El núvol, motor de la digitalització en temps de pandèmia

Quan envies un correu electrònic, quan escoltes música, divagues de manera gairebé inconscient per les xarxes socials, quan realitzes una videotrucada amb els teus familiars o quan et perds entre els catàlegs de les plataformes de ‘streaming’ per trobar una pel·lícula o sèrie per començar. Tots aquests camins et porten a utilitzar el núvol, el sistema de computació informàtica que sosté internet i que emmagatzema en una xarxa global milers de milions de dades dels seus usuaris.

Tot i que sembla una cosa etèria, el núvol es basa en una infraestructura física: milions d’ordinadors connectats amb fibra òptica per emmagatzemar i processar els milers de milions de dades necessàries perquè usuaris de tot el món puguin connectar-se a la xarxa.

El 1960 l’informàtic nord-americà John McCarthy va imaginar la ‘computació al núvol’ com una xarxa de connectivitat global «organitzada com un servei públic». Lluny de les utòpiques intencions d’un dels seus principals ideòlegs, el núvol és un ferotge camp de batalla entre un petit nombre de gegants tecnològics.

Domini mundial d’Amazon

Amazon lidera amb mà de ferro aquest creixent i sucós negoci. La seva filial, Amazon Web Services (AWS), controla el 32% del mercat, segons Synergy Research Group. I tot i que l’imperi de Jeff Bezos és conegut pel seu domini del comerç electrònic, fins a un 63% de la seva facturació total el 2020 (13.500 milions de dòlars) va ser gràcies a la seva divisió de serveis al núvol. No és estrany que el responsable d’AWS, Andy Jassy, hereti el tron de Bezos al capdavant d’Amazon.

En segona posició hi ha Azure, de Microsoft, amb un 20% de la quota del mercat. Aquesta divisió suposa una quarta part de la facturació de l’empresa fundada per Bill Gates i s’espera que continuï creixent. Per darrere queden Google Cloud, amb un 9%, i Alibaba Cloud i IBM Cloud amb un 6% i un 5% respectivament.

Entre els tres líders del sector acumulen la meitat dels 600 grans centres de dades que operen a tot el món.

Els plans gratuïts ofereixen 15GB en el cas de Google, 5GB en el d’Amazon, Microsoft i Apple i 2GB en el de Dropbox. Comprar més espai pot variar entre els dos i els 100 euros al mes, depenent de la capacitat requerida i del proveïdor. A Google One, per exemple, el client pagarà 2 euros al mes per 100GB de capacitat mentre que per arribar a 10TB haurà d’abonar poc més de 100 euros. A AWS, el client pot pagar per ús del núvol, sent més flexible. 

Totes les nostres rutines depenen de centres de dades amb un entramat de cables i llums parpellejants en els quals la informació circula a una velocitat vertiginosa. Abans, les empreses construïen els seus propis centres de gestió de dades. No obstant, el seu elevat cost de construcció està portant cada vegada més companyies a externalitzar aquests serveis. Així, el 2025 un 80% de les empreses haurà tancat els seus centres de dades tradicionals, segons prediu la firma d’investigació Gartner. A Espanya, la gran majoria d’aquests centres es concentren a Madrid i Barcelona, tot i que estan guanyant pes a ciutats com València i al País Basc.

Auge del sector

La demanda del núvol no para de créixer. A Espanya, el 64% de les empreses aposten per aquesta infraestructura com un mitjà per a la digitalització dels seus negocis, segons un estudi d’Accenture. Això s’ha intensificat amb l’arribada de la pandèmia i el forçós salt al teletreball. «L’augment ha sigut espectacular i això és perquè el núvol no és una moda, sinó un mode de supervivència del negoci», explica Hugo de los Santos, director de productes i serveis de ‘cloud’ i ciberseguretat a Telefónica Tech, que assessora i proveeix solucions al núvol. En tan sols un any, la seva facturació s’ha disparat un 20,6% fins als 772 milions d’euros. 

Les empreses poden recórrer a diferents tipus de núvol depenent de les seves necessitats. La majoria de pimes recorren al núvol públic, que és quan l’empresa paga un centre que el proveeix d’espai per emmagatzemar les seves dades al costat dels d’altres empreses. Aquesta va créixer un 28% el 2019 i s’espera que ho faci un 22% anual fins al 2024, segons un estudi d’IDC Research Espanya, cosa que portarà a un negoci de més de 3.700 milions d’euros.

El grup hospitalari HM Hospitals, que opera 18 centres i 24 policlínics, ha rellançat la seva transformació digital recolzant-se en el núvol públic de Microsoft. Tot i que el seu salt al ‘cloud’ va ser per a un projecte d’investigació oncològica, amb l’arribada de la Covid-19 han convertit la digitalització en un eix estratègic. «Ens ha permès gestionar informació sobre contagis i recursos de manera accelerada per reportar al Govern i a temps per actuar, i això salva vides», explica Alberto Estirado, el seu director de sistemes d’informació i transformació digital.

Un altre model és el núvol privat, més exclusiu i amb un grau de privacitat més gran. És el que des del 2011 utilitza CertiBox, una companyia que fa arribar les comunicacions de les més de 10.000 administracions públiques espanyoles a despatxos professionals com advocats o assessories, agilitant i automatitzant aquests tràmits. Al tractar amb informació delicada la diversifiquen en centres d’Espanya, Alemanya, el Regne Unit i els Països Baixos. «Dediquem bona part del pressupost a desenvolupar el núvol perquè per garantir el servei hem de duplicar tota la informació que gestionem», explica Daniel Camiroaga, el seu director comercial. L’empresa ocupa 70 persones que donen servei a 165.000 clients i esperen tancar l’any facturant per sobre dels sis milions d’euros.

No obstant, l’híbrid avança com a model de referència, ja que un 86% opta per aquesta via, segons un informe de Nutanix. «La gran majoria d’empreses utilitza diversos núvols, diversifiquen per no casar-se amb un únic proveïdor», segons De los Santos.

Motor per a les pimes

Espanya és un país de pimes. I precisament aquestes són les que més han patit amb la pandèmia perquè estaven poc digitalitzades. Així, les que estaven al núvol han vist caure el seu benefici un 7% mentre que les que no ho estaven ho han fet fins a un 17%. L’impacte de la crisi sanitària ha accelerat l’adopció del núvol per millorar la productivitat i obrir portes a la internacionalització dels seus negocis. Fins a un 62% d’aquestes ja utilitzen aquests serveis, segons un estudi d’Ipsos Mori.

És el cas d’Arangur, una pime aragonesa que des del 2018 recorre al núvol públic d’AWS per transcriure àudios a text de manera automatitzada. «Ens ha permès innovar de manera més ràpida i senzilla, garantir la seguretat de les dades, ser més competitius i reduir costos», explica el seu director executiu, José Luis Pérez. La seva adopció els ha portat a triplicar el seu volum de feina i a ampliar personal. En plena pandèmia aquesta microempresa gairebé va triplicar la seva facturació, que va arribar als 120.000 euros, i aquest any es plantegen fer el salt al mercat nord-americà i llatinoamericà.

El salt tardà al núvol fa que continuï existint marge per competir al sector. Amazon, Microsoft, Google, Salesforce i Telefónica copen el 38,5% del mercat, cosa que permet l’arribada d’altres empreses. És el cas de Nuubb, una companyia francoespanyola creada el 2018 a Barcelona, ofereix els seus serveis per ajudar la digitalització de les pimes. «El nostre client són les petites i mitjanes empreses que busquen proximitat, flexibilitat i tenir les seves dades sota la legislació europea», explica la seva responsable comercial, Mireia Salazar.

Segons l’INE, el 42,5% de les pimes que tenen entre 50 i 249 empleats compten amb serveis al núvol, un percentatge que cau al 24,4% entre les que tenen entre 10 i 49 treballadors i al 10,35% entre les que en tenen menys de 10. «Les pimes són les que necessiten més ajuda perquè desconeixen el núvol», adverteix De los Santos. «Elles han de liderar aquest salt».

Davant el domini de multinacionals, el mercat espanyol també veu l’arribada d’alternatives com Internxt, un núvol que opera amb la tecnologia Blockchain per encriptar totes les dades i garantir una privacitat més gran. «Els serveis que ofereixen Amazon, Microsoft i Google són un mitjà per a la seva finalitat, que és tenir dades dels usuaris», remarca Fran Villalba Segarra, l’emprenedor valencià de 23 anys darrere del projecte. La plataforma recorre a centres de dades de tercers per oferir emmagatzemament híbrid o públic a diferents sectors. Amb 35.000 usuaris actius i prop d’un milió d’euros en finançament, busquen fer-se un lloc al mercat ‘cloud’ espanyol.

Sobirania europea

La digitalització forçada per la pandèmia i la tendència de les empreses a l’externalització incentiva una concentració de poder en mans dels actuals líders del mercat. A la Unió Europea (UE) això es veu amb preocupació, ja que sospita que puguin no seguir les lleis de protecció de dades. 

Notícies relacionades

La meitat dels espanyols han reduït el consum d’energia i aigua

Roger Torrent: "Després de Chery vindran a Catalunya més inversions xineses"

Davant aquesta situació, Alemanya i França han optat per impulsar el desenvolupament, al costat d’administracions nacionals i grans empreses del continent, d’un projecte públic privat de núvol propi conegut com GAIA-X que permeti aconseguir una sobirania digital més gran, transparència i protecció de dades. O el que és el mateix, per no dependre tant del model i la tecnologia dels EUA i la Xina.

No obstant, es fa difícil pensar de moment en una alternativa a l’oligopoli de les grans tecnològiques nord-americanes, que dominen fins a un 80% del mercat. «És un problema de base perquè no tenim sobirania europea ni amb els xips, depenem dels que ens envien de fora», apunta Jordi Torres, catedràtic en ciències de la computació de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). I és que, segons Synergy Research Group, dos de cada tres euros que les empreses europees destinen al núvol aniran a parar a les butxaques d’Amazon, Microsoft o Google. Aquests tres gegants tenen ja 67 centres de dades instal·lats al continent. I anirà a més.