependent dels materials de l’exterior», opina l’investigador de l’Observatori del Deute Global (ODG) Alfons Pérez. Especialment, segons destaca, les bateries, que són una de les peces més problemàtiques. El liti és un material limitat que es fa servir per a molts productes tecnològics i amb un índex de reciclatge baix.

Segons expliquen des de Smaaart, són capaços de recondicionar dues vegades un telèfon de manera que la seva venda posterior continuï sent rendible, cosa que els permet donar fins a tres vides al dispositiu. I, d’acord amb entre 18 i 24 mesos per ús, pot allargar la seva existència fins a sis anys. No obstant, el problema del ‘software’ és una de les principals traves per allargar la vida útil d’un telèfon. Ja que les aplicacions cada vegada són més exigents amb el terminal i provoquen que, malgrat que el xassís estigui bé, al motor li costi respondre. «No només cal reutilitzar els telèfons, sinó que cada ús ha de durar més temps», insisteix Pérez, de l’ODG.